Crear biblioteca

"Carta al pare” de Kafka, al febrer

2012-01-27T14:17:00.000+01:00

L’últim dijous de febrer farem tertúlia sobre “Carta al pare” de Franz Kafka i comptarem amb la participació d'Anna Maria Vila, professora del Departament de Filologia Catalana de la URV, que ja va venir a parlar-nos de les “Memòries d’Adrià” de Yourcernar, que ens va informar curosment i ens va encantar la seva manera de comunicar.

En l’edició que llegim, la traducció i l’estudi preliminar és a càrrec de Ricard Torrents. Aquesta introducció és gairebé tan llarga com l’obra mateixa, així que, encara que poca informació més cal afegir, us volem recomanar que mireu aquest vídeo a Youtube:

És un monogràfic on s'explica les unions entre la psicologia de l'autor i les seves obres (La metamorfosi i Carta al pare)

http://www.youtube.com/watch?v=5eNYeFoqLa4&feature=youtube_gdata_player

Ens interessa, però, destacar les obres de Kafka que podeu trobar a la biblioteca:

En català:

• Carta al pare / Franz Kafka ;.

• La Metamorfosi i altres contes / Franz Kafka ; introducció i notes Eustaquio Barjau ; propostes de treball: Paco Antón, Eustaquio Barjau ; traducció: Joan Fontcuberta ; il·lustració: Tino Gatagán.

• Narracions / Franz Kafka ; traducció de Joan Fontcuberta.

• El Procés / Franz Kafka ; traducció de Gabriel Ferrater.

• La Transformació : la metamorfosi / Franz Kafka ; traducció i introducció Jordi Llovet.

En castellà:

• La Metamorfosis / Franz Kafka ; ilustraciones: Luis Scafati ; traducción: César Aira.

• Altres idiomes:

• The Complete short stories of Franz Kafka / edited by Nahum N. Glatzer.

• Der Prozess : roman / Franz Kafka.

• Die Verwandlung : Leipzig 1916 / Franz Kafka ; herausgegeben von Joseph Kiermeier-Debre.

A més, a la Cepse tenim la seva bibliografia (que podeu demanar en préstec interbibliotecari gratuïtament, al taulell o per correu-e):

• A la colònia penitenciària i altres narracions / per Franz Kafka ; traducció de Josep Murgades.

• Aforismes de Zürau / Franz Kafka ; edició a cura de Roberto Calasso ; traducció de Feliu Formosa.

• Amèrica / Franz Kafka ; traducció de Joan Fontcuberta i Gel.

• El Castell / Franz Kafka ; traducció de Lluís Solà.

• Diaris : 1910-1923 / Franz Kafka ; traducció de Francesca Martínez.

• Els Fills / Franz Kafka ; pròleg d'Enrique Vila-Matas ; traducció de Pilar Estelrich.

• Un Metge rural / Franz Kafka ; traducció de Josep Murgades.

• El Buitre / Franz Kafka ; selección y prólogo de Jorge Luis Borges ; [traducción: Jorge Luis Borges ... [et al.]].

• Cartas a Felice y otra correspondencia de la época de noviazgo. 1, 1912 / Franz Kafka ; edición de Erich Heller y Jürgen Born ; [traductor: Pablo Sorozábal Serrano].

• La Condena / Franz Kafka.

• Consideraciones acerca del pecado, el dolor, la esperanza y el camino verdadero / Franz Kafka ; traducción: Elisabeth Shelley ; prólogo y presentación: Francesc Ll. Cardona.

• El Libro del hambre / Franz Kafka ; selección y nota introductoria de Gustavo Martín Garzo ; [traductores: Joan Parra, Rodolfo Häsler].

• La Metamorfosis ; La condena ; La muralla china ; Un experto del trapecio ; Un virtuoso del hambre / Franz Kafka ; traducción de R. Kruger ; prólogo y cronología de Mauro Armiño.

• Drucke zu Lebzeiten / Franz Kafka ; Herausgegeben von Wolf Kittler, Hans-Gerd Koch und Gerhard Neumann

I a la Cepse també tenim Audiollibres:

• En la colonia penitenciaria [Enregistrament sonor] / Franz Kafka.

• Informe para una academia [Enregistrament sonor] / Franz Kafka.

• Josefina la cantora, o, El pueblo de los ratones [Enregistrament sonor] / Franz Kafka.

• Un Médico rural [Enregistrament sonor] / Franz Kafka.

• La Metamorfosis [Enregistrament sonor] / Franz Kafka ; narrado por Ramón V. Pascual.

SOS lectura obligatòria: TRES SOMBREROS DE COPA

2012-01-27T14:08:00.001+01:00

Ahir vam fer tertúlia sobre "Tres sombreros de copa", acompanyats de Ramón García que ens va situar perfectament l'obra en el seu context històric, ajudant-nos a entedre la importància que té per a la literatura i el teatre del segle XX.

Dijous vinent, 2 de febrer a les 5, de la tarda projectarem l'adaptació cinematogràfica de RTVE d'aquesta obra teatral. Us esperem...

Properament us presentarem un resum dels comentaris de la tertúlia, però ja uspresentem uns retall que hem realitzat gràcies a la col·laboració de Federico Merino Tapia:

PERSONATGES:
MAGARITA:
DON ROSARIO. Son unas bellísimas personas... Y su novia de usted es una virtuosa señorita... Y, a pesar de ser de una familia de dinero, nada orgullosa...

PAULA:
una maravillosa muchacha rubia, de dieciocho años

BUBY. Yo, en cambio, a ti te adoro, Paula... Tú sabes que te adoro y que conmigo no vas a jugar... ¡Tú sabes que te adoro, flor de la chirimoya!...

MADAME OLGA SAGRA:
EL GUAPO MUCHACHO. Sí, señor... Pero ¿por qué no se afeita usted la barba?
¡Donde esté una mujer con una buena barba rubia...!
A él sólo le gustaban las bellas mujeres con barba negra... Tipo español, ¿no? ¡Andalusa! ¡Gitana! ¡Viva tu padrrre!

DIONISIO:
DON ROSARIO. Parece usted tonto, don Dionisio.
DON ROSARIO. No sea tonto
DON ROSARIO. Vamos. No sea usted bobo
DON ROSARIO. Le ayudaré, capullito de alhelí
DON ROSARIO. ¿Me deja usted que le dé un beso, rosa de pitiminí?
DON ROSARIO. Se ha dormido... Es un ángel..
capullito de azucena!

BUBY:
PAULA. ¡No! (A DIONISIO.) Es muy feo y muy tonto
DIONISIO. (Para romper, galante, el violento silencio.) ¿Y hace mucho tiempo que es usted negro?
BUBY. No sé. Yo siempre me he visto así en la luna de los espejitos..
DIONISIO. ¡Vaya por Dios! ¡Cuando viene una desgracia nunca viene sola! ¿Y de qué se quedó usted así? ¿De alguna caída?...
Eres un negro insoportable, como todos los negros. Y te aborrezco..

PAULA. ¿Y qué? ¿Tú crees que yo puedo enamorarme de ti? ¿Es que tú crees que yo puedo enamorarme de un negro? No, Buby. Yo no podré enamorarme de ti nunca... Hemos sido novios algún tiempo... Ya es bastante. He sido novia tuya por lástima... Porque te veía triste y aburrido... Porque eres negro... Porque cantabas esas tristes canciones de la plantación... Porque me contabas que de pequeño te comían los mosquitos, y te mordían los monos, y tenías que subirte a las palmeras y a los cocoteros... Pero nunca te he querido, ni nunca te podré querer... Debes comprenderlo... ¡Quererte a ti! Para eso querría a este caballero, que es más guapo... A este caballero, que es una persona educada... A este caballero, que es blanco...

PAULA. (A DIONISIO.) ¿Verdad, usted, que de un negro no se puede enamorar nadie?
DIONISIO. Si es honrado y trabajador..

Es que este negro es un idiota...
No es un idiota.. Es que como es negro, pues tiene su geniecillo... Pero el pobre no tiene la culpa... Él, ¿qué le va hacer, si se cayó de una bicicleta?... Peor hubiera sido haberse quedado manquito..
EL ODIOSO SEÑOR. ¿Y es de pasar por tantos túneles de lo que se ha quedado usted así de negro? ¡Ja, ja!
¿Ha reñido usted con ese negro? ¡Debemos linchar al negro! ¡Nuestra obligación es linchar al negro!
PAULA. Para linchar a un negro es preciso que se reúna mucha gente...

DON ROSARIO:
DIONISIO. Pero, sin embargo, exagera usted... No está bien que cuando hace frío nos meta usted botellas de agua caliente en la cama; ni que cuando estamos constipados se acueste usted con nosotros para darnos más calor y sudar; ni que nos dé usted besos cuando nos marchamos de viaje. No está bien tampoco que, cuando un huésped está desvelado, entre usted en la alcoba con su cornetín de pistón e interprete romanzas de su época, hasta conseguir que se quede dormidito... ¡Es ya demasiada bondad...! ¡Abusan de usted...!

DON SACRAMENTO:
Entra DON SACRAMENTO, con levita, sombrero de copa y un paraguas
DON SACRAMENTO. La niña se desmayó en el sofá malva de la sala rosa..
DON SACRAMENTO. ¡Las personas decentes no salen por la noche a pasear bajo la lluvia...! ¡Usted es un bohemio, caballero!
DON SACRAMENTO. Las personas decentes deben llevar siempre patatas en los bolsillos, caballero...
Sólo los asesinos o los monederos falsos son los que no tienen cuadros en las paredes.
DON SACRAMENTO. Nada de cines, ¿eh?... Nada de teatros. Nada de bohemia... A las siete, la cena

EL ODIOSO SEÑOR:
EL ODIOSO SEÑOR. Yo soy el señor más rico de toda la provincia... ¡Mis campos están llenos de trigo!

OBJECTES:
DON ROSARIO. No sé. Es una bota
DON ROSARIO. Sí, señor. Un teléfono.
DIONISIO. Un sombrero de copa,
Yo me subo el cornetín y toco
Yo voy a tocar mi cornetín y usted se dormirá...
FANNY. ¿Y para qué quiere usted tanta cruz?
(DIONISIO, distraído, coge la carraca.
Y ahora pone el extremo del cordón del teléfono, que lleva en la mano, junto al corazón de PAULA y escucha por el auricular, «como el sabio doctor».
Cama y el biombo, armario

ANIMALS:
Salamandra, vaca, caballo, gorrioncillo, quetzal, elefantes.
Primero quitó usted las moscas de la cocina y se las llevó al comedor. Después las quitó usted del comedor y se las llevó a la sala. Y el otro día las sacó usted de la sala y se las llevó de paseo, al campo, en donde, por fin, las pudo usted dar esquinazo..
¿En esta habitación hay pulgas?
EL CAZADOR ASTUTO. Yo no consigo pescar nunca plátanos. Yo sólo consigo pescar conejos.
¡Silencio! ¡Oh! ¡Una linda mariposa!
EL CAZADOR ASTUTO, con cuatro perros atados,
¡Vaya caballitos blancos

FRASES:
DIONISIO. ¡Claro! De día se verán más lucecitas...
DON ROSARIO. Pero no importa, porque en su lugar se ve la montaña, con una vaca encima muy gorda que, poquito a poco, se está comiendo toda la montaña...
DON ROSARIO. Pero ¿de salamandra española o de salamandra extranjera?
DIONISIO. Sí. Era militar. Pero muy poco
PAULA. ¿El caballo y la abuelita?
DIONISIO. Sí. Los dos tenían un genio terrible... Pero el caballo decía muchas más picardías..
DIONISIO. (Para romper, galante, el violento silencio.) ¿Y hace mucho tiempo que es usted negro?
FANNY. ¿Un pobre? ¿Y cómo se llama?
DIONISIO. Nada. Los pobres no se llaman nada
DIONISIO. Sí. Los pobres estos lo oyen todo.
¡Y Buby estaría más alegre que el gorrioncillo en la acacia y el quetzal en el ombú!
EL ODIOSO SEÑOR. Sí. Pero todos los años me voy a Niza.
PAULA. ¿Y se lleva usted el trigo o lo deja aquí?
PAULA. Me gustan más los elefantes.
EL ODIOSO SEÑOR. Yo, en la India, tengo cuatrocientos... Por cierto que ahora les he puesto trompa y todo. Me he gastado un dineral..
¡Casarse es ridículo! ¡Tan tiesos! ¡Tan pálidos! ¡Tan bobos! Qué risa, ¿verdad...? ¿Tú piensas casarte alguna vez?
DIONISIO. Regular.
DIONISIO. En los hoteles modestos siempre hay cadáveres.
DIONISIO. Sí. Me caso, pero poco.

VOCABULARI:
chaquet, ballet, debutamos, Music-Hall, girls, ukelele, biscuit, Oui, sioux, «Papillons de Printemps», partenaire, «chaquet», confetti!

TEMPS:
DIONISIO. Las once y cuarto. Quedan apenas nueve horas.
DIONISIO. ¿Qué hora es?
PAULA. Deben de ser cerca de las seis...
II Acto Han transcurrido dos horas
ACTO TERCERO Continúa la acción del segundo acto, un minuto después en que éste quedó interrumpido.
(Mira el reloj.) Son las seis cuarenta y tres.
DON ROSARIO. (Dentro.) ¡Son las siete, don Dionisio! ¡

PENSAMIENTOS:
BUBY: Y, sin embargo, a alguna cosa se tienen que dedicar las bonitas muchachas soñadoras cuando no quieren pasarse la vida en el taller, o en la fábrica, o en el almacén de ropas.
BUBY. Sería triste que te enamorases de él. Las muchachas como vosotras no deben enamorarse de aquellos hombres que no regalan joyas ni bonitas pulseras para los brazos..
BUBY. ¡Ay, mi Paula...! Los caballeros os quieren a vosotras, pero se casan con las demás...
Pero ahora veo que en mi novia no está la alegría que yo buscaba.
DIONISIO. Yo tendré paciencia y lograré tener cabeza de vaca y cola de cocodrilo...

PAULA. Eso cuesta aún más trabajo... Y después, la cola molesta muchísimo cuando se viaja en el tren...
Dionisio, ¿por qué se casan todos los caballeros...? ¿Y por qué, si se casan, lo ocultan a las chicas como yo...?
Dionisio, ¿por qué se casan todos los caballeros...? ¿Y por qué, si se casan, lo ocultan a las chicas como yo...?

OPINIONS:

Un recurso escénico: La acumulación y proliferación

de objetos y su disfuncionalidad.
Con frecuencia los objetos que aparecen en escena en la comedia del disparate no son usados apropiadamente y además tienden a acumularse de forma caótica, hasta invadir, a veces, el escenario. Ésta es también una característica de algunas obras del teatro del absurdo, especialmente del de Ionesco;
Los ejemplos de ese tipo abundan en la comedia del disparate. En Tres sombreros de copa, Mihura explota de forma sistemática el efecto que podríamos llamar de “caja de sorpresas”: En el primer acto, Dionisio saca de su bolsillo una bota (que Don Rosario le había dado, tras sacarla de debajo de la cama), y trata de justificar su presencia diciendo que la usa como encendedor. En el segundo acto, el Odioso Señor ofrece a Paula múltiples objetos que saca de sus bolsillos: unas ligas, dos pares de medias de seda, un ramo de flores de trapo, una bolsa de bombones, un bocadillo de jamón, otro de caviar, una carraca. El Cazador Astuto lleva colgando de la cintura cuatro conejos, con la etiqueta del precio, que va arrojando debajo de la cama de Dionisio porque le molestan para bailar: en el tercer acto, Dionisio convence a Don Sacramento de que los conejos bajo su cama son ratones del hotel, numerados por el hostelero para distraer a los huéspedes con concursos de cacería. Don Sacramento decide llevarse los “ratones”, envueltos en un papel por Dionisio, a sus “sobrinitos para que jueguen”. La carraca que el Odioso Señor regala a Paula, para seducirla, reaparece en manos de Dionisio más tarde, como contrapunto grotesco en una escena romántica con Paula, y termina en poder de Don Sacramento, en la escena “seria” en que expone a su futuro yerno la vida de obligaciones y renuncias que le espera.
En ocasiones los objetos son usados de forma totalmente inapropiada o no tienen utilidad alguna. Dionisio, por ejemplo, intenta escuchar los latidos de Paula con el auricular del teléfono; antes grita al teléfono, pero sin descolgarlo; en el primer acto, mira por el auricular para ver quién llama.
El conflicto que se desarrolla en la obra es el encuentro entre dos mundos antagónicos y contrapuestos.
Por un lado, se nos muestra el universo de la cerrada burguesía provinciana en la que no hay nada positivo. Es una sociedad que presume de decencia, rectitud principios morales, altos ideales, en fin, de un ejemplar modo de vida. En realidad, solo hay rutina, poder material, inautenticidad, convenciones ridículas, hipocresía. Por otro lado, el mundo del espectáculo parece un mundo mágico, de libertad, de felicidad, de alegría y autenticidad. Eso es lo que percibe Dionisio al principio. Después se revela un mundo atado a la pobreza que lleva al interés y a la frivolidad. Tras el brillante espejo del espectáculo sólo hay mediocridad, conflicto y fracaso.

COMICITAT:
Se han señalado tres tipos de comicidad: Comicidad de caracteres, de situaciones y de lenguaje.
Observad la impresión que produce en el espectador el sombrero de copa y el pijama, el cornetín , el cruce de personajes en la escena, lo que aparece debajo de la cama, los personajes que salen del armario- literalmente hablando-, los objetos que el Odioso señor extrae de sus bolsillos.
No dejéis de atender a las conversaciones telefónicas y a cierta pulga que nos recordará a Charlot. El auricular y sus utilidades variadas nos acercan a los hermanos Marx. También fijaos el el zapato que le entregan a Dionisio, los conejos del Cazador, la carraca. Y por supuesto, en los tres sombreros de copa.
El lenguaje lleva la marca de la tendencia a lo irracional. Nos conduce a la transgresión de lo establecido por la lógica, a lo imposible, al absurdo, pero un imposible o un absurdo que provocan risa. En un principio, el lenguaje va hilvanando la serie de mejoras que hay en el hotel con el paseo de las moscas, una ruptura con lo que establece la experiencia. Aparecen restricciones con respecto a conceptos que no las admiten: “ ser militar, pero poco” “ Me caso, pero poco”.
En otras ocasiones hay un desvío con respecto al sentido común, como el hecho de no saber hablar inglés y la solución que se propone o una pura incongruencia como la respuesta de Dionisio cuando Fanny le dice que tiene unos ojos muy bonitos. Otros efectos se apartan de los comportamientos normales como lo que don Rosario dice que harán al despedir a Dionisio cuando se salga de la pensión. La caricatura y sátira de las costumbres aparece también en determinados apelativos afectivos que Dionisio destina a su novia o el lenguaje paródico de la Sonatina de Rubén Darío cuando don Sacramento dice cómo se encuentra la joven. Muy curiosas son ciertas expresiones que don Rosario destina a Dionisio y que proceden de canciones de la época.
Junto al patetismo y la comicidad habría que hablar de poesía. Estamos ante una farsa en la que lo poético y lo cómico se equilibran en un calculado contrapunto. Es evidente en el momento en que Paula despliega su sueño de ir con Dionisio a la playa y, a su vez, él hace sonar la carraca. El efecto patético de algunas situaciones se disuelve cuando surgen otros personajes en la escena que distraen ese momento.
El quiebro cómico del final de la obra, alivia la tensión emocional en el diálogo entre Paula y Dionisio y en el ¡Hoop! que cierra la obra. Por encima de sus abundantes efectos cómicos, es una obra maestra del humor, de un humor poético; tras la risa o la sonrisa, apunta una lágrima. Un buen precedente del teatro del absurdo, un teatro de audacias dispersas, de transgresiones con respecto a la lógica pero carente de una ideología existencial a la manera de Ionesco o Beckett.
Situaciones cómicas
Un recurso escénico: La acumulación y proliferación de objetos y su disfuncionalidad
Con frecuencia los objetos que aparecen en escena en la comedia del disparate no son usados apropiadamente y además tienden a acumularse de forma caótica, hasta invadir, a veces, el escenario. Ésta es también una característica de algunas obras del teatro del absurdo, especialmente del de Ionesco.

El canvi climàtic que va formar el Delta de l’Ebre

2012-01-18T12:28:00.001+01:00

Anunciem la xerrada impartida per Alvaro Arasa, que ens parlarà del canvi climàtic que va formar el Delta de l’Ebre.

Aquest dijous 19 de gener a les 6 de la tarda.

Acompanyeu-nos en aquest viatge per terres de l’Ebre.

Us recomanem algunes lectures relacionades amb el tema que teniu a la biblioteca:

• El Delta de l’Ebre…

• El caudal mínimo medioambiental del tramo inferior del río Ebro / Joseph Maria Franquet Bernis.

• El brogit de l’Ebre (15 narradors donen veu al riu) / Coordinadora de l’edició: NúriaGrau

• Terres de l’Ebre / Sebastià Juan Arbó

• Comarques tarragonines i Terres de l’Ebre / Llorenç Soldevila i Balart

• Arran de l’Ebre / Cinta Arasa

• Seguint tot l’Ebre / Joseph M. Espinàs

• Comarques i subcomarques de Catalunya / Ricard Serra

• Alemanys a l’Ebre: La colònia química alemanya de Flix (1897-1994) / Pere Muñoz Hernández

Aquesta conferència forma part del cicle de l’Aula de la Gent Gran. Organitza Centre d’Estudis Sinibald de Mas.

Lola Jiménez Morcillo

“Tres sombreros de copa” la singular obra de Miguel Mihura.

2012-01-12T12:48:00.001+01:00

L’últim dijous de gener, a les 7 del vespre, al Club de lectura analitzarem “Tres sombreros de copa”, una lectura obligatòria per als alumnes de batxillerat de l’institut Torredembarra i de la que han de fer l’examen al febrer. Així que, animem als estudiants i lectors en general a venir a fer tertúlia.

En la tertúlia comptarem amb els coneixements del Sr. Ramón García, de l'Antena de Cambrils. Ha participat i conduït d'altres sessions de clubs de lectura, és professor literatura a l'Institut i ha estat professor de la URV durant anys, i molt bon comunicador!

El dijous següent, 2 de febrer, a les 17h, projectarem l’adaptació cinematogràfica que va realitzar RTVE, amb Ma José Goyanes, Luis Varela, Antonio Iranzo, Mara Goyanes, Florinda Chico, entre d’altres.

Sabem que entre els tertulians tenim un parell que ha portat a escena aquesta obra, per tant, se la coneixen al peu de la lletra...

I perquè llegim ara les obres de lectura obligatòria dels instituts?

Gràcies a la col·laboració del Sergi Caballé Llima i la Lola Galván, amb qui vam fer néixer la idea, i a la bona predisposició dels membres del Club a llegir clàssics i aportar els seus coneixements als estudiants.

Per animar-vos a llegir-la, pròleg de l’autor a la primera edició (1947):

Tres sombreros de copa es la comedia de las muchachas pelirrojas que no tienen madres y adoran la música de los gramófonos.

Es la comedia que los negros no deben ver. Su autor derramó lágrimas muy amargas cuando tuvo que inventar el negro más falso de la Negrería.

Es la comedia de los quince viejos extraños. Es muy importante no olvidarlo.

En todos los personajes hay algo de locos, algo de extraño que no sabemos lo que es. Únicamente Paula se salva de todo lo ridículo, de todo lo imbécil que la rodea.
Es la comedia cuya protagonista resultó tan cursi, que el autor, avergonzado, no se atreve a presentarla en escena en toda la obra.
Es la comedia donde más tontamente se malogra, para toda la vida, una estupenda felicidad.
Crítiques:
Eugène Ionesco diu:
L'estil "irracional" d'aquesta obra pot revelar, molt millor que el racionalisme formal o la dialèctica automàtica, les contradiccions de l'esperit humà, l'estupidesa, l'absurd.

Per Lázaro Carreter:

No necessita adscriure’s al "teatre de l'absurd" per ser una extraordinària comèdia.

Us recomanem els següents enllaços:

Interessant pròleg i edició de Fernando Valls:

http://books.google.es/books?id=Kjnru8-WFwgC&pg=PA86&lpg=PA86&dq=tres+sombreros+de+copa+trabajo&source=bl&ots=KX9Df7009p&sig=3sbKxzzw-tn95DNjo7-_Wj9o9vw&hl=es&sa=X&ei=Q_v2TuOOHY6EhQeqntzJAQ&ved=0CFsQ6AEwBjgK#v=onepage&q&f=false

Presentació amb la biografia, bibliografia, context històric i un bon anàlisi molt ben estructurat:

http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/castellana/mihura/index.htm

Aquest bloc neix amb la intenció de convertir-se en un pràctic instrument que acompanyi la lectura. Està realitzat pel profesor Soldevilla, que s’ha fet càrrec de l’edició de l’obra de Vicens Vives de 2010. Hi trobareu uns vídeos molt didàctics:

http://blocs.xtec.cat/tressombreros/

La música té un paper fonamental en l'acció. Serveix per diferenciar els dos mons representats en l'obra. D'una banda, la burgesia gris i encotillada pels convencionalismes, i l'altre, l'univers poètic i alegre dels artistes. Els gustos musicals dels personatges ajuden a subratllar la distància entre els dos mons contraposats que representen Dionís i Paula. Mihura utilitza les preferències musicals dels personatges per caracteritzar i marcar les diferències entre ells. Entreu en el següent enllaç:

http://www.materialesdelengua.org/LITERATURA/HISTORIA_LITERATURA/MIHURA/mihura_musica.htm

Estudi de l’autor i de l’obra:

http://www.scribd.com/doc/31111633/TRES-SOMBREROS-DE-COPA-apuntes-y-esquema-prologo

Si us voleu submergir en un món més profund, entreu en el bloc de Joaquina Canoa Galiana:

http://mindwords.wordpress.com/2008/03/14/lectura-de-signos-en-tres-sombreros-de-copa-de-m-mihura-aplicacion-del-concepto-de-interpretante/

Agenda de gener 2012

2012-01-11T11:45:00.002+01:00

Us presentem les activitats que tenim aquest gener a la biblioteca, adreçades a adults:

(per a infants i joves, podeu consultar a les seccions corresponents del bloc)

12 Dijous 18h XERRADA

Presentarem la tesi “Jueus catalans. Història de la diàspora d'una comunitat través del seu llibre de pregàries”. Yolanda Antin, l’autora.

19 Dijous 18h AULA D’ADULTS

Conferència “El canvi climàtic que va formar el Delta de L’Ebre”. Álvaro Arasa

20 Divendres 21h SOPAR DE VERSETS DE LES RATES DE BIBLIOTECA

Porteu una carmanyola amb manduca per compartir i poemes per llegir. Animeu-vos! Rates de Biblioteca.

23 Dilluns 19h FILM CLUB (VO)

“Dorian Gray” dirigida per Oliver Parker. Practica l’anglès amb la versió cinematogràfica d’ aquest clàssic. Federico Merino.

24 Dimarts 19h BOOKCLUB
"Dorian, an Imitation” de Will Self; i "The Picture of Dorian Gray" d'Oscar Wilde. Posa a prova el teu nivell d’anglès amb un clàssic i la seva “imitació”. Federico Merino i Club de Lectura.

26 Dijous 19h CLUB DE LECTURA

“Tres sombreros de Copa”, de Miguel Mihura.

Per primer cop estudiants i club comparteixen tertúlia. Vine, segur que en treus profit abans de l’examen! Club de Lectura i alumnes de l’IES

Reforç escolar a la Biblioplatja

Servei de repàs per a estudiants de primària i secundària. Et donem suport per a fer els deures, recerques d’informació, etc.

Informa-te’n trucant a la Biblioplatja o envia un correu electrònic a biblioplatja@torredembarra.cat. Montserrat París, responsable de la Biblioplatja Dimarts i dijous de 17 a 19h

Exposicions

Exposició de llibres relacionats amb la tesi de Yolanda Antin “Jueus catalans. Història de la diàspora d'una comunitat través del seu llibre de pregàries”. Del 12 de gener al 31 de gener
Exposició de llibres relacionats amb la xerrada “El canvi climàtic que va formar el Delta de l’Ebre”. Del 19 de gener al 31 de gener.
Exposició de llibres de contes recomanats pel Grup de Narradores “Les Antònies" Tot el mes.
MALETA VIATGERA. Exposició de llibres i revistes per a viatjar a l'hivern. Per Alícia Solé, tècnica en tursime i voluntària.

Jueus catalans, història de la diàspora, presentació de la tesi de Yolanda Antin

2012-01-10T12:50:00.002+01:00

Jueus a Catalunya!

Què en sabem d'aquest poble tan antic i influent?

Yolanda Antin ens presentarà la seva tesi “Jueus catalans. Història de la diàspora d'una comunitat través del seu llibre de pregàries”.

Aquest dijous 12 de gener a les 6 de la tarda.

Ens parlarà sobre l’Any nou i el Jompikur, els Calls (els barris jueus a Catalunya) i l’exili al S XV.

Us recomanem algunes lectures relacionades amb el tema que teniu a la biblioteca:

Els Jueus i Catalunya / Vicenç Villatoro
L'Estat dels jueus / Theodor Herzl ; traducció i introducció de Gustau Muñoz.
Els Jueus amagats : supervivents de la Inquisició a la Sefarad del segle XXI / Eugeni Casanova.
El Sindicat de policies jueus / Michael Chabon ; traducció d'Ernest Riera.
Segell : revista d'història i cultura jueva.
La Catalunya jueva : viatge per les terres d'Edom / text: Victòria Mora ... [et al.]
Una Ullada a les religions d'avui : el judaisme i l'islam / Martí Àvila i Serra.
El Llibre de la redempció i altres escrits de Mossé Ben Nahman de Girona / introducció, traducció i notes per Eduard Feliu i Mabres.

En castellà:.

El Zohar / traducción de Carles Giol
Judaísmo / Trevor Barnes.
Breve enciclopedia del judaismo / Dan Cohn-Sherbok ; traducción de Ángeles Navarro Peiró.
El Judaísmo / Éric Santoni ; traducción y adaptación de Pilar Careaga.
La Conjura contra América / Philip Roth ; traducción de Jordi Fibla.
Los Judíos de Europa : un legado de 2000 años / Elena Romero, Uriel Macías.
Los Judíos en España / Joseph Pérez.
Los Judíos / Luis Suárez.

Historia de los judíos sefardíes : de Toledo a Salónica / Esther Benbassa, Aron Rodriguez ; traducción: José Luis Sánchez-Silva.

El Pianista del gueto de Varsòvia / Wladyslaw Szpilman ; traducció de Josep Marco i Jerzy Slawomirski.
Los Judíos en la modernidad europea : experiencia de la violencia y utopía / Victor Karady.

Dorian - Will Self

2012-01-01T09:00:00.003+01:00

FilmClub: 23 de gener a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

BookClub: 24 de gener a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

Excerpt of a review in The Observer:

In The Picture of Dorian Gray, Oscar Wilde set the gold standard for chroniclers of decadence. The story of a man who remains eternally young while his portrait ages provided the framework for Wilde's whimsical but vicious depiction of the fin de siècle. For more than a decade, Will Self has been writing Wildean narratives of corruption and metamorphosis, and now he confronts the master head-on in an 'imitation' of Dorian Gray which does for the Diana generation what Wilde did for the late Victorians.

He brings events forward to June 1981, the summer of the Royal Wedding and the Brixton riots, a time when, according to Self, 'Britain was in the process of burning most of its remaining illusions'. In this world of style and insubstantiality, Basil Hallward's oil painting has become an installation called Cathode Narcissus, in which Dorian's divine form revolves endlessly across a bank of video monitors. Where The Picture of Dorian Gray both defined and mocked the decadent movement, Self aspires to do the same for postmodernism. Where Wilde had Huysmans, Self has Warhol. Where Wilde epitomised aestheticism, Dorian: An Imitation is riddled with reflexivity. And where the original novel was compelling but only incidentally amusing, Self's adaptation is brutal and sometimes hysterical.

Read the rest here.

You can find Oscar Wilde’s The Picture of Dorian Gray at the library or online at Project Gutenber (both 13 and 20 chapter versions), as well as other e-book sites and devices.

The club, though, will focus on Will Self’s work.

Visit the author's site.

The Film

Director

Oliver Parker

Cast

Ben Barnes as Dorian Gray
Colin Firth as Lord Henry Wotton
Rebecca Hall as Emily Wotton
Ben Chaplin as Basil Hallward
Emilia Fox as Victoria, Lady Henry Wotton
Rachel Hurd-Wood as Sibyl Vane
Fiona Shaw as Agatha
Maryam d'Abo as Gladys
Pip Torrens as Victor
Douglas Henshall as Alan Campbell
Caroline Goodall as Lady Radley
Michael Culkin as Lord Radley
Johnny Harris as James Vane

There aren't any other books by Will Self in English at the libraries of Catalonia, but you can find Oscar Wilde's books here.

2011-12-23T13:35:00.001+01:00

Ja arriba el Nadal i avui és l’últim dia d’atenció al públic, fins l’any vinent. Tot l’equip de la biblioteca us volem dir que apreciem molt la vostra col·laboració i comunicació, que ens ajuda a fer la nostra feina amb il·lusió.

Hem volgut acabar l’any celebrant aquest Nadal i hem programat moltes activitats a la biblioteca. No us perdeu el que encara podeu gaudir avui.

Per a tota la família:
• A les 6 del vespre Sessió de Contacontes: “Nadal de contes”, a càrrec del grup local de narradores Les Antònies.
• Recomanacions per regals Nadalencs: Exposició de contes explicats per Les Antònies.
http://petitsexploradorsdelalectura.blogspot.com/
• Exposició sobre el Nadal. Hi trobareu contes, llibres de manualitats, poemes i cançons, a més de CD's i DVD's.
http://petitsexploradorsdelalectura.blogspot.com/2011/12/viu-el-nadal-la-biblioteca.html
Per als més petits:
• Com deixar el xumet? Aprofiteu ara per ajudar al petitó o petitona de casa deixar l’hàbit: Al nostre arbre de Nadal!
http://www.facebook.com/espaidefamilies.torredembarra#!/photo.php?fbid=344161228944322&set=a.100175606676220.161.100000513422418&type=1&theater

• Exposició de llibres d’imaginació i coneixement (local) per deixar el xumet.

http://espaidefamilies.blogspot.com/2011/12/larbre-dels-xumets.html

Especialment, amb joves:

• Viatgeteca: Maleta amb un recull de fires nadalenques, llibres i revistes de viatges, i novel•les per passar el Nadal amb neu, gràcies a la voluntària i tècnica en Turisme Alícia Solé.

Aquests dies que hem passat, hem fet tot d’activitats nadalenques, a més de les habituals. Per a que pugueu fer una ullada, aquí us les recordem:

• Caga tió i contacontes de l’Olentzero basc, per agrair a les mares voluntàries del Grup Espai de Famílies (infants de 0 a 4), la seva feina durant tot l’any.

http://espaidefamilies.blogspot.com/2011/12/tio-tio.html

• Un regal Nadalenc: Narració i venda del conte ‘Al fons del barret’ de Carlos Terrón i Àngel Sauret Guanyador del I Premi de contes il·lustrats “Llegir per créixer”. A càrrec de l’actriu Jordina Biosca. No us perdeu el vídeo:

http://www.facebook.com/home.php?sk=lf#!/photo.php?v=2688959476340&set=vb.1627051068&type=2&theater

• Merry Christmas! Taller d’estels de Nadal i cançons Christmas Stars. Us desitgem molta felicitat les famílies que aprenem anglès amb el més petitons.

http://espaidefamilies.blogspot.com/2011/12/merry-christmas.html

• Entre tots, i especialment amb l’ajuda de la Vanessa Sanchez, vam realitzar un arbre de Nadal amb les pròpies mans.

http://espaidefamilies.blogspot.com/2011/12/ja-ha-arribat-el-nadal-la-biblioteca.html

Què ens trobarem quan tornem l’any vinent?

• Un mural a la vidriera de la sala infantil, realitzat per l’Aurora Roig, artista local.

Per acomiadar-nos, permeteu-nos compartir l’alegria de la Joana Raspall, escriptora i bibliotecària nascuda a Barcelona el 1913, amb el seu poema:

Nadal

La nit de Nadal

el bosc s’engalana;

els avets s’estiren

per fer la sardana

entorn del Nadó.

Una soca vella

no pot afegir-s’hi

i diu amb tristor:

—Jo ja no sóc bona

per res; no tinc branques.

Mes, pel cel ressonen

les veuetes blanques

dels àngels que diuen:

—Sí, que vals! no ploris!

seràs el tió!

Us desitgem que passeu unes Bones Festes!
L’equip de la biblioteca.

“Una lletra femenina de color blau pàl·lid” de Franz Werfel

2011-12-22T14:48:00.002+01:00

Veniu avui dijous 22, comentarem la novel·la i acomiadarem l’any amb un brindis de cava (ens convida el nostre tertulià, el Sr. Marino, gràcies!)

Tertúlia 89 del Club Lectura.
Precisa i perfecta, aquesta obra mestra de Werfel és la història d’un trasbals i d'una traïció vienesa, de 1936.

Un alt funcionari, respectable i casat, rep una carta escrita amb tinta blau pàl·lid. La lletra és femenina. Demana ajut per un noi. Sota la petició dirigida a l’home acomodat, revifen els records d’un amor antic que el trasbalsa amb la possibilitat d’un fill.

Una història molt ben explicada i ben resolta, que t’atrapa, que manté l’interès fins al final, que es pot llegir en una tarda i és molt recomanable.

"Després va remenar com un jugador de cartes la prop d'una dotzena de sobres i els va examinar amb la rutina del funcionari que en té prou amb una llambregada per a comprovar la importància del correu. Eren exactament onze cartes, deu de les quals escrites a màquina. Això feia destacar de manera encara més monitòria entre la monotonia de la resta l'escriptura de color blau pàl·lid de l'onzena. Era una escriptura femenina una mica grandiloqüent, severa i allargada." (pàg. 14)

El llibre:

Un matí agradable d'octubre. Un home satisfet d'ell mateix. Entre la correspondència, una carta escrita a mà. Una lletra coneguda capaç de fer-ho trontollar tot. Sol i pluja, records i tribulacions.

Pàgina a pàgina, mesuradament, llegim un dia en la vida d'un alt funcionari. Marcat per un frac i una carta, l'home es mira al mirall. S'enfronta a ell mateix. Davant seu, l'èxit i la comoditat, però també la culpa i la mala consciència. Les seves inquietuds s'agiten. Imagina, improvisa i es deixa dur pels esdeveniments. Una oportunitat i la por.

El protagonista Leònides:
Què diu d’ell la Montserrat Berron? Que és un poll...

És la història d’una persona ambiciosa, egoista, covarda, casada amb una dona rica, que li proporciona moltes facilitats, contactes i una posició social. Però amb la carta es planteja confessar-ho tot i assumir-ne les conseqüències. La vida del buròcrata trontolla i especula sobre la solució adequada per no perdre el seu estatus ni decebre la seva dona, jove, bonica i incondicional. Tots els fantasmes s’escamparan com foc per la fràgil personalitat del protagonista, víctima–com altres criatures de Werfel– de la hipocresia i la doble moral.

Actualment, el nostre context de crisi ens permet acostar-nos a la novel•la, pel retrat demolidor d'un trepa excepcional com és Leònidas, casat amb la insubstancial hereva d'una rica família vienesa "de milionaris esnobs i presumits", el capital de la qual "ha estat absorbit pels grans bancs" quan arrenca el relat. Werfel ens situa poc després del cinquantè aniversari de Leònidas, en un punt que no pot ser sinó l'inici de la seva davallada -vital, però també moral. El retorn d'una dona del passat, anterior a la irrupció de Leònidas en l'alta societat vienesa, que l'ha portat a una còmoda i poderosa situació com en un ministeri, desferma una tempesta que el trasbalsa i el posa a ell, "corromput pels diners i per l'agradable costum de no haver d'estar-se de res", davant del dilema de trencar amb tot per recuperar "l'única passió amorosa autèntica de la seva vida".

Mentre l’Holocaust s’acosta, la petita burgesia il•lustrada atén atònita els seus privilegis sense creure’s el que comença a passar. La novel·la explica una història particular i pronostica la tragèdia que faria esclatar el món.

Estil:

Werfel escriu amb una prosa fluïda, un realisme ple de detalls, descripcions magistrals i unes tècniques tan modernes que fan que el llibre es llegeixi ara amb plena actualitat, com si fos una de les històries que ens explica la televisió en els programes de safareig.

Com diu la Montserrat París Werfel demostra un gran domini del substantiu i de l’adjectiu. Fa vibrar el lector gràcies a una prosa precisa, gràfica i sensorial.

Narrador:

El diàleg s’alterna amb la narració i la descripció, i el punt de vista oscil·la entre la primera i la tercer persona en un exercici d’omnisciència travat i natural. Només pels apunts sobre els funcionaris ja paga la pena llegir-lo:

“Com diu un escriptor de comèdies vienès, el funcionari no té res, però això ho té segur” i “No era incumbència dels funcionaris allò de lluitar a la descoberta. Més aviat s’adaptaven hàbilment als corrents del món i es deixaven arrossegar amb cautela per esquivar els esculls indesitjables i arribar als ports desitjats”.

Què diuen de la novel·la?

Intentar descriure una obra mestra sense pal·liatius com aquesta no és senzill, perquè tens la sensació que tot el que en puguis dir resulta parcial. Sí, és un retrat metafòric de la societat que va gestar el nazisme, però això no és tot. També fas curt si afegeixes que és el relat impecable d'un triangle amorós en el marc de la Viena d'entreguerres. En realitat, així definim el tema o la melodia de la novel·la, però sembla no res sense la interpretació que en fa l'autor, que posa en joc unes dots formidables i uns recursos ajustadíssims perquè tot soni de primera.

Recomanable:
Sens dubte és un relat absorbent, que genera i dosifica amb un gran domini la intriga sentimental i que sorprèn.

Biografia de Franz Werfel:

(Praga, 10 de setembre de 1890 - Beverly Hills, 26 d'agost de 1945)

“Per a qui creu no és necessària cap explicació: per a qui no creu tota explicació sobra”

Poeta, novel·lista, dramaturg i assagista, és autor d’una obra extensíssima, que va escriure en alemany. Se li sol englobar dins del corrent literari de l’expressionisme. Durant les dècades dels anys 1920 i 1930 els seus llibres foren grans èxits. Va fundar la seva popularitat amb les obres narratives i dramàtiques. L'escriptor mateix, però, considerava més important la seva obra poètica. Potser haurem de llegir-la...

Franz Werfel provenia d’una família jueva de parla alemanya. Conegué i va ser amic d'altres escriptors de la seva ciutat, com Max Brod, Franz Kafka i Oskar Baum. Va treballar per a l'editorial Kurt-Wolff-Verlag a Berlín, i esdevingué amic de Rainer Maria Rilke, Walter Hasenclever i Karl Kraus. Va ser soldat de l'exèrcit austrohongarès en la Primera Guerra Mundial i després va viure Viena durant vint anys, on va conèixer a Alma Mahler, amb qui es va casar el 1929. A finals de la dècada dels anys 20 va fer un viatge a l'orient on trobà supervivents del Genocidi Armeni durant la Gran Guerra. Aleshores ja era un autor de renom, però la seva fama internacional va arribar el 1933 quan va publicar “Els Quaranta Dies de Musa Dagh”, una novel·la esgarrifosa que és considerada una de les més importants de la seva obra literària. El llibre narra el destí de cinc mil persones armènies que van fugir de l invasió turca al mont Musa Dagh. Werfel va aconseguir captar l'atenció de l’opinió mundial sobre el Genocidi Armeni.

Identificat com a jueu, Werfel va fugir d’Àustria després del Anschluss, el 1938, i es va refugiar a França. Amb la invasió alemanya i l'ocupació del país gal en la Segona Guerra Mundial i la deportació de jueus als camps d'extermini nazis, Franz Werfel va fugir de nou. Amb l'ajuda del periodista americà Varian Fry a Marsella, ell i la seva esposa van arribar als Estats Units.

Abans, però, havia fet una visita al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, on va rebre ajuda i bondat de les ordes catòliques que atenen el santuari. Va prometre escriure sobre aqesuta experiència i, una vegada a Estats Units, el 1941, va publicar “La cançó de Bernadette”. Mentre vivia a Califòrnia va escriure la seva última obra de teatre: “Jacobowsky und der Oberst”.

Werfel va morir a Los Angeles el 1945, quan corregia les galerades dels poemes escrits d’ençà del 1908. Més tard va ser exhumat i retornat a Viena per ser enterrat en el Zentralfriedhof.

Referència bibliogràfica de les seves obres en castellà o català:

(En trobareu moltes al catàleg Argus)

• La cançó de Bernadette: història de les aparicions de la Verge de Lourdes; Madrid: Edicions Paraula, 1984, 2ª ed. (abans com: El cant a Bernadette; Buenos Aires: López & Etchegoyen, 1947.

• Els quaranta dies del Musa Dagh; Buenos Aires: Editorial Inter-Americana, 1945; Madrid: Losada, 2003.

• El cel a bon preu; Madrid: Edicions Paraula, 1992

• Escolteu la veu; Madrid: Trobada, 2000

• Una lletra femenina de color blau pàl·lid; Barcelona: Anagrama, 1994

• La mort del petit burgès; La casa del dol; Montblanc, Tarragona: Igitur, 2003

• La novel·la de l'òpera; Madrid: Espasa, 2001

• Reunió de batxillers: història d'una culpa juvenil; Barcelona: Minúscula, 2005

• Franz Werfel; Barcelona : Yunque, cop. 1940. (al Catálogo de la Red de Bibliotecas Públicas de Castilla-La Mancha)

Obra (com molts de vosaltres llegiu alemany...):

Novel·les

• 1924 Verdi. Novel·la de l'òpera.

• 1928 Der Abituriententag

• 1929 Barbara oder die Frömmigkeit

• 1931 Die Geschwister von Neapel

• 1933/47 Die vierzig Tage des Musa Dagh

• 1937 Höret die Stimme

• 1939 Der veruntreute Himmel

• 1941 Das Lied von Bernadette

• 1946 Stern der Ungeborenen

Relats curts
• 1920 Nicht der Mörder, der Ermordete ist schuldig

• 1927 Der Tod des Kleinbürgers

• 1927 Geheimnis eines Menschen

• 1931 Kleine Verhältnisse

• 1939 Weißenstein, der Weltverbesserer

• 1941 Eine blaßblaue Frauenschrift

• 1943 Géza de Varsany

Teatre

• 1911 Der Besuch aus dem Elysium

• 1912 Die Versuchung

• 1914 Die Troerinnen des Euripides

• 1919 Mittagsgöttin

• 1920 Spiegelmensch

• 1921 Bocksgesang

• 1922 Schweiger

• 1925 Juarez und Maximilian

• 1926 Paulus unter den Juden

• 1930 Das Reich Gottes in Böhmen

• 1936 Der Weg der Verheißung

• 1937 In einer Nacht

• 1944 Jacobowsky und der Oberst

Poesia

• 1911 Der Weltfreund

• 1913 Wir sind

• 1915 Einander - Oden, Lieder, Gestalten

• 1917 Gesänge aus den drei Reichen

• 1919 Der Gerichtstag

• 1923 Beschwörungen

• 1928 Neue Gedichte

Assaig

• 1940 Der jüdische Geist ist stark. Unser Weg geht weiter.

Distincions i premis

• 1926 Grillparzer-Preis

• 1927 Premi de la Txecoslovàquia

• 1930 Schiller-Preis

• 1937 Österreichisches Ehrenzeichen für Wissenschaft und Kunst

• 2006 Pòstumament esdevingué fill honorari d'Armènia

Webs

http://ca.wikipedia.org/wiki/Franz_Werfel

http://ca.wikilingue.com/es/Categoria:Escriptors_expressionistes

http://ca.wikilingue.com/es/Franz_Werfel

http://ca.wikilingue.com/es/Exilliteratur

http://www.elpais.com/articulo/paginas/Retrat/d/trepa/excepcional/elpepisupbqc/20100225elpbqcpag_4/Tes

http://www.epdlp.com/escritor.php?id=2432

http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/13549474323821276754491/p0000001.htm

http://www.aceprensa.com/articulos/1994/jul/20/una-letra-femenina-azul-p-lido/

http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/libros/10-1096-2004-06-06.html

Guia realitzada gràcies al Club lectura Adults © Biblioteca Municipal Altafulla, setembre 2010

Indignat, l’home de l’any!

2011-12-16T13:03:00.001+01:00

Ja sabeu que la revista “Time” cada any proposa el personatge de l’any i aquesta vegada dedica la portada al protestant anònim, des de la primavera d’Atenes fins a Moscow gelat.

A la biblioteca creiem que tots podem ser el personatge de l’any, i us animem a que us indigneu, a que compartiu la vostra opinió de forma simple, com en algunes acampades han fet, penjant un post-it al tauler d’usuaris crítics que teniu al costat de la prestatgeria de llibres del Club. Aquí us apuntem algunes de les frases famoses de les pancartes del 15-M: “Em sobra mes a final del sou”, “No és una crisi. És una estafa”, “No som anti-sistema, el sistema és anti-nosaltres”, “No hi ha pa per a tant xoriço”, “On és l’esquerra? Al fons, a la dreta” “Si no ens deixeu somniar, no us deixarem dormir”, “Els meus somnis no caben en les teves urnes”, “Això no és esquerra contra dreta; és els de sota contra els de dalt”, “No falten diners: sobren lladres”, Mans amunt! Això és un contracte de treball”.

La nostra recomanació per a documentar-vos sobre el fenomen dels Indignats és el documental “#Indignados”, dirigit pel cineasta Antoni Verdaguer i produït per l’advocat Josep Jover sota la llicència de Creative Commons . Trobareu el vídeo per veure’l complet al següent enllaç:

http://www.youtube.com/watch?v=09iNIIuqMB4

Un dels comentaris en la tertúlia del Club entorn de les obres d’Oller va ser “Si et deixes prendre el pèl, te’l prendran.”
Al Club de lectura ens hem entretingut amb aquest tema, hem canviat una mica els nostres hàbits, perquè hem llegit dues novel·les d’un mateix autor, Narcís Oller, relacionant-la amb una tercera d’un altre autor, Stéphane Hessel. D’aquest últim hem triat un dels llibres més importants dels nostres temps, que es titula “Indigneu-vos”. Segur que us sona, perquè ha encès els ànims a moltes persones a reivindicar uns canvis socials, que entenen necessaris.
Les novel·les d’Oller ens ha encantat, són “La Febre d’Or” i “L’escanyapobres” . Hem llegit sobre una crisi de fa cent anys, tot un clàssic. El més enriquidor de tot plegat és que les tres obres es complementen i, relacionant-les, podem extreure una opinió i una proposta per sortir-nos d’aquesta crisi econòmica que ens afecta. Potser seria tornar a l’economia productiva, com va fer el fuster després d’arruïnar-se en la borsa de la Febre d’Or.
Un dels tertulians, l’Esteve, ens va enviar un recull de diversos autors que es titula “Hay alternativas. Propuestas para crear empleo y bienestar social en España”, trobareu exemplars a la biblioteca.

Però no penseu que ens hem entristit, no pas, perquè a més vam anar de visita a l’Exposició del CaixaFòrum, que es titula també La Febre d’Or i, que, com diu el Joan, un dels tertulians, va ser “com llegir la novel·la en veu alta”.

Al Club de lectura sempre hem llegit literatura, novel·les, però vam optar per aquest al·legat contra la indiferència que ens proposa Hessel, perquè és una obra de rabiosa actualitat. Sovint programem lectures d’actualitat, ara tocava analitzar el moviment dels indignats al món...
Part d’aquest post el llegireu a el Diari El Mònic, desembre 2011

El curiós incident del gos a mitjanit al Club de l'Institut.

2011-12-02T12:18:00.003+01:00

Donat que un grup d’alumnes de l’IES Torredembarra estan llegint aquesta magnífica novel·la, us apuntem aquí algunes dades sobre l’obra i la tertúlia que vam fer a la biblioteca, el 2006.

Podeu consultar també el post que vam preparar quan el Bookclub va llegir-la en anglès:

http://crearbiblioteca.blogspot.com/2009/11/curious-incident-of-dog-in-night-time.html

Aquesta és una novel·la que no amaga les tragèdies de la vida, que les treu a la llum, per poder afrontar-les amb dignitat, amb valentia.

És un llibre singular, sobretot pel punt de vista escollit per narrar la història: la veu en primera persona d’un noi autista de quinze anys. L’escriptor aconsegueix en aquesta novel·la que vegem el món amb uns altres ulls, que el descobrim amb una altra perspectiva, més innocent, més estranya, dotada d’una lògica elemental que el despulla i ens descobreix els seus artificis i mentides. El llibre ens ajuda a veure algunes actuacions incorrectes que considerem normals, a desemmascarar les nostres impostures, a enfrontar-nos als nostres temors.

El protagonista és un dels més originals del panorama de la narrativa internacional

dels darrers anys.

“Si una cosa m’interessa de veritat, com fer exercicis de matemàtiques o llegir un llibre sobre les missions de l’Apollo, o els taurons blancs, no me n’adono de res més [...]”, diu en Christopher, el protagonista de la novel·la.

Mark Haddon (Northampton, Anglaterra 1963)

Sobre l’autor, us recomano la visita del seu lloc web, que ha dissenyat ell mateix: http://www.markhaddon.com/

Il·lustrador, pintor, poeta i professor d’escriptura creativa, Mark Haddon és autor de quinze llibres per a infants. Després de llicenciar-se en Literatura Anglesa a la Universitat d’Oxford, va treballar durant un temps amb persones que patien deficiències físiques i mentals. Ha treballat així mateix com a guionista per a la televisió, mitjà en el qual ha guanyat dos premis BAFTA. El llibre que llegim aquest mes, “El curiós incident del gos a mitjanit”, és la seva primera novel·la, obra que ha obtingut els premis següents: 2003 Whitbread Book of the Year i Commonwealth Writers’ Prize Overall Best First Book.

Haddon és un home de lletres original. Després d’haver escrit i il·lustrat llibres infantils que han guanyat diferents premis, aquesta és la seva primera novel•la. A les biblioteques catalanes podem trobar contes seus com: “L’agent z i el croat emmascarat”

Hi ha qui diu que, òbviament, el nom de Haddon és una invenció, un joc de paraules amb els mots en anglès “have someone on”, que significa “posar algú en”. Un escriptor contínuament s’ha de posar a les sabates d’algú altre, per poder caracteritzar bé cadascun des personatges i de les situacions. Com fa Haddon, que escriu com un jove amb molt especial.

Segons declaracions de la pròpia dona de Haddon, el seu marit és un adult amb ànima de nen, que te un baix centre de gravetat, que fa la marató i kaiak perquè te la forma ideal per a vogar sense bolcar.

Haddon afirma que el model per a “El cuiros incident...”. va ser “Orgull i prejudici” perquè Jane Austen escrivia "sobre gent avorrida amb vides desesperadament limitades però, l’empatia amb què escrivia fa que aquestes vides esdevinguin fascinants. El seu primer acte d’empatia va ser escriure el model de llibres que les seves heroïnes haguessin llegit: la novella romàntica".

Haddon també escriu el llibre que el seu personatge llegiria: una novel·la de misteri amb assassinat: a la primera pàgina.

Només me queda dir que, “El curiós incident...” s’ha traduït a 35 idiomes, esdevenint un dels llibres més venuts a molts països.

Si t’ha agradat, t’agradarà també:

- Una conxorxa d’enzes

- El millor que li pot passar a un croissant (disponible a la Biblioteca: N(TUS)MIL).
- Lo peor de cada casa

Tertúlia 27

Gràcies a l’Annabel, una habitual de la biblitoeca, aquella nit de la tertúlia del 2006 vam gaudir de tenir entre nosaltres al psicopedagog Arturo Márquez Caro, que portava aleshores 42 anys en el camp de la docència, treballant a tots els nivells. Va treballar als EAPs del Tarragonès i del Baix Penedès fent assessorament, té anys d’experiència clínica a Tarragona i aleshores era el Cap del Seminari de Psicopedagogia a l’IES Baix Penedès. Ens va ajudar a entendre una mica més el protagonista de la novel·la.

Preguntes per fomentar el diàleg:

Quina síndrome té Christopher? Autisme o Asperger? Haddon es també genial perquè mai afirma realment que Christopher Boone tingui la síndrome d’Asperger, enlloc, diu el mot malaltia, però el lector descobreix que és autista i tots els comentaristes diuen que és autístic.
Gràcies a la veu narrativa, al llenguatge, ens descobreix els seus mecanismes mentals? Christopher és un narrador que mai explica massa, però explica que no entén de metàfores ni de sentiments humans.
No pot dir mentides. No entén les mentides. No pot expressar res que no hagi viscut.
Christopher descriu: Alguns detalls sorprenents dels rostres de la gent, perquè la gent amb síndrome d’Asperger usa una part diferent del cervell per a processar informació sobre els rostres? Detalls a l’atzar. Descripcions que resulten brillants?Li costa entendre bé les emocions de les altres persones?
Descobrirà facetes de la seva família difícils d’encaixar per qualsevol, i menys per a la seva ment estructurada.
Creieu que, si el coneguéssim en la realitat, seríem incapaços d’entendre’l?
Geni? Luke Jackson té la síndrome d’Asperger i n’ha escrit un llibre. Opina que és molt incòmode que tothom relaciona el tema de l’autisme o l’Asperger en la pel·lícula Rain Man. En realitat, la majoria de la gent amb síndrome d’Asperger no te grans poders. De fet, el promig de genis és com amb qualsevol.
Quin és el tema de la novel·la? Parla de la vida, de les dificultats de comunicació dels humans i de com expressem les emocions. Sobre les maneres absurdes i sovint pernicioses amb què els adults manegem els conflictes.
No és una novel·la sobre l’autisme ni sobre los nois "diferents”?
Fil Narratiu: Quina és la trama? Decideix emprendre una investigació a imatge del seu ídol Sherlock Holmes i utilitzant com a referència, “El gos dels Baskerville”.
La trama es va embolicant, partint de l’excusa de l’assassinat del Wellington, qüestionarà ben aviat el sentit comú i el comportament dels adults que l’envolten.
Diuen els crítics que: “Cada paso de la investigación lo lleva al descubrimiento de los secretos de su familia y su barrio; cae el velo de mentiras que los adultos han levantado para protegerlo y el adolescente, sólo armado con su endeble armamento de horarios y rituales, debe enfrentarse a una nueva realidad que lo desestructura. Los capítulos en que Christopher descubre la verdad sobre sus padres se encuentran entre lo más conmovedor que ha ofrecido la literatura contemporánea en los últimos tiempos, al igual que su desolador viaje a Londres en tren y subterráneo, solo. Lo que comienza como un original policial de enigma se convierte en un drama familiar muy triste pero nunca sentimental, sin clisés, sin golpes bajos. Si su viaje iniciático, su rito de pasaje, se parece mucho al de Holden Caulfied en “El cazador oculto”, su respuesta emocional es tan limitada como la del mayordomo de "Lo que queda del día de Kazuo Ishiguro”.
Ha agradat l'estrucutra narativa? Intercala temes científics. Capítols curts.
I del Narrador? El relat impressiona pel distanciament entre el narrador i els esdeveniments? "The voice happened by accident. I started with the image of the dead dog, then realised that (in my own slightly twisted opinion) it sounded funny if it was described in a very deadpan, factual manner. Only then did I start to wonder who that deadpan, factual voice might belong to. maintaining the voice was relatively easy (like Christopher himself, you just follow the rules). What was far harder was constructing the plot. I wanted the book to seem as if it could have been written by Christopher, and yet if Christopher were real he would have absolutely no idea how to entertain a reader. Then I stumbled on the idea of making him a fan of Sherlock Holmes stories..."
Què opineu d'aquesta afirmació: "Un libro desvergonzadamente emotivo pero con una cuidada economía de recursos".
Creieu que l´us de lñes il·lustracions és adequat? "La narración se alterna con dibujos, gráficos y problemas matemáticos, desde el metro de Londres hasta la constelación de Orión, y todos ellos son procedentes, en absoluto arbitrarios o caprichosos: el personaje los necesita para explicarse y explicar el mundo, y para el lector funcionan como una guía al universo del adolescente, como mapas de su desamparo".
Què opineu del llenguatge emprat? Amb males paraules, com en la majoria de realitats familiars. Llenguatge planer que es pot entendre en l’original anglès.
Ens explica com es relaciona el narrador amb les paraules, mostrant que el llenguatge no és només un instrument de comunicació o una eina, sinó que el llenguatge manté forts vincles amb la constitució de cada individu. En el cas del protagonista, veiem que entén el llenguatge en la seva funció identificatòria, però no existeix, pel contrario, camp de la paraula.
Quins personatges! És el món que envolta Christopher el que està malalt? Convenç per l'habilitat de l'autor en mantenir-se al marge del relat aconseguint un protagonista completament versemblant.
"Haddon no condena a quienes rodean a Christopher: no hay ningún villano, sólo personajes que intentan hacer lo mejor posible, pero con demasiada frecuencia se equivocan".
I dels pares, què en penseu? "El comportamiento de los padres, incapaces de entender los mensajes de su hijo, despierta sentimientos contradictorios en el lector"·
Però... és un heroi? "Christopher es comparable a Holden Caulfield o Ignatius Reilly (La conjura de los necios), una voz única destinada a convertirse en un héroe literario gracias al don de la empatía del autor; está tan cerca de Christopher que logra el ideal de invisibilidad".
Com és el pare? L’ha deixat la seva dona. Pacífic, però quan s’enfada té molt geni, crida i pot ser violent, fins a matar el gos. Però s’estima el seu fill, el comprèn molt, el necessita, i es comunica amb ell.
I la Sra Shears? La veïna, separada del Sr. Shears. Poca paciència, diu i fa el que pensa.
HUMOR? "Nos hace sonreír en unas páginas llenas de ternura."
Resulta difícil trobar còmiques les situacions que viu Christopher? Ni tan sols els seus raonaments més delirants? Sembla cruel qualificar aquest llibre com a novel·la d'humor perquè és injust riure’s de la incapacitat del que no entén la comicitat dels seus actes? Això sí, és una novel·la diferent, original si cap, un exercici de creació distint al que actualment es publica. Una curiositat.
Hi qui diu que és divertidíssim: "Los malentendidos en que cae el protagonista cuando su literalidad le impide cualquier interpretación, sus problemas con la policía y la relación insólita que establece con su padre son momentos de comedia pura".
Què penseu del final? "Aunque el muchacho no cambie al final, consigue una victoria al restablecer el orden en su propio mundo, siendo así que las personas que le rodean seguirán luchando con los mismos problemas".
Como constata en Christopher: "lo bueno de las matemáticas es que no son como la vida, “porque al final, en la vida, no hay respuestas sencillas”.
El seu somni favorit és l’aniquilament de la raça humana per una sort de virus informàtic del que només sobreviuen els que com ell no aconseguixen comunicar-se amb ningú.
Curiositat: "La crítica literaria le enseña es que, los escritores son perezosos y reciclan las mismas ideas en sus libros. He leído otros libros de Mark Haddon, y es verdad. En el libro del perro atravesado por un tenedor, el sigue tratando de salirse de su propia cabeza, como astronauta en un viaje espacial, que cruza el universo, se encuentra con orificios negros, extraterrestres y esas cosas (como en las páginas 11-13, 42, 65-66,86-87,95,112, 156-157, 193-194, y en todas partes), que es como otro libro escrito por Haddon, acerca de un niño que tenía el sistema solar en la pared de su habitación y fue a la luna, como un astronauta. (Este niño, realmente es Haddon. Lo dice después en el libro, cuando ya es mayor). Hay muchas escenas en el Perro atravesado por un tenedor, que se parecen mucho a las cosas que suceden en Gridzbi Spudvetch, escrito por Haddon, donde dos niños tratan de detectar algo raro, que están haciendo sus maestras, pero las maestras son realmente extraterrestres y se van en una nave espacial. Mientras lo niños detectan cosas raras, entran en la casa de una de sus maestras, pero ella regresa. Entonces, los niños se esconden y es como cuando C. J. F. Boone encuentra las cartas escondidas entre la ropa de su madre y su padre, cuando regresó su padre y casi lo atrapa (páginas 118-19)".

Fonts d’interès:

http://www.diariparlem.com/content/view/478/30/
http://www.eitb.com/pompas/lib_com.asp?id=39256
http://www.elcultural.es/html/20040909/LETRAS/LETRAS10173.asp
http://www.lacasagiratoria.com/archivos/2005/10/02/el-curioso-incidente-del-perro-a-medianoche.php
http://www.nodo50.org/tortuga/article.php3?id_article=2287
http://xoroi.com/a-NUDAMIENTOS3/Perro.htm

The Holiday

2011-12-01T09:00:00.005+01:00

El BookClub, club de lectura en anglès, celebra les vacances d'hivern veient:

The Holiday

Director

Nancy Meyers

Cast

Cameron Diaz ... Amanda Woods
Kate Winslet ... Iris Simpkins
Jude Law ... Graham
Jack Black ... Miles

Official page.
IMDb page.

Other movies by Nancy Meyers at the Public Libraries of Catalonia (link):

It's Complicated (No es tan fácil)
Something's Gotta Give (Cuando menos te lo esperas)
The Holiday
The Parent Trap (Tú a Londres y yo a California)
What Women Want (¿En qué piensan las mujeres?

The History of Love - Nicole Krauss

2011-12-01T09:00:00.001+01:00

BookClub: 19 de desembre a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

Excerpt of a review in The Guardian:

Is It must take some courage for a writer to create a fictional character who is also a writer, and to try to convey the power of this imagined author's oeuvre. Isn't it hard enough to create one convincing authorial voice? Sure, Nabokov in The Real Life of Sebastian Knight and Saul Bellow in Humboldt's Gift did it with complete conviction, but since they are inimitable geniuses their example might act as a warning rather than encouragement. The fact that Nicole Krauss, a young novelist with only one book behind her, has attempted to carry off this feat is, if nothing else, testament to her bravery.

We first meet Leo Gursky when he believes he is nearing the end of his life, living alone in a tiny apartment in Manhattan. He is an elderly Jew who came to America from Poland after the second world war, having survived the Holocaust in hiding, "mostly in trees, but also cracks, cellars, holes". Gursky is terrified of dying on a day when nobody has noticed him, which drives him to mildly attention-seeking behaviour - dropping his change in a shop, say. Although he seems to be a man without much of a life, we soon learn that he was once rich in art and love. He loved a woman, Alma, in Poland, but because he took too long to get to America she married somebody else. He also wrote a great novel in Poland, The History of Love, but entrusted it to a friend who later told him that it was lost. So the Holocaust allowed him to survive, but without the core of himself, and it seems that all we see is the husk of the man, withered and waiting for death.

Read the rest of this review here.

Other books by the same author that you can find in English at the Public Libraries of Catalonia (link):

Great House

A movie based on this book is due to be released during 2012.
To celebrate the winter holidays, we will watch a seasonal film (Christmas film).

25 novembre, DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

2011-11-25T12:17:00.001+01:00

Avui, a la biblioteca, a les 16.30h, una Conferència-col·loqui: “Caminar amb sabates pròpies”

A la Biblioteca teniu:

Audiovisuals espanyols recomanats de violència de gènere
- “Solas” (1998) de Benito Zambrano.
- “Te doy mis ojos” (2003) de Icíar Bollain.

Llibres de narrativa sobre violència de gènere
- Alapont,P y Garrido, V (2003). El infierno de Marta/La
- Lorente, M ((2006). El rompecabezas: anatomia de un maltratador. Barcelona. Crítica.
http://elmeuargus.biblioteques.gencat.cat/record=b1313764~S129*cat

A altres biblioteques de Catalunya, teniu:

Audiovisuals espanyols recomanats de violència de gènere:
- “ Sólo mía” (2002) de Javier Balaguer.
- “Yo soy la Juani” (2006) de Bigas Luna.

Llibres de narrativa sobre violència de gènere

- La máscara del amor. Alzira (Valencia): Algar.

http://elmeuargus.biblioteques.gencat.cat/record=b1738024~S146*cat

- Berbel, E. (2004). Trátame bien. Barcelona: Alba.

- Liena, G. (2007). Atrapada en el espejo”. Barcelona: Aleph.

- Lorente, M (2003). Mi marido me pega lo normal. Barcelona: Ares y Mares.

- Rojas Marcos, L. (1995). Las semillas de la violencia”. Madrid: Espasa-Calpe.

- Varela, N. (2002). Íbamos a ser reinas. Suma de letras. Barcelona: Ediciones B.

- Walker, A (1999). El color púrpura. Mexico D.F.: Plaza y Janés.

- Zubiaur, P (2009). Gritos Silenciosos”. Barcelona: Ambar.

Organitza: Benestar Social SIAD (Servei d’Informació i Assessorament a la Dona)

Internet, per a què? Aula de la Gent Gran

2011-11-17T13:02:00.001+01:00

Avui, dijous 17 de novembre, acollim una conferència de l'Aula de la Gent Gran, actuant de ponent el Sr. Ramón Félix Palau Martín, professor de la URV,que ens parlarà d’Internet i de com treure-li partit.

A la biblioteca teniu un munt de llibres sobre Internet.

Aquí us apuntem alguns en català:

Internet útil per a tothom : manual pràctic de coneixements bàsics perquè persones i institucions s'hi comuniquin amb èxit / Jordi Graells i Costa

http://elmeuargus.biblioteques.gencat.cat/record=b1295171~S129*cat

Diccionari d'Internet.

http://elmeuargus.biblioteques.gencat.cat/record=b1227319~S129*cat

Programari lliure: tècnicament viable, econòmicament sostenible i socialment just / Jordi Mas i Hernández.

http://elmeuargus.biblioteques.gencat.cat/record=b1393130~S129*cat

Els Blocs / Enric Bruguera.

http://elmeuargus.biblioteques.gencat.cat/record=b1394345~S129*cat

L'Administració electrònica / Agustí Cerrillo.

http://elmeuargus.biblioteques.gencat.cat/record=b1378432~S129*cat

Altres títols que teniu a la biblioteca a la secció d’informàtica (681.3):

Web 2.0 : una descripción muy sencilla de los cambios que estamos viviendo / José Luis Marín de la Iglesia
500 trucos, sugerencias y técnicas de internet : guía completa y sencilla con todos los secretos de Blogger, Flickr, Facebook, Youtube, Google, Skype y mucho más / Dan Oliver ; traducción: Silvia Guiu Navarro.
Faceboom : facebook, el nuevo fenómeno de masas / Juan Faerman

Aquests i altres llibres els trobareu exposats a la sala on fem la xerrada.
Organitza el Centre d'Estudis Sinibald de Mas.

El Club de Lectura et recomana...

2011-11-11T11:31:00.002+01:00

Sortia en l'últim "Som-hi" i us volem recordar que...

La Biblioteca ha fet una recopilació de tots els títols llegits al Club de Lectura durant els darrers anys. Aquesta gran compilació de més de 75 títols comprèn una gran varietat de diferents gèneres i autors. Podem trobar obres clàssiques com El Quixot o Cent anys de solitud, best-Sellers com Els homes que no estimaven a les dones o L’església del mar.
Tanmateix s’han llegit una gran varietat d’autors tant catalans Màrius Serra, Mercè Rodoreda, Quim Monsó; com d’estrangers Hemingway, Paul Auster, Alexandre Dumas...

Perquè ho fem?
Tenim la possibilitat de recomanar a l’usuari un ampli ventall de títols llegits i valorats pel Club de Lectura. Un Club de Lectura format per usuaris i amics de la Biblioteca Mestra Maria Antònia que porten uns 8 anys reunint-se mensualment, llegint i fent tertúlia. Per això, hem cregut interessant el recopilar tota aquesta informació, poder compartir-la amb la resta d’usuaris i fomentar la lectura.

Per a qui? Ja està a disposició de tots els usuaris.

On? A la Biblioteca, la trobareu al principi de la secció de novel•les i a la Biblioplatja al costat de les revistes.

Agraïments a Olga González.

Indigneu-vos, de Stéphane Hessel

2011-11-09T16:15:00.001+01:00

Farem tertúlia sobre un dels llibres més importants dels nostres temps.

Parlarem també de L’escanyapobres de Narcís Oller.

Quan? Dijous 24 de novembre, a les 19h, a la biblioteca. Entrada i sortida lliure.

Com? Recolliu els llibres a la Biblioteca o a la Biblioplatja.

Us recomanem 5 vídeos molt interessants:

http://www.youtube.com/watch?v=iTQ4-B0NkF4

Vídeo de vilaweb en català i subtitulat.

Parla Hessel sobre el fet que: "La declaració universal dels drets humans no es compleix."

http://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/informe-semanal-grito-hessel-indignaos/1063523/

14 minuts. Informe Semanal - El crit de Hessel: ¡Indigneu-vos! (03 d’abril de 2011).

Poques vegades un llibre tan petit té tanta repercussió. Són tot just 30 pàgines i ja s'ha traduït a 23 llengües. Només a França s'han venut 1.700.000 exemplars en quatre mesos. “Indigneu-vos!” és, més que un manifest, un crit per despertar consciències llançat pel nonagenari Stèphane Hessel. Una crida especialment a la joventut per rebel•lar-se de forma pacífica contra les injustícies d'un món dominat pels poders econòmics. Informe Setmanal ha conversat amb aquest escriptor, heroi de la resistència francesa, redactor de la Declaració de Drets Humans el 1949 i lluitador als seus 93 anys per la pau al Pròxim Orient.

http://www.youtube.com/watch?v=C6A9EE7i8v4&feature=related

10 minuts. Anàlisis del 15 M segons José Luis Sampedro.

http://www.youtube.com/watch?v=yUaqf-t3adQ

TV3 - Els matins - Als 93 anys, Hessel insta els joves a rebel•lar-se a "Indigneu-vos".

Stephane Hessel ha estat a Barcelona per presentar "Indigneu-vos", un llibre que insta els joves a ser actius contra un món que diu és cada vegada més injust. Hessel, que és un dels redactors de la declaració universal dels drets humans, té 93 anys, però conserva l'esperit rebel dels anys 60.

http://www.dailymotion.com/video/xiy4ob_tv3-l-hora-del-lector-x-antich-j-todo-p-a-pons-c-martinez-i-g-torne_fun

TV3 - L'hora del lector - X. Antich, J. Todó, P.A. Pons, C. Martínez i G. Torné por TV3 (27-05-2011)

Xavier Antich parla amb els convidats sobre el llibre "Indigneu-vos".

I alguns articles publicats a la premsa sobre el tema:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/387642-indignem-nos-indigneu-vos.html
EL PUNT AVUI . LA TRIBUNA Indignem-nos; indigneu-vos 25/03/11 02:00 - Jaume Oliveras i Costa

“Ja ha arribat el moment que prevalguin les preocupacions a l'entorn de l'ètica, la justícia, l'equilibri sostenible, perquè ens amenacen els riscos més greus, que poden posar fi a l'aventura humana sobre el planeta que es pot fer inhabitable per a l'home”, diu l'autor pamfletari, mentre reclama el dret, l'obligació, a indignar-se i prendre el relleu a tots aquells que històricament han estat intransigents en la defensa dels drets. És a partir de la indignació que sorgeix el compromís.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/Sampedro/indigna/reacciona/elpepicul/20110403elpepicul_3/Tes

L’escriptor i prologuista del llibre de Hessel explica les raons de l'ocàs de la societat en un llibre que es titula “Reacciona”, que al seu torn prologa seu amic Hessel.

http://www.abc.es/20110902/madrid/abcp-stephane-hessel-inspirador-indignados-20110902.html
Relacions amb la política espanyola i el pes del vot a partits que estiguin en contra dels principis en què es basa el 15-M.

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/05/18/cultura/1305715696.htm
Principis i valors del manifest: Salut nacional i seguretat social. Riquesa. Organització de l'economia. Premsa independent. Educació. Sistema bancari. Pau i democràcia. Drets Humans. Compromís davant la indiferència. Terrorisme i violència. Ciència i tecnologia. Conclusió. ¡Indignaos! Crear és resistir; resistir és crear. Crida als més joves a liderar una nova Ressistència.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/sanchez-drago-creu-que-llibre-indigneu-vos-insult-intelligencia-1187341
L’altra cara de la moneda: Sánchez Dragó creu que el llibre '¡Indigneu-vos!' és un insult a la intel•ligència i presenta la seva nova obra, 'Esos días azules', i insta els joves a resignar-se i divertir-se

Programes de ràdio:
http://www.ivoox.com/stephane-hessel-autor-d-indigneu-vos-30-03-11-audios-mp3_rf_593859_1.html
El matí de Catalunya Ràdio el 30/03/11.

http://www.catradio.cat/audio/561175/Stephane-Hessel-escriptor-i-autor-de-Indigneu-vos-i-de-Comprometeu-vos
El matí de Catalunya Ràdio d'estiu 02/09/2011. Sobre "Indigneu-vos" i "Comprometeu-vos".

Retalls del llibre, per donar un cop d’ull:
http://books.google.es/books?id=KGNKfofmCdUC&printsec=frontcover&dq=indigneu-vos&hl=ca&ei=PjGxTtLwFYexhAez5vztAg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false

Agraïments a Federico Merino Tapia, per la cerca d'informació.

Tinc un llop a la tauleta de nit

2011-11-08T12:33:00.001+01:00

Ara teniu a la biblioteca una exposició que està itinerant per les biblioteques públiques de Catalunya que, prenent per tema el llop i la seva presència a la literatura, pretén donar a conèixer i estimular l'ús dels serveis bibliotecaris.

Tinc un llop a la tauleta de nit recull i plasma les diverses concepcions del llop com a personatge literari a través d'un muntatge on l'element expositiu és una tauleta de nit, dins i al voltant de la qual s'ofereix una selecció de textos, imatges, enregistraments sonors i objectes diversos que conviden a acostar-se al llop a través de llegir, escoltar, tocar, mirar i descobrir. Es pretén presentar al públic usuari de les biblioteques com és i com ha estat aquest animal, símbol i arquetip en una societat canviant com la nostra: des del llop perillós i salvatge que es volia menjar la Caputxeta Vermella, fins al protagonista de còmic i cinema anomenat Lobezno. Veurem que hi ha un ventall ple de matisos, canvis i mutacions que l’exposició ens il·lustrar i explica.

Aquest és un muntatge de petit format que ens proposa acostar-nos a la figura del llop a través de la lectura, el tacte, l’oïda i la vista. La podrem visitar fins al 2 de desembre. La trobareu al costat del taulell, entre butaques per poder-la gaudir completament.

. A quin públics està adreçada?

L’exposició mostra a infants, joves i adults la diversitat simbòlica del llop dins la literatura,

. Qui l’organitza?

És una nova proposta de promoció de la lectura impulsada per la Subdirecció General de Biblioteques pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, i està comissariada per Tantàgora.

. Amb motiu de l'exposició, la Biblioteca oferirà un activitats per aprofundir en el món dels llops:

Contacontes de les Antònies, l´últim divendres del mes, a les 6 de la tarda.
Cartell del contaontes.
Club de lectura juvenil: El clan de la loba, de Maite Carranza
Mini exposició de llibres en préstec.
Visites guiades: individuals i les establertes per a grups (als estudiants que durant aquest període vinguin a la biblio).

. On podem trobar més informació?

A http://biblioteques.gencat.cat/.

Més concretaments a:

http://www20.gencat.cat/portal/site/Biblioteques/menuitem.690b4e2d7721b5b009671410b0c0e1a0/?vgnextoid=1314644e72788210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=1314644e72788210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&vgnextrefresh=1

Everything Is Illuminated - Jonathan Safran Foer

2011-11-01T09:00:00.010+01:00

FilmClub: 28 de novembre a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

BookClub: 29 de novembre a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

Excerpt of a review in The Guardian:

In Everything Is Illuminated, a young American with the same name as the author travels to the Ukraine, carrying a photograph of the woman believed in the legends of the Safran Foer family to have saved his granddad from the Nazis. This sensitive quest is redirected as farce when Jonathan's guides in Odessa prove to be an ancient chauffeur, somewhat worryingly accompanied by a guide-dog, and the driver's grandson, Alex, a would-be translator whose ear for American is as reliable as his grandfather's eye for the road. A Jewish vegetarian, the American struggles in a country filled (as Safran Foer presents it) with meat-eating anti-semites.

Alex's imperfect English - in letters to Jonathan and sections of a novel based on the journey - form two of the book's three narrative strands. Don't try to read them at night while someone else is sleeping unless your relationship can survive frequent wakings by deranged laughter. The trick is that the translator, using a thesaurus to enrich his vocabulary, sees no distinction between common, demotic and poetic words. Or, as Alex puts it: "I fatigued the thesaurus you presented me, as you counselled me to, when my words appeared petite, or not befitting." Finding translation so "rigid", Alex "rotated" instead of "turned". The firm breasts of his fantasy woman are described as an "unmalleable bosom". The guide dog is a "Seeing Eye bitch". Hearing his little brother crying in his sleep, Alex tries to "counterfeit that I am reposing".

Read the rest of the review here.

Visit the Exploratory site of the Book.

The Film

Director

Liev Schreiber

Cast

Eugene Hutz ... Alex
Elijah Wood ... Jonathan Safran Foer
Jonathan Safran Foer ... Leaf Blower
Jana Hrabetova ... Jonathan's Grandmother
Stephen Samudovsky ... Jonathan's Grandfather Safran
Ljubomir Dezera ... Young Jonathan
Oleksandr Choroshko ... Alexander Perchov, Father
Gil Kazimirov ... Igor
Zuzana Hodkova ... Alex's Mother
Mikki & Mouse ... Sammy Davis Jr. Jr.
Boris Leskin ... Grandfather

Visit the IMDb for this movie.

The author has other books but we don't them in English at the Libraries of Catalonia. We have them in Spanish and Catalan, though.

Al fons del barret

2011-10-19T11:01:00.000+02:00

El barret del mag Marcel·lí és màgic de veritat, tal i com conten el Carlos Terrón i l’Àngel Sauret.

Aviat sortirà a la llum aquest conte que va guanyar l’any passat el 1r Premi de Contes infantils il·lustrats “Llegir per créixer” del Cartell de Premis Vila de Torredembarra 2011.

Aquí veieu algunes imatges, detalls del conte, perquè us vingui de gust llegir-lo...

I també per a que us animeu a concursar en l’edició del concurs d’enguany. Teniu temps fins al 31 d’octubre per enviar els vostres contes a la Biblioteca.

Animeu-vos!

Més informació a:

http://crearbiblioteca.blogspot.com/2011/09/2n-premi-de-contes-infantils-illustrats.html

La Febre d’Or, de Narcís Oller

2011-10-04T16:09:00.011+02:00

Aquest octubre llegim sobre una crisi de fa cent anys, tot un clàssic...

La novel·la de Narcís Oller retrata la societat catalana dels anys 1880-1882, just en el moment en què moltes persones van aconseguir un enriquiment fàcil gràcies a l’especulació borsària i la seva caiguda econòmica posterior. Segurament ens farà reflexionar i potser ens donarà eines per entendre el nostre moment actual i, potser fins i tot, superar la crisi?

En les introduccions a la novel·la hi ha prou informació sobre l’autor i l’obra, però aquests enllaços també són interessants:

Un web molt complet:

http://www.xtec.es/~jpallas/

Que inclou un vídeo que podem veure i un document d’estudi de l’obra:

http://www.xtec.es/~jpallas/febre.htm

Un altre vídeo, sobre les Barcelones de Narcís Oller:
http://www.youtube.com/watch?v=3yTcRvTNO30

La biografia de la Wikipèdia està prou bé:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Narc%C3%ADs_Oller_i_Moragas

Anem a veure l’exposició del Caixa Forum de Tarragona:
Hem quedat al Caixa Forum el 25 d’octubre, a les 11.30h.
(Gràcies Carles!)

Voleu saber què ens trobarem?

http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumtarragona/lafiebredeoro_ca.html

L’exposició quan va ser a Girona:
http://www.youtube.com/watch?v=9hKhXPpMdRw
Anima’t apunta’t a l’excursió...

Què ens preguntarem a la tertúlia, l’últim dijous del mes:

Ens ha agradat més que La Bogeria o Pilar Prim?

Amb quin personatge aniríem a sopar?

A qui li deixaries els teus estalvis per a una inversió segura?

De l’1 a 10, com valorem la novel·la?
Us imagineu algú amb barretina al batibull de la borsa barcelonina?

Red Harvest - Dashiell Hammett

2011-10-01T09:00:00.007+02:00

FilmClub: 24 d'octubre a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

BookClub: 25 d'octubre a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

(Extracte del punt de lectura.)

About the book

Red Harvest is one of the most violent mysteries ever written. It was Dashiell Hammett's first detective novel in 1929, and shows a detective caught between two warring factions in a corrupt mining town. Red Harvest strikes powerful themes with its story of a lone hero standing against an evil town. Ultimately the novel has been loosely adapted for several movies, including Yojimbo (用心棒), a samurai tale by the great Japanese film director Akira Kurosawa.

It's a great example of the noir style of crime writing, with prose that's both dark and tough –and Hammett makes that clear from the book's first line: "I first heard Personville called Poisonville by a red-haired mucker named Hickey Dewey in the Big Ship in Butte". The narrator is the detective with no name –he's referred to only as "the continental op"– and he's headed to a new assignment as the solitary outsider in very dangerous town. Hammett conveys that through clever prose –the town is so violent, everybody already knows it, and they've even informally revoked its original name to replace it with something more suggestive.

Hammett's detective had appeared in short stories throughout the 1920s, but this was Hammett's first novel using the character. He seems determined to fill up the pages with even more bloody crime than usual, and the title Red Harvest is well deserved.

The Film

Title: Miller's Crossing

Director: Joel & Ethan Coen

Cast

Gabriel Byrne as Tom Reagan
Marcia Gay Harden as Verna Bernbaum
Albert Finney as Leo O'Bannon
John Turturro as Bernie Bernbaum
Jon Polito as Johnny Caspar
J. E. Freeman as Eddie Dane

Other books by the same author that you can find in English at the Public Libraries of Catalonia (link):

The Dain Curse
The Thin Man

La Festa del Club de Lectura Juvenil

2011-09-27T20:03:00.005+02:00

Compartirem el gust per la lectura i programarem la nova temporada!
L'activitat està a dreçada a joves d'entre 12 i 14 anys i és oberta i gratuïta.

Lloc: Biblioteca Mestra Maria Antònia

Dia:Dimecres 28 de setembre

Hora: 19h

Properament al CLJ...

2011-09-27T18:21:00.012+02:00

Ales de foc de Laura Gallego

La reina Marla, amb només disset anys, és la sobirana d'una nació esplendorosa. Ahriel, un àngel femení, és al seu costat des que va néixer, amb la missió de guiar-la i protegir-la, i de mantenir l'equilibri al regne dels humans. Però quan descobreix una conspiració per iniciar una guerra sagnant, Ahriel és traïda i tancada, amb les ales inutilitzades, a l'espantosa presó de Gòrlian, un món primitiu, salvatge i brutal, d'on ningú ha aconseguit escapar-se mai...

Als onze anys començà a escriure amb una amiga la que seria la seva primera novel·la sense publicar, Zodíaccía, un mundo diferente. Als 21 anys, quan estava estudiant Filologia Hispànica, va escriure la novel·la Finis Mundi, amb la que obtingué el primer premi al concurs Vaixell de Vapor de l'editorial SM. És fundadora de la revista universitària Náyade i va ser codirectora de la mateixa des de 1997 a 2000. L’obra més popular és la trilogia Cròniques de la torre. Arrel d'aquesta va sorgir un gran interès per la seva obra, espacialment a Internet. El 2004 començà la seva segona trilogia, titulada Memòries d'Idhun.

“Mientras escribía el libro oía a todas horas el disco No angel de Dido (muy apropiado…). Ahora no puedo escuchar los temas de este disco sin acordarme de Ahriel, Bran, Marla, Kiara y los demás. Tampoco puedo releer Alas de fuego sin que me venga a la cabeza alguna canción de Dido”.
Laura Gallego

Vols saber-ne més sobre l'autora i l'obra?

http://twitter.com/#!/_LauraGallego

http://ca.wikipedia.org/wiki/Laura_Gallego_Garc%C3%ADa

http://www.lecturalia.com/autor/580/laura-gallego-garcia

http://www.lauragallego.com/autora.htm

2n Premi de contes infantils il·lustrats “Llegir per créixer”

2011-09-22T12:42:00.002+02:00

Animeu-vos a participar en el concurs.

Aquí teniu les bases d'enguany:

Tema: Lliure.

El Jurat valorarà especialment l'equilibri i l'harmonia entre text i il·lustració, i també que els continguts s'adeqüin a la comprensió d'infants majors de 6 anys, així com la originalitat de la temàtica.

Extensió:
D’un mínim de 20 a un màxim de 30 pàgines, comptant la portada i contraportada i les guardes. El nombre d'il·lustracions serà de 20 com a mínim, cadascuna amb el seu corresponent text si s'escau. Les mides de la pàgina són 17x17 cm.
Tècnica: Les il·lustracions es poden fer amb tècnica lliure, damunt paper o cartolines de qualsevol mena que permeti la seva reproducció gràfica.
Presentació:
S'hauran de presentar quatre còpies del conte enquadernat (l'original i 3 còpies).
Podran participar-hi totes aquelles persones majors de 18 anys, de forma individual o en col•lectiu.
Presentar amb un títol d’identificació. Les referències personals de l’autor o autora (nom, adreça, població, fotocòpia del DNI i telèfon) han d’anar dins d’un sobre tancat, a l’exterior del qual figurarà el títol del treball presentat, el nom del premi al qual opta i, si es vol, el pseudònim. Les obres aspirants al certamen han de ser originals inèdites en llengua catalana i no premiades en altres concursos literaris o d'il•lustracions.
Dotació: 600 € (300 per al text i 300 per la il•lustració).
Patrocinat per :
Diari El Mònic i Diari de La Torre
Condicions generals dels XIII Premis Torredembarra
1. L’obra guanyadora restarà propietat de la Biblioteca i podrà ser exhibida fent constar sempre la condició de guardonada amb el premi Llegir per créixer.
2. El guanyador haurà de presentar el text i les il•lustracions en un programa informàtic que permeti a la Biblioteca fer l’edició i correcció (Microsoft Word i Indesign o similar).
3. L’import dels premis s’entén com a satisfacció econòmica dels drets de reproducció i explotació per l’edició de les obres guardonades o d’altres que s’esdevinguin amb motiu d’aquests premis.
4. En el moment de lliurar l’obra, es donarà un rebut de recepció, el qual s’haurà de presentar al recollir l’obra.
5. A partir del dia 3 de gener de 2012 tots els treballs del Premi Llegir per Créixer que restin dipositats en poder de la Biblioteca , sense constància de reclamació per part dels autors, quedaran a la lliure disposició de la Biblioteca.
6. La Biblioteca no es farà responsable de les despeses del transport (tant la tramesa com la devolució), així com el desperfectes que es puguin ocasionar en el trasllat de les obres. L’embalatge haurà de ser reutilitzable, pel seu retorn, i l’assegurança, serà a compte i risc dels participants.
7. El jurat d’aquest premi podrà fer una selecció d’obres que podran ser exposades o narrades després del veredicte del jurat, fent constar el nom de l’autor o autora, per la qual cosa s’obriran els sobres de les obres seleccionades.
8. Els jurats estaran formats per persones qualificades designades per la Biblioteca.
9. Tots els premis podran ser declarats deserts.
10. Tota incidència que les bases no especifiquin restarà a la interpretació dels respectius jurats.
11. La participació en aquests premis implica l’acceptació de les seves bases.
12. La quantia dels premis esmentats és en concepte d’import brut a percebre pel guanyador.
13. El veredicte dels premis es farà públic en el transcurs d’un acte, el proper 3 de desembre de 2011, durant el qual també es lliuraran els premis.

Data límit de presentació de les obres: 31 d’octubre de 2011

Més informació:
Biblioteca Mestra Maria Antònia,
Tel. 977 64 00 25 Ext. 803 i 804
A/e: biblioteca@torredembarra.cat

Parlarem de "L’accident" de l'albanès Ismail Kadaré, l'últim dijous de setembre

2011-09-07T18:18:00.002+02:00

A l’autor li van oferir diverses vegades per ser el president del seu país. I sempre va dir que no.

“Un relat de misteri, eròtic-amorós, trufat amb retalls de la crisi de Kosovo, i crítiques a la Albània actual.” (Lola Galán, El País)

Biografia:

http://es.wikipedia.org/wiki/Ismail_Kadare

Entrevista:
http://www.laopinioncoruna.es/cultura/2009/10/25/ismail-kadare-enver-hoxha-planidera/329444.html
Crítica:
http://www.elcultural.es/version_papel/LETRAS/26021/El_accidente

Retall:

http://unlibroaldia.blogspot.com/2010/04/ismail-kadare-el-accidente.html

Per la tertúlia:

Opineu com l’autor que “el mecanisme policial és inherent a la naturalesa de la literatura: com a Èdip, Dostoievski,...?”.

Com valoreu l’obra (de l’1 al 10)?

Amb quin personatge aniríeu a sopar?

Què us ha descobert de l’autor? I d'Europ?

Quin és el millor moment? En algun us punt heu avorrit?

Quins sentiments us ha desvetllat? Us ha agradat el final?

White Fang & The Call of the Wild - Jack London

2011-09-01T09:00:00.019+02:00

BookClub: 27 de setembre a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

FilmClub:

White Fang (Ullal blanc): 26 de setembre a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.
The Call of the Wild: Dog of the Yukon (La crida de la selva): 3 d'octubre a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

(Extracte del punt de lectura.)

About the book
White Fang was published in 1906, Jack London was the most widely read writer in the United States and was also popular in Europe, thanks to his second novel, The Call of the Wild (1903). (London had become, as well, the first millionaire American author.) The two novels are related in that while The Call of the Wild tells the story of a dog who becomes wild and leads a wolf pack, White Fang is the life story of a wolf who comes, after many hardships dealt him by both man and nature, to live a dog’s life with a loving master. Both novels, along with scores of London’s short stories, are set in the land the author called simply “The North”—the Yukon Territory to which he once travelled as a gold prospector.
Though not considered the literary equal of The Call of the Wild, White Fang was an immediate commercial success and continues to be popular a century after its initial publication. In its unblinking portrayals of nature’s unforgiving harshness, of humankind’s capacity for both shocking brutality and unconditional love, and of the struggle for survival that is common to all life, White Fang is classic London.

The author

Born in San Francisco, after completing grammar school, London worked at various jobs to help support his family. He briefly enrolled in university and took English classes, for he loved to read and write. However, he was not happy with this formal education and he soon dropped out.
In 1897 and 1898, London, like many other American and Canadian men, went north to Alaska and the Klondike region of Canada to search for gold. This was the Alaska Gold Rush. Although London never found any gold, his experience in the extreme environment of this cold part of the world gave him ideas for the stories he would write when he decided to return to California.
Upon his return to the San Francisco area, he began to write about his experiences. After winning a writing contest, he succeeded in selling some of his stories and in 1900, he published a collection of his short stories, The Son of the Wolf.
Like Stephen Crane, London wrote in a Naturalistic style, in which a story's actions and events are caused mainly by man's internal biological needs, or by the external forces of nature and the environment. Many of his stories, including his masterpiece The Call of the Wild (1903), deal with civilized man getting back in touch with his deep, animal instincts.
Among London's most important books were People of the Abyss (1903), written about the poor people of London, England; The Sea Wolf (1904), a novel based on the author's experiences as a seal hunter; John Barleycorn (1913), an autobiographical novel about his struggle against alcoholism; and The Star Rover (1915), a collection of related stories dealing with reincarnation.
London wrote more than 50 books and enjoyed enormous international popularity as an author. His exciting, often violent and brutal writing style attracted readers from all over the world and his stories and novels were translated into many different languages. Despite his success, however, alcohol and two broken marriages added to his growing unhappiness. In 1916, at the age of only 40, Jack London committed suicide.

The Film
White Fang
Director

Randal Kleiser

Cast

Ethan Hawke as Jack Conroy
Klaus Maria Brandauer as Alex Larson
Seymour Cassel as Skunker
Susan Hogan as Belinda Casey
James Remar as Beauty Smith
Bill Moseley as Luke
Clint Youngreen as Tinker
Pius Savage as Grey Beaver

The Film

The Call of The Wild: Dog of the Yukon
Director

Peter Svatek

Cast

Rutger Hauer ... John Thornton
Bronwen Booth ... Mercedes
Charles Edwin Powell ... Ha
Burke Lawrence ... Charles
Luc Morrissette ... M. Perrault
Robert Pierre Côté ... Francoise
John Novak ... Mr. Matthewson the Gambling Man
Richard Dreyfuss ... Narrator (voice)

Other books by the same author that you can find in English at the Public Libraries of Catalonia (link):

The House of Mapuhi
The Law of Life
Sonny's Blues

Also, you can find the movie directed by Ken Annakin based on The Call of the Wild (La selva blanca).

Primer amor, de Samuel Beckett. Quina tertúlia ens espera aquest agost...

2011-08-02T01:12:00.001+02:00

El gran Beckett (1906-1989) va rebre el Premi Nobel (1969). Llegir premiats és propi d'un Club com el nostre, no ens impressiona, però sí la seva obra?
“La narració curta més propera a la perfecció que s’ha escrit mai.” (John Banville)

És tan curta, que la podrem llegir en un no-res i fer els comentaris al bloc durant l’agost per tal d’animar la tertúlia virtual.
És tan curta que ens permetrà llegir una altra novel•la d’estiu.

És tan curta que ens permetrà tornar-la perquè un altre lector la frueixi.

Però... és tan curta que segurament la recordarem...

Voleu llegir més?
Se us ha fet curta... Us esperen 2 de teatres de l’autor a la vostra biblioteca: "Final de partida", "Tot esperant Godot". I una novel·la curta: "Compañía".
Tenim 66 obres a Catalunya que podreu demanar al setembre. Reserveu -les al catàleg Argus (http://elmeuargus.biblioteques.gencat.cat)

També podeu consultar els següents enllaços:

Molt bon material, inclosa sencera “Primer amor”:

http://www.materialdelectura.unam.mx/index.php?option=com_content&task=view&id=59&Itemid=30

Programa Ànima - 12/07/2010. Dura 60 minuts. L’entrevista a Pere Arquillué comença en el minut 27:27. L'actor Pere Arquillué, a més de ser un dels protagonistes, en el paper de Claudi Guitart, del serial de TV3 "La Riera", Arquillué visita el programa dies abans d'estrenar un dels seus projectes més personals, l’espectacle "Primer amor". Al final, curiosament para de Txèhov.

http://www.tv3.cat/videos/3015890/Anima---12072010

Bona entrevista en vídeo: Harold Pinter parla sobre Samuel Beckett.

http://www.youtube.com/watch?v=GjM072LCTvo

No pot faltar la wiqui:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Samuel_Beckett

Pàgina oficial de la Societat Samuel Beckett. Molta informació, en anglès.

http://www.ua.ac.be/main.aspx?c=*SBECKETT

Curtmetratge curiós “Dies feliços”, en català:

http://www.youtube.com/watch?v=TE_UecGtcUo

"Catastrophe" dirigit per David Mamet i amb Harold Pinter. Amb subtítols en català.

http://www.youtube.com/watch?v=1alQArNOvW8

Un altre curtmetratge, “Comèdia”. Amb subtítols en català:

http://www.youtube.com/watch?v=J6iNFbqmYPU

Tràiler “Fin de partida”:

http://www.youtube.com/watch?v=0F9TKq8QJds

Recull de fotografies:

http://www.youtube.com/watch?v=_ashO3wkiIQ&feature=related

Què opineu...?

De la següent qualificació sobre Beckett: El més gran innovador de la literatura dramàtica contemporània” (Rosa Novell).

Us ha fet riure o plorar la monstruosa descripció del primer (i únic) amor del protagonista d’aquesta obra?

Com valoreu l’obra (de l’1 al 10)?

Amb quin personatge aniríeu a sopar?

Què us ha descobert de l’autor?

Quin és el millor moment?

En algun us heu avorrit?

Quins sentiments us ha desvetllat?

Us han agradat els finals?

Agraïments a Federico Merino Tapia.

Brave New World - Aldous Huxley

2011-08-01T09:00:00.002+02:00

BookClub: 29 d'agost a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

FilmClub: 30 d'agost a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

(Extracte del punt de lectura.)

About the book

Brave New World is a dystopian—or anti-utopian—novel. In it, the author questions the values of 1931 London, using satire and irony to portray a futuristic world in which many of the contemporary trends in British and American society have been taken to extremes. Though he was already a best-selling author, Huxley achieved international acclaim with this now-classic novel. Because Brave New World is a novel of ideas, the characters and plot are secondary, even simplistic. The novel is best appreciated as an ironic commentary on contemporary values.

The story is set in a London six hundred years in the future. People all around the world are part of a totalitarian state, free from war, hatred, poverty, disease, and pain. They enjoy leisure time, material wealth, and physical pleasures. However, in order to maintain such a smoothly running society, the ten people in charge of the world, the Controllers, eliminate the same fertilized egg and to condition them for their future lives. Children are raised together and subjected to mind control through sleep teaching to further condition them. As adults, people are content to fulfil their destinies as part of five social classes, from the intelligent Alphas, who run the factories, to the mentally challenged Epsilons, who do the most menial jobs. All spend their free time indulging in harmless and mindless entertainment and sports activities. When the Savage, a man from the uncontrolled area of the world (an Indian reservation in New Mexico) comes to London, he questions the society and ultimately has to choose between conformity and death.

The author

Born in Surrey, 1894, grew up in London.

Huxley published three books of poetry and a collection of short stories, which received a modest amount of attention from critics, before he turned to novels: Crome Yellow (1921), set on an estate and featuring the vain and narcissistic conversations between various artists, scientists, and members of high society; Antic Hay (1923) and Those Barren Leaves (1925), both satires of the lives of upper-class British people after World War I; and Point Counter Point (1928), a best-seller and complex novel of ideas featuring many characters and incorporating Huxley’s knowledge of music. As in Brave New World, ideas and themes dominate the style, structure, and characterization of these earlier novels.

Huxley’s next novel, Brave New World (1932), brought him international fame. Written just before the rise of dictators Adolf Hitler and Joseph Stalin the novel did not incorporate the kind of dark and grim vision of totalitarianism later found in George Orwell’s 1984. Huxley later commented on this omission and reconsidered the ideas and themes of Brave New World in a collection of essays called Brave New World Revisited. (1958). He wrote other novels, short stories, and collections of essays over the years, which were, for the most part, popular and critically acclaimed. Despite being nearly blind all his life, he also wrote screenplays for Hollywood, most notably an adaptations of Jane Austen’s Pride and Prejudice and Charlotte Brontë’s Jane Eyre.

Always fascinated by the ideas of consciousness and sanity, in the last ten years of his life Huxley experimented with mysticism, parapsychology, and, under the supervision of a physician friend, the hallucinogenic drugs mescaline and LSD. He wrote of his drug experiences in the book The Doors of Perception (1954). In 1960, Huxley was diagnosed with cancer. He died in Los Angeles, California, where he had been living for several years, on November 22, 1963, the same day President John F. Kennedy was assassinated.

The Film

Directors:

Leslie Libman
Larry Williams

Cast

Peter Gallagher ... Bernard Marx
Leonard Nimoy Leonard Nimoy ... Mustapha Mond
Tim Guinee Tim Guinee ... John Cooper
Rya Kihlstedt Rya Kihlstedt ... Lenina Crowne
Sally Kirkland Sally Kirkland ... Linda
Patrick J. Dancy Patrick J. Dancy ... Henry Foster
Steven Flynn Steven Flynn ... James
Wendy Benson-Landes Wendy Benson-Landes ... Fanny

Other books by the same author that you can find in English at the Public Libraries of Catalonia (link):

Antic Hay
The Devils of Loudun
The Doors of Perception / Heaven and Hell
Eyeless in Gaza
The Gioconda Smile and other stories
Those Barren Leaves

"L'amic retrobat" de Fred Uhlman

2011-07-11T12:16:00.004+02:00

És una novel·la molt real, té un vocabulari una mica enrotllat, però val la pena de llegir-la, i més per a lectors que van ser presents, et recorda el patiment, l’angoixa, la por coses esgarrifoses que mai vols recordar.

Narra sobre l'arribada de Hitler al poder el 1933 posa punt final a l'amistat de dos companys d'escola. Un d'ells és jueu, en Hans, l'altre és membre d'una de les famílies més aristocràtiques de Suàbia, en Konradin. Al llarg d'un any ho havien compartit tot, però arriba un moment en què les seves diferències esdevenen insalvables. En Hans deixarà Alemanya per anar-se'n a Amèrica i oblidar allà el seu país nadiu i el seu gran amic. Trenta anys després, sense esperar-s'ho, el retrobarà fent una cosa que en aquells moments no se li acudiria mai i més pel que era en Konradin.

Trini Huguet Ortega

El Guardià Rowan al Club juvenil

2011-07-07T10:37:00.003+02:00

El Club de lectura juvenil està naixent... Et convidem a la tertúlia el proper divendres 12 d’agost, a les 19h, a la Biblioteca.
De què va el llibre?

El jove Max McDaniels viu una tranquil·la existència a les afores de Chicago, fins el

dia que troba un misteriós tapís celta. Des d’aquest moment, molta gent estranya comença a interessar-se per en Max i, sobretot, pel tapís. El seu descobriment el portarà fins a l’Acadèmia Rowan, a on grans aventures l’estant esperant.
L'autor
Henry H. Neff procedeix de la zona de Chicago.
Abans de convertir-se en escriptor va ser consultor de McKinsey & Company i professor d’Stuart Hall High School a San Francisco.
Actualment és professor d’Història i Belles Arts a un institut de secundària de Sant Francisco. El guardià de Rowan és la primera novel·la de la sèrie El tapís. Aquesta sèrie de fantasia segueix la vida d’un nen anomenat Max McDaniels. Els llibres es caracteritzen per la combinació de gèneres que inclouen la fantasia, la història, la mitologia, el folklore i la ciència ficció.
Henry H. Neff és s’encarrega d’il·lustrar els seus propis llibres.
Vols saber-ne més sobre l’autor i l’obra?
http://www.henryhneff.com/
www.librosalfaguarajuvenil.com/.../henry-h-neff/

CLUB DE LECTURA JUVENIL

2011-07-07T10:29:00.001+02:00

Què et semblaria llegir un bon llibre al mateix temps que altres lectors i després comentar-lo amb ells?

D'això tracta la proposta del Club de Lectura Juvenil.

El Club és totalment obert a tots els joves als què els agradi llegir i vulguin compartir les seves lectures.

La Biblioteca posa a l'abast dels lectors els exemplars dels títols triats que després s'han de retornar. La participació és gratuïta.

Els membres del Club trien cada mes les lectures lliurament, poden ser de qualsevol tipus i gènere (còmic, ficció, terror, policíac, aventures, teatre, filosofia, etc.).

En aquesta dinàmica, les bibliotecàries tan sols prenen el rol d'assessores i subministradores. El ritme i el contingut el marquen els joves lectors.

La lectura té més sentit si es comparteix!

Vols formar part del Club de lectura?

Apunta't a la Biblioteca o a la Biblioplatja o enviant un correu a: llegirpercreixer@torredembarra.cat.

Herba d'enamorar, de Teresa Moure

2011-07-04T12:17:00.002+02:00

Lúltim dijous de juliol, dia 28, a les 19h, us convidem a la tertúlia 84 sobre la novel·la ‘Herba d’enamorar’, de Teresa Moure, que ha obtingut els premis més prestigiosos que s’atorguen a obres publicades en gallec.

Basat en fets reals, l’argument és ambiciós, ja que retrata la relació de René Descartes amb dues “dones d’empenta”, per utilitzar el vocabulari de l’autora: la reina Cristina de Suècia, que el crida a la cort per debatre-hi sobre les qüestions que la inquieten; i Hélène Jans, la filla d’un farmacèutic que amb el temps esdevindrà amant del filòsof.
A ‘Herba moura’ es creuen les històries de tres dones que es van negar a transitar pels camins establerts. L’autora les situa en l’encreuament de dos concepcions oposades del coneixement: una canònica, formal, patrimonial, teòrica, racional i masculina; l’altra alternativa, informal, anònima, tradicional, empírica, intuïtiva i femenina.
La novel·la és també una reivindicació dels sentits, un manifest hedonista i una crida al carpe diem.
L’afany de les tres protagonistes és, efectivament, tornar a la paraula, al verbum primigeni, o, més aviat, en el caso d’Einés Andrade, en qui s’encarnen els reptes de les noves generacions de feministes, per fer-se amb una paraula nova. Perquè l’alternativa és el silenci, i les dones ja no estem disposades a callar més.

L’autora
Teresa Moure, nascuda a Monforte de Lemos el 1969, és Doctora en Lingüística i professora en la Universidade de Santiago de Compostela.
2004. Premio Lueiro Rey de novel•la curta i Premio Arzobispo San Clemente per la novel•la A xeira das árbores.
2005. Premi Ramón Piñeiro de Ensaio por Outro idioma é posible.
2007. Premi Xerais de novel•la, premi AELG i Premio de la Crítica de narrativa gallega pe ‘Herba Moura’, i Premio Rafael Dieste de teatre per ‘Unha primavera para Aldara’.
Es defineix com rebel, desconfiada, ecofeminista, vegetariana, multiculturalista, anticapitalista i antiglobalització, preocupacions que e reflejan en Herba moura.

Enllaços:
Molt bo:
Comentari sobre l’obra. Hi desvetlla força detalls (en català).
http://www.vicencpagesjorda.net/cat/biografia_lector/Herba_denamorar-Teresa_Moure.pdf
Una entrevista escrita:
Interessant, un retrat de l’autora i de Cristina de Suècia, fins i tot un dibuix de la planta herba d’enamorar.
http://www.librosyliteratura.es/entrevista-a-teresa-moure.html
Discurs del Dia de la Dona traballadora:
http://www.laopinioncoruna.es/cultura/2010/05/23/teresa-moure-prexuizos-o-galego-aumentan-mor-da-inepcia-gobernantes/387141.html
Un videoentrevista:
Un minut perquè la veieu i la escolteu, que és una dona sensible... La veu comença al segon 18.
http://www.youtube.com/watch?v=pmy5pMyaWb0&feature=related
Contraportada del llibre:
Pels que encara no heu passat per la biblioteca, mireu què hi diu... http://www.edicionslacampana.cat/index.php/llibres/261
Agraïments a Federico Merino Tapia.

The Joy Luck Club - Amy Tan

2011-07-01T14:29:00.002+02:00

FilmClub: 25 de juliol a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

BookClub: 26 de juliol a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

(Extracte del punt de lectura.)

About the book

The Joy Luck Club presents the stories of four Chinese-immigrant women and their American-born daughters. Each of the four Chinese women has her own view of the world based on her experiences in China and wants to share that vision with her daughter. The daughters try to understand and appreciate their mothers' pasts, adapt to the American way of life, and win their mothers' acceptance. The book's name comes from the club formed in China by one of the mothers, Suyuan Woo, in order to lift her friends' spirits and distract them from their problems during the Japanese invasion. Suyuan continued the club when she came to the United States—hoping to bring luck to her family and friends and finding joy in that hope.

Amy Tan wrote it to try to understand her own relationship with her mother. Tan's Chinese parents wanted Americanized children but expected them to think like Chinese. Tan found this particularly difficult as an adolescent. While the generational differences were like those experienced by other mothers and daughters, the cultural distinctions added another dimension. Thus, Tan wrote not only to sort out her cultural heritage but to learn how she and her mother could get along better.

Critics appreciate Tan's straightforward manner as well as the skill with which she talks about Chinese culture and mother/daughter relationships. Readers also love it: women of all ages identify with Tan's characters and their conflicts with their families, while men have an opportunity through this novel to better understand their own behaviours towards women. Any reader can appreciate Tan's humour, fairness, and objectivity.

The author

Born in Oakland, CA, in 1952, now lives in San Francisco. The Joy Luck Club was her first and perhaps most well known book. It brought her great success and made her name known around the world. Much of the content of her books is autobiographical. In her stories, Tan blends Eastern and Western cultures, often by telling a "Chinese" story through "American" eyes, and vice versa.

This practice of combing and contrasting Eastern and Western culture began in Tan's early adulthood, when she reached a breaking point in her relationship with her mother. They had fought throughout her childhood, and Amy was bent on rebelling in whatever way she could. She gradually began to realize that one of their problems was that she did not understand her mother, who desperately wanted to be understood. Tan has said that her mother needed someone to truly listen to her, to relive her life with her. Long conversations with her mother evolved into TJLC the characters of Rose, Waverly, June and Lena to personify her own questions and concerns. She finally saw that she had to learn about her mother's life in order to understand her own history and personality.

She also has a history of electronic equipment malfunctioning in her presence. Though she accepts these traditionally Chinese otherworldly elements in her life, she also remembers that her mother's superstitions negatively affected Amy and her brother for a long time.

The Film

Director

Wayne Wang

Cast

Kieu Chinh - Suyuan Woo
Tsai Chin - Lindo Jong
France Nuyen - Ying-Ying St. Clair
Lisa Lu - An-Mei Hsu
Ming-Na - Jing-Mei 'June' Woo (as Ming-Na Wen)
Tamlyn Tomita - Waverly Jong
Lauren Tom - Lena St. Clair
Rosalind Chao - Rose Hsu Jordan
Michael Paul Chan - Harold, Lena's Husband
Andrew McCarthy - Ted Jordan
Christopher Rich - Rich
Russell Wong - Lin Xiao
Vivian Wu - An-Mei's Mother
Chao-Li Chi - Canning Woo
Victor Wong - Old Chong the Piano Teacher
Irene Ng - Lindo (Adolescent)

Other books by the same author that you can find in English at the Public Libraries of Catalonia (link):

The Bonesetter's Daughter
The Hundred Secret Senses
The Opposite of Face
Saving Firsh from Drowning

Viatgeteca: Camí de Sant Jaume - Camino de Santiago

2011-06-08T18:56:00.001+02:00

Avui us proposo caminar, caminar llegint bons llibres i navegant per una sèrie de webs sobre el Camí de Sant Jaume i d'altres rutes també força interessants.

www.caminosantiago.com
www.caminosantiago.org
www.caminodesantiago.consumer.es
www.jacobeo.net
www.gronze.com
www.camidesantjaume.cat
www.senderisme.com
www.carrosdefoc.com
www.larutadelcister.info
www.pedalsdelcister.com
www.cavallsdelvent.com

CAMINO DE SANTIAGO

IACOBUS, de Matilde Asensi: N(ASE)IAC / P-N(ASE)IAC
EL PEREGRINO, de Jesús Torbado: P-N(TOR)PER

CATALUNYA

LA CATEDRAL DEL MAR, d'Ildefonso Falcones: N(FAL)CAT, disponible en català i castellà.
L'OMBRA DEL VENT, de Carlos Ruiz Zafón: N(RUI)OM / N(RUI)SOM / P-N(RUI)SOM, en català i castellà.
LA CLAU GAUDÍ, d'Esteban Martín Morales: P-N(MAR)CLA.
EL SILENCIO DE LOS CLAUSTROS, d'Alicia Giménez Bartlett: N(GIM)SIL.
EL PONT DELS JUEUS, de Martí Gironell: N(GIR)PON / P-N(GIR)PON.

White Teeth - Zadie Smith

2011-06-01T12:55:00.000+02:00

FilmClub: dilluns 27 i dimarts 28 de juny a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

BookClub: dimecres 29 de juny a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

(Extracte del punt de lectura.)

About the book

On New Year's morning, Archie Jones sits in his car on a London road and waits for the exhaust fumes to fill his car. Archie –working-class, ordinary, a failed marriage under his belt– is calling it quits, the deciding factor being the flip of a 20-pence coin. When the owner of a nearby halal butcher shop (annoyed that Archie's car is blocking his delivery area) comes out and bangs on the window, he gives Archie another chance at life and sets in motion this richly imagined, uproariously funny novel.

Epic and intimate, hilarious and poignant, White Teeth is the story of the families of Archie and his best friend since World War II, Samad, a Muslim Bengali.

Archie and Samad are a decidedly unlikely pair. Plodding Archie is typical in every way until he marries Clara, a beautiful, toothless Jamaican woman half his age. Samad –devoutly hopelessly “foreign”– weds the feisty and always suspicious Alsana in a prearranged union.

The riotous and tortured histories of the Joneses and the Iqbals are fundamentally intertwined, capturing an empire's worth of cultural identity, history, and hope.

Zadie Smith's dazzling first novel plays out its bounding, vibrant course in a Jamaican hair salon in North London, an Indian restaurant in Leicester Square, an Irish poolroom turned immigrant café, a liberal public school, a sleek science institute. A winning debut in every respect, White Teeth marks the arrival of a wondrously talented writer who takes on the big themes –“faith, race, gender, history, and culture”– and triumphs.

The author

Born Sadie in North London in 1975, daughter of a working-class English father and Jamaican mother, she attended King's College, Cambridge, where she studied English literature. While a student, she began a manuscript for the novel that would become White Teeth, which was published in 2000 and received The Guardian First Book Award, the James Tait Black Memorial Prize, the Whitbread First Novel Award, and the Commonwealth Writers Prize.

Smith's second novel, The Autograph Man, was met with less success upon its 2002 release. After her second novelistic endeavour, Smith went to Harvard (US) and started work on a book of essays about 20th-century writers, entitled The Morality of the Novel. In it, Smith examined the moral bent of some of her influences.

Smith's storytelling style inspired the term Hysterical Realism, a concept that refers to long-winded, opinionated narratives that evoke emotional richness from mundane events, and are characterized by erratic action and numerous tangents. She shares the genre with such writers as the legendary Salman Rushdie, Mikhail Bulgakov, and Jonathan Safran Foer. Smith names poet Philip Larkin as her favourite writer. Smith's third novel, On Beauty, was published in 2005 and was shortlisted for the prestigious Booker Prize.

The film

Director

Julian Jarrold

Cast

Om Puri: Samad
Philip Davis: Archie
Naomie Harris: Clara
Archie Panjabi: Alsana
Christopher Simpson & Jacob Scipio: Magid
Sarah Ozeke: Irie

Other books by the same author that you can find in English at the Public Libraries of Catalonia (link):

The Autograph Man
On Beauty

Contes de Txèkhov, al Club

2011-05-26T18:27:00.001+02:00

Prepareu-vos per la propera tertúlia (el 30 de juny de 2011). A quí teniu un resum realitzat per Federico Merino Tapia per reflexionar sobre l'obra de Txèhov. Uns apunts biogràfics, retalls de pensaments de l’autor, anàlisi dels contes i enllaços interessants.

Anton Pavlovic Cekhov

(Taganrog, 29 de gener de 1860 — Badenweiller, Alemanya, 14 de juliol de 1904)
Narrador i dramaturg rus fill d'un petit comerciant de queviures. El 1879 es traslladà a Moscou per ingressar a la facultat de medicina. Per influència del germà gran començà a publicar contes i articles, humorístics i satírics. El 1881 començà a publicar els seus contes en periòdics ('Contes de tots colors', 1886).
Temptat pel teatre, escenificà contes propis, i, després escriví el drama Ivanov (1887), que fou estrenat amb gran èxit. Amb les seves obres cabdals, ('La gavina', 1896, 'L'Oncle Vània', 1897, 'Les tres germanes', 1901,L'hort dels cirerers', 1903), donà un tomb decisiu al teatre europeu, ajudat en part per les escenificacions de Stanislavskij i Nemirovič-Dančenko. Čekhov creà un teatre "d'estats d'ànim", renuncià a l'acció dramàtica pròpiament dita i es detingué en la pintura d'atmosferes.
Minada la salut per la tuberculosi, viatjà per l'estranger, es dedicà filantròpicament a la medicina i creà escoles per a infants camperols. Durant aquests anys escriví alguns dels seus millors contes.
El 1901 es casà amb l'actriu Olga L. Knipper.
La tuberculosi posà fi a la seva vida el juliol de 1904 quan es trobava en un balneari alemany de Bandenweiler. El fèretre de l’escriptor Anton P. Txèkhov ha estat traslladat d’Alemanya a Rússia en un vagó d’un tren carregat d’ostres.
Sobre l'autor destaquem l'afany constant d'alliberar-se dels lligams que el costum, l'etiqueta o l'autoritat, sigui civil o religiosa, imposen. Un àcrata tolerant i savi, un revolucionari tranquil.
Anton P. Txèkhov es va proposar descriure els seus amics, el seu entorn, la gent que es trobava en sortir de casa i els seus malalts. Durant alguns anys va romandre influït per les doctrines de l’art positiu i experimental de Tolstoi.
A partir de 1890 Txékhov s’aparta de les concepcions polítiques i filosòfiques tolstoianes i pren una postura científica i materialista de la llibertat individual.
L’amargor de Txékhov, es va incrementar a partir de 1890, any que va visitar les presons de l’illa de Sakhalin, l’experiència més important de la seva vida.

Contes

Txèkhov és el dramaturg més popular després de Shakespeare als països angloparlants; però hi ha escriptors que creuen que els seus contes representen la seva major aportació. El "mestre de la brevetat", el "geni de la senzillesa", el "pintor impressionista dels moviments subtils de l'ànima"... són moltes les exclamacions i les frases fetes sobre Txèkhov.

Anton Txékhov, avui se'ns apareix com un artista d'un temps nou, un innovador. Un dels primers trets innovadors del jove Txékhov va ser desposseir les seves obres de qualsevol mena de missatge edificant i moralitzador.

L’obra literària de Txèkhov és un fidel reflex de la realitat social d’una època que va viure la presa de consciència de la identitat russa. En els seus contes heu vist el tracte que fa l’autor sobre uns personatges que viuen situacions normals amb un rerefons, però, de misèria, de crueltat, d’injustícia social, d’humiliació o de lluita constant contra els estaments, de desarrelament.
El to particular del seu art el distingeix de tots els escriptors russos de caire social que el van precedir. Txèkhov aconsegueix penetrar en el més profund de l’ànima humana amb una clàssica simplicitat. Lev Tolstoi ho havia posat de relleu tot dient:

Txèkhov com a artista no pot comparar-se amb els escriptors precedents — ambTurguenev, amb Dostoievski o amb mi— . Txèkhov té la seva forma pròpia, com els impressionistes.

Els personatges de Txèkhov són humaníssims, de vegades massa humans i tot, amb grandeses i misèries; s'emborratxen fins a perdre el coneixement, estimen de manera passional i irreflexiva, expliquen les coses als infants, es maten a treballar, s'enfaden i s'emocionen... amb la major naturalitat del món.
Les històries de Txèkhov tenen sempre finals sorprenents i que fan pensar, tenen la seva molla. Txèkhov és un mag de la narració fluïda, en la qual sembla que no sobra res i que et pren l'atenció des del principi fins al final. No és un "realista" o un "naturalista" en el sentit tòpic del terme, perquè l'aprofundiment interior dels personatges i els incisos del narrador són el més freqüent d'aquests textos extraordinaris; tampoc no és un narrador "fantàstic", perquè les situacions que descriu són intel•ligibles des de la més absoluta quotidianitat i des del sentit comú.
Txèkhov es repetia molt sovint aquestes qüestions: Què escric i per a qui? Per al públic? Sóc o no sóc necessari per a aquest públic? Escriure per diners? Escriure per rebre lloances?

Paraules de l’escriptor:

La medicina és la meva esposa i la literatura és la meva amant. Quan em canso d’una d’elles, passo la nit amb l’altra.
No hi ha res més avorrit i faltat de poesia, per dir-ho així, que la prosaica lluita per l’existència que et treu l’alegria de viure i et submergeix en l’apatia.
En contraposició a tot el que hem reflectit anteriorment, Txèkhov sentia la importancia del treball com a base de la cultura. Llegiu les paraules de Gorki sobre Txèkhov: Li agradava plantar i tenir cura del seu jardí, adornar la terra; sentia la poesia del treball. Si cada home fes en el seu tros de terra tot el que pogués, que meravellosa seria la nostra terra!
No tinc ganes d’escriure; això a part, és difícil unir les ganes de viure amb les ganes d’escriure.

Déu meu, no permetis que jutgi o parli d’allò que no conec i no comprenc.

El meu objectiu és matar dos ocells d’un sol tret: retratar fidelment la vida i al mateix temps mostrar de quina manera s’aparta de la norma.

L’any 1890 va viatjar a l’illa de Sakhalín amb la intenció de realitzar una enquesta i un cens de cara a la seva tesi doctoral. Camí de tornada expressava al seu amic Aléksei Suvorin la tasca que l’esperava: Ho he vist tot; tanmateix, ara no es tracta de què he vist, sinó de com ho he vist.

Anton Txèkhov, citat al suplement Posdata del Levante de divendres passat: Debemos dejarnos de charlatanerías y declarar con franqueza que en este mundo no hay nada claro. Sólo los imbéciles lo comprenden todo.

L'articulista addueix aquesta sentència amb relació als finals oberts dels contes de Txèkhov: no són merament una qüestió d'estil sinó una incapacitat de fons, epistemològica.

Enllaços
Curiós:

Inclou un vídeo on, 100 anys després de la seva mort, Txékhov, parla en un Barns & Noble

http://www.vilanova.cat/blog/joanoliva/?p=11

A TV3 també s’interessen pels clàssics:

http://www.tv3.cat/aleph/2001/txekhov/cronolog.htm

No pot faltar la wiqui:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Anton_Tx%C3%A8khov

Algú s’anima a escriure?

Aquí donen les claus.

http://webquest.xtec.cat/ee2008/Txekhov/proces.HTM

Pels que encara no heu passat per la biblioteca, mireu què diu a la contraportada del llibre: http://www.quadernscrema.com/llibres/contes

Per la tertúlia:

Com valoreu l’obra (de l’1 al 10)?

Amb quin personatge aniríeu a sopar?

Què us ha descobert de l’autor?

Quin és el millor conte?

En algun us heu avorrit?

Quins sentiments us ha desvetllat?

Us han agradat els finals?

2011-05-12T18:56:00.000+02:00

Jean-Michel Guenassia, escriptor i guionista francès, ha realitzat tant obra teatral com històries per la televisió. La seva novel·la més coneguda és aquesta obra (2009), guanyadora del Premi Goncourt des Lycéens.

Novel·la costumista de la França dels anys 60, de caire polític, que ens trasllada a l’època daurada del rock & roll. Geinassia descriu de forma pausada, al detall, una França vista a ulls d’apàtrides, immigrants de països de l’est que es troben com una colla de llops solitaris en un bar, el Balto, per jugar a escacs.

Enllaços:

Interessant entrevista a l’autor en el programa de televisió Pagina 2

Fragment del programa de ràdio “El secret” de Catalunya Ràdio on es parla d’aquest llibre.

3cat24.cat

Tuesdays with Morrie - Mitch Albom

2011-05-01T12:57:00.000+02:00

FilmClub: dilluns 30 de maig a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

BookClub: dimarts 31 de maig a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

(Extracte del punt de lectura.)

About the book

To paraphrase the poet Robert Burns, "The best-laid plans of mice and men often go astray." But maybe some of us have to go astray to land eventually on target.

Take Mitch Albom. As a young man graduating from Brandeis University, he made promises easily. Keeping them was another story.

"You'll stay in touch?", his sociology professor Morrie Schwartz asked him on graduation day in 1979. Mitch answered his favorite professor, his mentor, his friend, without hesitation, "Of course."

Fast-forward sixteen years to Mitch's life as a successful newspaper sports columnist and broadcast journalist. Adept at juggling phone calls, faxes, interviews, problems, often it seems while driving too fast to another appointment on an overloaded docket, Mitch has a wonderful wife but no time to spend with her, a beautiful house to spend with her, a beautiful house on a hill, a stock portfolio, and a brother he hasn't talked to in years. He lives on a deadline –too fast is the only speed he knows.

Then, one night, tired from another day into which he crammed too much work, he sits in front of the TV, channel-surfing, and catches the crest of Nightline. And there's his old teacher and friend Morrie Schwartz telling Ted Koppel he has amyotrophic lateral sclerosis (ALS), Lou Gehrig's disease, and that he's learning how to die. Mitch hadn't seen Morrie since graduation day at Brandeis.

Best-laid plans indeed.

The author

Mitch Albom

Mitch Albom is the author of six previous books. A columnist for the Detroit Free Press and a radio host for ABC and WJR-AM, Albom has, for more than a decade, been named top sports columnist in the nation by the Sports Editors of America, the highest honor in the field. A panelist on ESPN's Sports Reporters, Albom also regularly serves as a commentator for that network. He serves on numerous charitable boards and has founded two charities in metropolitan Detroit: The Dream Fund, which helps underprivileged youth study the arts, and A Time to Help, a monthly volunteer program. He lives with his wife, Janine, in Michigan.

The hero

Morrie Schwartz

Morrie Schwartz wrote his own epitaph: "A Teacher to the Last." Born in 1916, he graduated from New York's City College, and won a fellowship to the University of Chicago, where he earned both a master's and PhD in sociology. In 1959, he began a lifelong career teaching sociology at Brandeis University.

He continued teaching classes after he was diagnosed with ALS at the age of 76, incorporating what he was learning about the meaning of life as he faced impending death. When ABC’s Nightline producer heard of his classes, Ted Koppel flew to Boston for the first of three interviews with Morrie. The shows were among the highest rated ever for Nightline.

Morrie Schwartz's final "class" with Mitch Albom was the week of his death. Morrie was 79.

The film

Director

Mick Jackson

Cast

Jack Lemmon – Morrie Schwartz
Hank Azaria – Mitch Albom
Wendy Moniz – Janine
Caroline Aaron – Connie
Bonnie Bartlett – Charlotte
Aaron Lustig – Rabbi Al Axelrod
Bruce Nozick – Mr. Schwartz
Ivo Cutzarida – Armand
John Carroll Lynch – Walter Moran
Kyle Sullivan – Young Morrie
Dan Thiel – Shawn Daley
Christian Meoli – Aldo
John Billingsley – Sports Fan #1

Other books by the same author that you can find in English at the Public Libraries of Catalonia (link):

For One More Day

There are two books in Catalan and Spanish by our hero, Morrie Schwartz.

Viatgeteca: Egipte

2011-04-05T09:30:00.007+02:00

Aquesta vegada donarem un tomb per Egipte, per la seva història més antiga i mil·lenària, i també per l'Egipte més actual, encapçalant el llistat d'autors en Najib Mahfuz, l'únic Premi Nobel de Literatura egipci.

Akhenaton: el rey hereje, de Najib Mahfuz: N(MAH)AKH.
Café Karnak, de Najib Mahfuz: N(MAH)CAF.
El Cairo nuevo, de Najib Mahfuz: N(MAH)CAI.
El callejón de los milagros, de Najib Mahfuz: N(MAH)CAL.
L'edifici Iaqubian, de Alaa Aswani: N(ASW)YAC. Disponible en català, castellà i anglès. Llegit al Club de Lectura.
Las vírgenes del paraiso, de Barbara WoodN(WOO)VIR.
El amargo don de la belleza, de Terenci Moix: P-N(MOI)AMA.
El arpista ciego, de Terenci Moix: N(MOI)ARP.
No digas que fue un sueño, de Terenci Moix: N(MOI)NOD / P-N(MOI)NOD.
L'imperi de les tenebres, de Christian Jacq: N JAC.
La guerra de les corones, de Christian Jacq: N JAC.
L'espasa flamejant, de Christian Jacq: N(JAC)ESP.

La Viatgeteca: un tastet de webs de viatges

2011-04-04T21:05:00.006+02:00

A continuació us indico una relació de pàgines webs molt interessants, per tal de facilitar-vos la recerca dels vostres futurs viatges. Per començar a somiar, teniu el National Geographic, on hi podreu trobar tot un món per descobrir... i per a començar a agafar idees per a propers viatges:

The Heart is a Lonely Hunter - Carson McCullers

2011-04-01T17:04:00.001+02:00

FilmClub: dimarts 26 d'abril a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

BookClub: dimecres 27 d'abril a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

(Extracte del punt de lectura.)

About the book

When she was only twenty-three, Carson McCuller's, created a literary sensation with this her first novel. She is very special, one of America's superlative writers who conjures up a vision of existence as terrible as it is real, who takes us on shattering voyages into the depths of the spiritual isolation that underlies the human condition.
This novel is the work of a supreme artist, Carson McCullers's enduring masterpiece. The heroine is the strange young girl, Mick Kelly. The setting is a small Southern town, the cosmos universal and eternal. The characters are the damned, the voiceless, the rejected. Some fight their loneliness with violence and depravity, some with sex or drink, and some –like Mick– with a quiet, intensely personal search for beauty.
This book is planned according to a definite and balanced design. The form is contrapuntal throughout. Like a voice in a fugue each one of the main characters is an entirety in himself –but his personality takes on a new richness when contrasted and woven in with the other characters in the book.
This book is literature. Because it is literature, when one puts it down it is not with a feeling of emptiness and despair (which an outline of the plot might suggest), but with a feeling of having been nourished by the truth. For one knows at the end, that it is these cheated people, these with burning intense needs and purposes, who must inherit the earth. They are the reason for the existence of a democracy which is still to be created.

The author
In December 1936 Story magazine published "Wunderkind", the first fictional work by teenage author Carson Smith to appear in print. In retrospect her choice of title appears doubly ironic. In the story the term refers to the young protagonist, Frances, an aspiring pianist whose dream of a concert career collapses when she can no longer perform with her usual precision and passion. "Wunderkind" may also be read as a fictionalized treatment of Carson Smith's own abandoned musical ambition and as a prophetic comment on her destiny as the internationally acclaimed author Carson McCullers.
The firstborn child in her family, Lula Carson Smith was lavished with love but also burdened by maternal expectations of genius. As a girl she –like Frances– trained to be a concert pianist, but her delicate health and the departure of her piano teacher helped to turn her toward a writing career instead.
With her second publication, the commercially and critically successful novel The Heart Is a Lonely Hunter, McCullers was touted as a literary wunderkind.

The film

Director

Robert Ellis Miller

Cast

Alan Arkin - John Singer
Sondra Locke - Mick Kelly
Laurinda Barrett - Mrs. Kelly
Stacy Keach - Blount (as Stacy Keach Jr.)
Chuck McCann - Spiros Antonapoulos
Biff McGuire - Mr. Kelly
Percy Rodrigues - Doctor Copeland
Cicely Tyson - Portia
Jackie Marlowe - Bubber
Johnny Popwell - Willie
Wayne Smith - Harry
Peter Mamakos - Spirmonedes
John O'Leary - Beaudine
Hubert Harper - Brannon
Sherri Vise - Delores
Don Swafford - Dr. Gordon

Other books by the same author that you can find in English at the Public Libraries of Catalonia (link):

The Ballad of the Sad Café
Sweet as a pickle and clean as a pig / Dulce como un pepinillo y limpio com un cerdito (Bilingual childern's poetry book).

Emma, de Maria barral.

2011-03-31T17:52:00.009+02:00

Maria Barbal (Tremp, 1949) és novel·lista i professora de secundària. Va passar la seva infantesa al Pallars, un fet que va marcar les seves primeres narracions i que, amb l'amor per la terra que li va transmetre el seu pare, li va ajudar a veure el món d’una altra manera. Més tard, el 1964, es va traslladar a viure a Barcelona, on estudiaria Filologia Hispànica a la Universitat.

"Emma" recull el cas dels tres joves que van cremar una indigent en un caixer el desembre de 2005. L'autora ofereix una mirada crítica sobre la societat i dóna una resposta fictícia al fet. La malaltia i la tristesa predominen al llarg de l'obra i faran que es trenqui la relació entre la protagonista, Emma, i en Denís, que apareix a la vida de l'Emma quan ella se sent desesperada com a dona.

Enllaços:

- Viquipèdia

- Escriptors.cat

- xtec.cat

- cultura.gencat.net

El racó del Llibre Viatger

2011-03-21T13:25:00.049+01:00

Hola, sóc el “Llibre viatger”, i si visiteu aquest raconet del bloc, serà tot un plaer acompanyar-vos. Aquest racó és un espai on hi podreu trobar recomanacions de llibres, els arguments del quals, transcorren en diverses localitzacions de tot el món, novel·les que us podran acompanyar en els vostres viatges i us ajudaran a conèixer els llocs a visitar des d’un punt de vista més literari.

També us serviran de guia, en el cas que els llegiu durant la mateixa preparació del viatge.

Som-hi doncs!

ITÀLIA

Roma

Tres metros sobre el cielo, de Federico Moccia: N(MOC).
Perdona si et dic amor, de Federico Moccia: N(MOC)PER. Disponible en català i castellà.
Àngels i dimonis, de Dan Brown: N(BRO)ANG / P-N(BRO)ANG. Disponible en català i castellà).

Turí

La Hermandad de la Sábana Santa, de Júlia Navarro: P-N(NAV)HER

Pompeia

Pompeya, de Robert Harris: N(HAR)POM / P-N(HAR)POM.

IRLANDA

Dublí

Ulises, de James Joyces: N(JOY)ULI / P-N(JOY)ULI. Disponible en català i anglès.
Dubliners, de James Joyce: N(JOY)DU

TXÈQUIA - Praga

La insoportable levedad del ser, de Milan Kundera: N(KUN)INS / P-N(KUN)INS

FRANÇA - París

El Codi Da Vinci, de Dan Brown: N(BRO)COD. Disponible en català, castellà, anglès.

PAÏSOS BAIXOS - Delft

La noia de la perla, de Tracy Chevalier: N(CHE)NOI / P-N(CHE)NOI Lloc: Delft

Si voleu de saber la disponibilitat del llibre escollit en la nostra biblioteca, feu clic aquí.

The Queen - Stephen Frears

2011-03-01T10:05:00.000+01:00

FilmClub: dilluns 28 de març a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

(Extracte del punt de lectura.)

About the film
When news of the death of Princess Diana, undoubtedly the most famous woman in the world, breaks upon a shocked and disbelieving British public, Her Majesty Queen Elizabeth II retreats behind the walls of Balmoral Castle with her family, unable to comprehend the public response to the tragedy. For Tony Blair, the popular and newly-elected Prime Minister, the people's need for reassurance and support from their leaders is palpable. As the unprecedented outpouring of emotion grows ever stronger, Blair must find a way to reconnect the beloved Queen with the British public.
The Queen draws on scores of interviews with insiders and expert observers for its intimate, revealing and sometimes humorous portrait of a family in crisis and of a new Prime Minister operating at the height of his powers at a time of extraordinary private grief and public sorrow.

Director
Stephen Frears

Cast
Helen Mirren: Queen Elizabeth II
Michael Sheen: Tony Blair
James Cromwell: Duke of Edinburgh
Helen McCrory: Cherie Blair
Alex Jennings: Prince Charles
Roger Allam: Robin Janvrin
Sylvia Syms: Queen Mother
Tim McMullan: Stephen Lamport
Mark Bazeley: Alastair Campbell
Douglas Reith: Lord Airlie
Jake Taylor Shantos: Prince William
Dash Barber: Prince Harry
Laurence Burg: Lady Diana
Other films by the same director that you can find at the Public Libraries of Catalonia (link):

English Title / Spanish Title (you must search for the Spanish title)

Chéri
Dangerous Liaisons / Las amistades peligrosas
Dirty Pretty Things / Negocios ocultos
The Grifters / Los timadores
Hero (AKA Accidental Hero) / Héroe por accidente, Heroi per accident
Hi-Lo Country
High Fidelity / Alta fidelidad
The Hit / La Venganza
Liam
Mary Reilly / Mary Reilly or El secreto de Mary Reilly
Mrs. Henderson Presents / Mrs. Henerson presenta
My Beautiful Launderette / Mi hermosa lavandería
Prick Up Your Ears / Ábrete de orejas
The Snapper / Café irlandés
The Van / La Camioneta

The Uncommon Reader - Alan Bennett

2011-03-01T10:00:00.000+01:00

BookClub: dimarts 29 de març a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

(Extracte del punt de lectura.)

About the book
Alan Bennett brings us a playful homage to the written word, imagining a world in which literature becomes a subversive bridge between powerbrokers and commoners. By turns cheeky and charming, the novella features the Queen herself as its protagonist. When her yapping corgis lead her to a mobile library, Her Majesty develops a new obsession with reading. She finds herself devouring works by a tantalizing range of authors, from the Brontë sisters to Jean Genet. With a young member of the palace kitchen staff guiding her choices, it’s not long before the Queen begins to develop a new perspective on the world—one that alarms her closest advisers and tempts her to make bold new decisions. Brimming with the mischievous wit that has garnered acclaim for Bennett on both sides of the Atlantic, The Uncommon Reader is a delightful celebration of books and writers, and the readers who sustain them.

The Author
Alan Bennett has been one of England’s leading dramatists since the success of Beyond the Fringe, which brought him to New York in the 1980s. His work includes the Talking Heads television series and the stage plays Forty Years On, The Lady in the Van, A Question of Attribution, and The Madness of George III. His debut novella, The Clothes They Stood Up In, was a Today Show Book Club Pick. His most recent play, The History Boys, won six Tony Awards, including Best Play. It was also released as a feature film. His memoir Untold Stories was a #1 bestseller in the UK, and he was named the Author of the Year at the 2006 British Book Awards.

Other books by the same author that you can find in English at the Public Libraries of Catalonia (link):

Four Stories

There are plenty of works mentioned in this novel. Full list coming soon.

Sostiene Pereira

2011-02-25T16:58:00.004+01:00

El 10 de març veurem la pel·lícula “Sostiene Pereira” a les 18 hores a la sala de formació del primer pis de la biblioteca. Esteu tots convidats!

El Carnatge

2011-02-25T16:05:00.003+01:00

Émile Zola va defensar una literatura de tall científic que emprés la naturalesa com a mirall per retratar els drames i les passions humanes, en la qual la subjectivitat de l'autor desaparegués tant com fos possible, i que rebria el nom de naturalisme. La seva aspiració va ser realitzar una novel·la fisiològica, que, en els últims anys, va derivar cap a idees progressistes influïda per les teories utòpiques de Comte, Fourier i Proudhon.

La novel·la descriu el procés que va transformar el disseny urbà parisenc allà pel segle XIX, incloent la podridura moral, l'enorme especulació immobiliària i la corrupció política.

Gaudirem a la tertúlia amb els comentaris de Montserrat Contreras, professora del departament de Filologia Catalana de la URV.

Enllaços:

- Viquipèdia: http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%89mile_Zola#Obras
- Biografias y vidas: http://www.biografiasyvidas.com/biografia/z/zola.htm
- EPDLP: http://www.epdlp.com/escritor.php?id=2458
- Edicions 1984: http://www.edicions1984.cat/detallcoleccion.cfm?cod=El%20Carnatge

Concurs d'en Massagran

2011-02-03T19:40:00.004+01:00

Durant el mes de gener hem fet l'exposició "100 anys d'en Massagran".
Aprofitant que la nostra vila, surt en un dels còmics d'aquest personatge, hem fet un concurs que consistia en trobar "Torredembarra" dins de les aventures d'en Massagran.
Les guanyadores d'aquest concurs van ser: Trini Huguet Ortega, Marta Manzano Pelegrina, Ainhoa Gimenez i Mireia Folch, que van guanyar un joc la Nintendo DS i 20€ de val per gastar a la llibreria "Carpe diem".
Felicitats!

The Great Gatsby - F Scott Fitzgerald

2011-02-01T16:52:00.000+01:00

FilmClub: dilluns 21 de febrer a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

BookClub: dimarts 22 de feber a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

(Extracte del punt de lectura.)

About the book
In 1925, The Great Gatsby was published and hailed as an artistic and material success for its young author, F. Scott Fitzgerald. It is considered a vastly more mature and artistically masterful treatment of Fitzgerald's themes than his earlier fiction. These works examine the results of the Jazz Age generation's adherence to false material values.
In The Great Gatsby's nine chapters, Fitzgerald presents the rise and fall of Jay Gatsby, as related in a first-person narrative by Nick Carraway. Carraway reveals the story of a farmer's son-turned racketeer, named Jay Gatz. His ill-gotten wealth is acquired solely to gain acceptance into the sophisticated, moneyed world of the woman he loves, Daisy Fay Buchanan. His romantic illusions about the power of money to buy respectability and the love of Daisy—the “golden girl” of his dreams—are skillfully and ironically interwoven with episodes that depict what Fitzgerald viewed as the callousness and moral irresponsibility of the affluent American society of the 1920s.
America at this time experienced a cultural and lifestyle revolution. In the economic arena, the stock market boomed, the rich spent money on fabulous parties and expensive acquisitions, the car became a symbol of glamour and wealth, and profits were made, both legally and illegally. The whirlwind pace of this post-WWI era is captured in Fitzgerald's Gatsby, whose tragic quest and violent death foretell the collapse of that era and the onset of disillusionment with the American dream. By the end of the novel, the reader slowly realizes that Carraway is transformed as he recognizes Gatsby's moral superiority to the Buchanans. In fact, the triumph of Gatsby's legacy is reached by Nick Carraway's ruminations at the end of the book about Gatsby's valiant, however futile, attempts to regain his past love.

The author
F(rancis) Scott Fitzgerald was born in St. Paul, Minnesota, in 1896. He was educated at Princeton University and served in the U.S. Army, attaining the rank of second lieutenant. In 1920 Fitzgerald married Zelda Sayre, a young woman of the upper class, and they had a daughter, Frances. Fitzgerald is perhaps best known for his short stories and novels, but his many contributions to American literature also include plays, poetry, music, and letters. He is now highly regarded as an American writer. Ernest Hemingway, who was greatly influenced by Fitzgerald's short stories, wrote that Fitzgerald's talent was "as fine as the dust on a butterfly's wing." Yet during his lifetime Fitzgerald never had a best-selling novel and, toward the end of his life, he worked sporadically as a screenwriter at motion picture studios in Los Angeles. There he contributed to scripts for such popular films as Winter Carnival and Gone with the Wind. Fitzgerald's work is inseparable from the Roaring 20s. His first novel The Beautiful and Damned was flawed but set up Fitzgerald's major themes of the fleeting nature of youthfulness and innocence, unattainable love, and middle-class aspiration for wealth and respectability, derived from his own courtship of Zelda. This Side of Paradise (1920) was Fitzgerald's first unqualified success. The Great Gatsby (1925) is considered by many to be the greatest American novel.

The film
Director

Jack Clayton

Cast

Robert Redford as Jay Gatsby A.K.A. James Gatz
Mia Farrow as Daisy Buchanan
Bruce Dern as Tom Buchanan
Karen Black as Myrtle Wilson
Scott Wilson as George B. Wilson
Sam Waterston as Nick Carraway
Lois Chiles as Jordan Baker
Edward Herrmann as Ewing Klipspringer
Howard Da Silva as Meyer Wolfsheim
Sammy Smith as Comic
Kathryn Leigh Scott as Catherine
Regina Baff as Miss Baedecker
Vincent Schiavelli as Thin Man
Roberts Blossom as Mr. Gatz
Beth Porter as Mrs. McKee
Patsy Kensit as Pammy Buchanan

Other books by the same author that you can find in English at the Public Libraries of Catalonia (link):

The Baby party and other stories
The Beautiful and damned
Bernice Bobs Her Hair and Other Stories
Bits of paradise: twenty-one uncollected stories
The Curious case of Benjamin Button (and "a graphic novel")
The Cut-glass bowl and other stories
The Diamond as big as the Ritz and other stories
The Letters of...
The Lost Decade and Other Stories
The Popular girl

Antonio Tabucchi

2011-01-27T19:03:00.000+01:00

CLUB LECTURA ADULTS©
BIBLIOTECA ALTAFULLA
2010 -2011

ANTONIO TABUCCHI
...la filosofia sembla que es dediqui només a la veritat, però potser diu tan sols fantasies. I la literatura sembla que es dediqui només a fantasies, però potser diu la veritat.

AFIRMA PEREIRA
Antonio Tabucchi (Vecchiano, província de Pisa el 24 de setembre de 1943) és un escriptor italià, professor de Llengua i Literatura Portugueses en la Universitat de Siena.
Visceralment enamorat de Portugal, és el millor coneixedor, crític i traductor italià de l'escriptor portuguès Fernando Pessoa. Tabucchi conegué l'obra de Pessoa en els anys seixanta, en la Sorbona, li fascinà de tal forma que al seu retorn a Itàlia acudeix a classes de portuguès per a comprendre millor al poeta. Els seus llibres han estat traduïts en divuit països. Amb Maria José de Lancastre, la seva esposa, ha traduït a l'italià moltes de les obres de Pessoa.
Antonio Tabucchi és un escriptor italià que d'ençà que va llegir Fernando Pessoa s'interessà per Portugal i la seva cultura. Tant d'interès li va despertar que visqué a Portugal i, algunes vegades, adoptà el portuguès com a llengua literària.
Entre d'altres coses, Tabucchi va caracteritzar-se per anar en contra de la moda de l'escriptor no compromès (instigada per Umberto Eco). Tabucchi sempre ha intentat denunciar, a través de les seves obres, les injustícies sociopolítiques.
Ha escrit, a més, un llibre d'assajos i una comèdia teatral sobre ell. Ha obtingut el premi francès "Médicis étranger" per la seva novel·la Notturno Indiano, i el premi Campiello per Sostiene Pereira. Alguns dels seus llibres més coneguts són Notturno Indiano, Piccoli equivoci senza importanza, Un baule pieno di gente, Gli ultimi tre giorni di Fernando Pessoa, Sostiene Pereira, La testa perduta di Damasceno Monteiro i Si sta facendo sempre più tardi. Diversos dels seus llibres han estat duts al cinema, entre els quals destaca Sostiene Pereira, on Marcello Mastroianni destaca en una de les seves últimes interpretacions, en 1995, només un any abans de la seva defunció. En 2004 va rebre en Espanya el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo.
Bibliografia
Piazza d'Italia - 1975
Il Gioco del Rovescio - 1981
Donna di Porto Pim e Altre Storie - 1983
Notturno Indiano - 1984
Piccoli Equivoci Senza Importanza - 1985
Requiem: un'Allucinazione - 1992
Sostiene Pereira - 1994
La Testa Perduta di Damasceno Monteiro - 1997
La gastrite di Platone - 1998
Relato: Teatro

Bibliografia publicada en català
Nocturn a l'Índia
Piazza d'Itàlia - 1998
El cap perdut de Damasceno Monteiro - 2001
Afirma Pereira - 2001
Rèquiem. Una al·lucinació - 2001
Es va fent més i més tard - 2002
Dona de Porto Pim - 2003
Tristano es mor - 2004
Somnis de somnis. Els tres últims dies de Fernando Pessoa
La gastritis de Plató
El temps envelleix de pressa 2010

En Anagrama se han publicado Dama de Porto Pim, Nocturno hindú, El juego del revés, Pequeños equívocos sin importancia, La línea del horizonte, Las tentaciones de Jerónimo Bosco, Los volátiles del Beato Angélico, El ángel negro, Réquiem, Sueños de sueños & Los tres últimos días de Fernando Pessoa, Sostiene Pereira, La cabeza perdida de Damasceno Monteiro, Piazza d’Italia, Se está haciendo cada vez más tarde, Tristano muere, Autobiografías ajenas, El tiempo envejece deprisa y los ensayos de La gastritis de Platón y La oca al paso.

Premis Antonio Tabucchi (Vecchiano, 1943) se ha impuesto como el mejor escritor italiano de su generación y goza de un amplio prestigio internacional: un escritor «situado a la cabeza de la literatura europea» (Miguel García-Posada), que ejerce «una fascinación sin par», en palabras de José Cardoso Pires. Ha sido galardonado con los premios más prestigiosos, entre ellos el Pen Club, el Campiello y el Viareggio-Rèpaci en Italia; el Prix Médicis Étranger, el Prix Européen de la Littérature o el Prix Méditerranée en Francia. También ha sido nombrado Officier des Arts et des Lettres en Francia y Comendador da Ordem do Infante Dom Enrique en Portugal.

RESENYA COMENTARIS
23-feb-2010 Carolina Bassa Mercado
Sostiene Pereira va de dictaduras. De la represión, del miedo y de los principios de los asustados, que finalmente terminan imponiéndose a la fuerza, mediante la palabra.
Sostiene Tabucchi que le conoció en París. Sostiene que la historia que Pereira le contó es verdadera. Esta novela, que se basa en las palabras de un periodista solitario y viudo; que trabajó en la redacción de la página cultural del Lisboa durante la dictadura salazarista, es una especie de diario de vida en tercera persona.
Sostiene Tabucchi que no hizo más que poner en papel lo que Pereira le relató; mas no acercándose a su vida privada, sino más bien a su relación con Monteiro Rossi; un joven que escribía necrologías ineditables para los tiempos que corrían -quizás muy subversivas- sostiene Tabucchi de acuerdo a las palabras de Pereira.
El fondo de Sostiene Pereira
Cada vez que el relato de la historia se acercaba de manera peligrosa a la vida personal de Pereira, sostiene Tabucchi que él lo alejaba de manera poco sutil, mencionando que aquello no contribuía a la idea de fondo del relato.
Lo que se sabe de la vida de Pereira con anterioridad a su encuentro con Monteiro Rossi es casi nada. Se sabe que es viudo, que sufre del corazón y que durante sus años mozos –junto a su novia– fue feliz. Se sabe también que no cree en la resurrección de la carne; que es católico, pero hasta cierto punto; que tiene un amigo de sus tiempos de estudiantes, pero no lo veía mucho. Y también que tenía un amigo sacerdote a quien no se atrevía a confidenciar mucho.
La soledad de Pereira
La narración gira en torno a muchos sitios como el café, la redacción del Lisboa, el departamento de Pereira y otros lugares, como la clínica y las termas. Pese a esto, sostiene Tabucchi, Pereira estaba solo.
Nadie lo acompañaba al café y su única compañía en la redacción era la portera del edificio, quien a juicio de Pereira, era informante de la policía portuguesa.
Sostiene Tabucchi, que con la única persona con la que hablaba además de Manuel -el mesero del café- era con el retrato de su difunta esposa, a quien le confidenciaba las pocas cosas importantes que le pasaban en el día.
Las conversaciones con Manuel giraban en torno a lo que ocurría en el país y en el mundo. Sostiene Tabucchi que Pereira –debido a la represión salazarista- no estaba informado de los acontecimientos más importantes, pues las noticias importantes de verdad eran reemplazadas por aquellas que lograban vencer la censura que presidía aquellos años.
Pero a fin de cuentas Pereira no estaba tan solo. Los encuentro con Rossi, Marta y el Doctor Cardoso lo acompañaron y ayudaron a ser capaz de lograr alzar la voz contra las injusticias y abusos de un régimen autoritario que recién comenzaba.
La verdad, pese a quien pese
Al ser testigo de una brutal golpiza, sostiene Tabucchi que Pereira no estuvo dispuesto de callar. Redactó una crónica que se apegaba a la realidad de manera exacta y escalofriante, detallando todo lo que su memoria había sido capaz de retener.
Embaucando al encargado de la impresión del Lisboa, con la ayuda de Cardoso, y afirmando que "es mejor darse prisa, el Lisboa saldría dentro de poco y no había tiempo que perder” Pereira publicó la que sería su última crónica en el diario y en Portugal.
En un país, y más que nada en un mundo tan corrompido, donde expresarse libremente era imposible, el hecho de luchar -aunque sea de manera solitaria- contra aquello que tan fuertemente reprimía, era un logro. Un logro; pues el actuar de un hombre puede marcar la diferencia y abrir los ojos de aquellos que no quieren ver; o bien; no pueden.
Es quizás este incidente lo más rescatable del texto de Tabucchi. El hecho de publicar durante un régimen totalitario una crónica que acusa de manera evidente y precisa las atrocidades que en éste se cometen, es un acto de valor que no se ve casi nunca. “Sostiene Pereira” más que un libro, una declaración. Una declaración que podría tener cualquier nacionalidad; pues esta situación se ha dado indiferentemente alrededor del mundo.
26-10-2010 publicat per Marta Arnau Afirma Pereira transmet una sensació d’incertesa permanent, de canvi, d’esperit crític, que sembla envoltar la professió de periodista com una aura transparent i lúcida. El protagonista de la història, Pereira, afirma estar sempre en un combat etern.
El periodista ha de tenir esperit crític. El periodisme ha de ser viu i reivindicatiu. Pereira, però, és l’antagònic al noi intrèpid i tafaner. El personatge de Pereira és desconcert i dolçor, és una lluita interior entre el seu jo més silenciós i aquell explosiu, inconformista. Pereira és cap quadrat i a vegades no veu més enllà d’allò que té davant dels nassos. No vol posar-se en política, només seguir amb la seva pàgina cultural al “Lisboa”. Defuig de la responsabilitat de posicionar-se en un moment tant tèrbol de la història, però, és feliç? És el que realment busca? On queda el seu esperit crític?
Pereira afirma que només beu llimonades i menja truites a les fines herbes mentre es dedica a traduir contes d’escriptors francesos del segle XIX en una Lisboa grisa, sotmesa a uns militars sense escrúpols. Potser aquesta és una forma de reprimir-se? Per què s’ha de jugar la pell per coses que no van amb ell? La societat d’avui dia ho resoldria amb un “és el teu problema. Mentre no m’afecti, no tinc perquè actuar. Ja s’arreglarà la resta”. Pereira en canvi, tot i l’aparença, és un home compromès amb la gent. Està bé com està amb la seva pàgina cultural i les seves llimonades?

Novel·la de la soletat, l’amistat i el compromís, Afirma Pereira ha tingut un gran ressò mundial, i la seva versió cinematogràfica ens ha regalat un paper memorable de Marcelo Mastroiani.

Joana Maria Cladera Socias
Estiu, 1938: Lisboa, Portugal.
El dictador portugués Salazar dóna suport a les tropes nacionals durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
Pereira, el protagonista principal de la història, és un experimentat periodista vidu que fa la pàgina cultural de un petit diari, "El Lisboa". Coneix a una parella de jovens, el Monteiro Rossi i la Marta que canvia la seva vida anodina i trista. Els dos estan compromesos amb la lluita antifascista. Poc a poc el doctor Pereira es barrejarà en la història del Monteiro i de la Marta fins a conèixer la veritable cara del règim dictatorial salazarista.
El llibre és molt recomanable, primer per l'interès de la trama però també per l'excel·lent ambientació històrica del Portugal salazarista de finals dels anys 30. Descobrim de la mà de Tabucchi la ciutat de Lisboa, amb els seus barris, carrers, cafès, places... i uns personatges que estan perfectament perfilats.
A banda de l'interès històric, el llibre desenvolupa ,entre altres, els següents temes molt d'actualitat a finals de la dècada dels 30:
- La societat portuguesa sota la influència del règim dictatorial salazarista.
- El concepte de la mort i la resurrecció de la carn.
- El fantasma del poeta Pessoa.
- El fi del somni de la jove República Espanyola.
- L'ambient literari del moment (García Lorca, Bernanos, Mauriac, Majakovski, D'Annunzio...)
- La critica al franquisme i la posició de l'Església Catòlica davant la guerra civil: Dos escriptors catòlics, Mauriac i Bernanos, critiquen als militars aixecats contra la República, així com el mossèn amic de Pereira.
- El problema antisemita: Conversa de Pereira amb la dona hebrea.
Trama
La novela está ambientada en Lisboa en 1938, en pleno régimen salazarista. Pereira es un periodista que ha abandonado la crónica negra para dirigir la sección cultural de un periódico de la ciudad, el Lisboa. Es un hombre tranquilo, sin ideas políticas, dedicado sólo a la literatura, a la francesa en particular, y al recuerdo de su mujer, muerta pocos años antes, y con cuyo retrato sigue hablando cada día.
Todo se trastorna cuando un joven, Monteiro Rossi, le pide un puesto de trabajo. Pereira lo coge a prueba, y le propone escribir unos necrológicas de personajes célebres todavía vivos, escritos anticipadamente de modo que puedan estar listos en caso de muerte del sujeto. Monteiro, en lugar de escribir las imparciales necrológicas solicitadas, escribe otras, por ejemplo las de Marinetti o Gabriele D'Annunzio, en las que los ataca ferozmente por su adhesión al fascismo. Se trata de artículos incómodos, peligrosos por añadidura. Pereira se debate entre el deseo de ayudar a Monteiro Rossi y el de no verse envuelto en las cuestiones políticas enarboladas por el joven.
Poco a poco, Pereira empieza a admitir la realidad del régimen bajo el que vive, la violencia, el clima de intimidación, la censura a la que es sometida la prensa, todo aquello que no había querido ver hasta ahora, aislándose de la vida real, concentrado sólo en el recuerdo de la esposa y en la literatura.
Poco tiempo después Pereira conoce a Cardoso, un médico que le confía el propósito de abandonar Portugal y marchar a Francia, ideal de libertad. Pereira habla con Cardoso de la sensación de inquietud que experimenta desde hace un tiempo, y Cardoso le expone una teoría personal sobre la confederación de las almas: cada uno. según esta teoría, tiene no una, sino muchas almas, una de las cuales es la dominante; a veces puede suceder que otra de esas almas adquiera preponderancia, determinando así una verdadera y propia metamorfosis; la inquietud de Pereira podría ser, por tanto, el preludio de un gran cambio.
Monteiro Rossi pide a Pereira que aloje a su primo, que está reclutando jóvenes en el Alentejo para combatir contra Franco en la Guerra Civil Española. Son descubiertos y Monteiro Rossi es asesinado por la policía política, la PIDE, en casa de Pereira. De este crimen Pereira obtendrá la fuerza para actuar: con una arriesgada treta, conseguirá saltarse la censura, publicar en su propio periódico un largo artículo de denuncia del homicidio y del régimen, para, inmediatamente, huir de Portugal y del fascismo.
La novela
Las palabras "Sostiene Pereira" dan comienzo a la novela, y son después repetidas con frecuencia, como si el autor hubiese escrito la declaración de Pereira ante la policía o el juez. El ritmo es inicialmente muy lento, hecho de introspecciones, para después acelerarse al mismo ritmo que aumenta la turbación del protagonista.
En una nota al final del libro, Tabucchi explica que en portugués «pereira significa "peral", y como todos los nombres de los árboles frutales es un nombre de origen hebreo, así como en Italia los nombres de origen judío son nombres de ciudad. Con esto quiso rendir homenaje al pueblo judío, perseguido por los fascismos europeos en aquellos años.
Pero, ¿qué sostiene Tabucchi?
Según una entrevista que Asbel López, periodista del “Correo de la UNESCO”, realizó a Antonio Tabucchi en 1998, éste sostiene que “cuando un crimen ofende la naturaleza humana, nos ofende también personalmente. Te sientes al mismo tiempo escandalizado y culpable”. Esta es la razón por la que escribió “La cabeza perdida de Damasceno Monteiro”, y también, sin duda, “Sostiene Pereira”.
Sostiene Tabucchi que el periodista, el escritor, no debe ser un mero espectador y narrador de los hechos, cuando es necesario debe intervenir para intentar mejorar las cosas.
En la misma entrevista, Tabucchi sostiene que: “la democracia no es tampoco la perfección. Hay que mejorarla, y para ello hay que vigilarla y permanecer siempre atentos. Pensé entonces que debía sobrepasar el hecho real y hablar a través de una novela, encargarle a la ficción este hecho violento. Si escribía una novela, mi emoción y mi indignación encontrarían un modo de expresión más amplio porque es más simbólico, aplicable a muchos países de Europa”. Y continúa sosteniendo: “Yo reivindico el derecho a las tomas de partido ocasionales. Cuando una cosa oscura está pasando en el mundo o en tu casa, tienes el deber de salir a explorar este problema para ver si lo detectas, lo particularizas, lo transmites y das la alarma: ‘Cuidado, está pasando esto en mi casa, en mi ciudad, o en el mundo, que también es mi casa.’ De lo contrario el intelectual sería un personaje completamente insensible que dice: ‘Algo sucio está pasando en mi casa, pero no puedo interesarme en él porque estoy organizando el catálogo de la próxima exposición de pintura del museo de mi ciudad’.”
Así que, sostiene Tabucchi: “si la función de un político es tranquilizar, mostrar que todo anda bien gracias a su presencia, la mía es desasosegar, poner a dudar a la persona. La facultad de dudar es muy importante para el hombre ¡Caramba, si no dudamos estamos perdidos! El intelectual va a dudar, por ejemplo, de una doctrina religiosa fundamentalista, de un sistema político exacto e impuesto o de una estética perfecta, que no dan cabida a ninguna duda. (...) La función del intelectual y del escritor es dudar de la perfección. En la perfección creen los teólogos, los dictadores y el pensamiento totalitario”
ENTREVISTA
Antonio Tabucchi: "Nuestra memoria hoy está en encefalograma plano"
El autor italiano explica desde Lisboa las claves de su nueva novela, El tiempo envejece deprisa, y cómo prepara su defensa frente al presidente del Senado italiano, que se ha querellado contra él
Alberto OjedaEn Italia hoy no sale gratis decir lo que se piensa. Al que se atreva hacerlo le puede costar, por ejemplo, un millón doscientos cincuenta mil euros. Esa es la cantidad que Renato Schifani, el Presidente del Senado, exige a Antonio Tabucchi ante los tribunales. El autor de Sostiene Pereira había defendido el trabajo del periodista Marco Travaglio que, en un libro suyo, sacaba a relucir la presunta relación del político con la Mafia. El autor italiano lamenta la "tremenda cantidad de tiempo que me está haciendo perder este asunto". Aun así, cuando habla por teléfono desde su casa de Lisboa, donde vive la mayor parte del año, lo hace reposado, sin manifestar la más mínima premura. Tampoco le agobia una certeza que parece tener muy clara: El tiempo envejece deprisa. Tan clara la tiene que así ha decidido titular su nuevo libro, una compilación de nueve cuentos que repasan los escenarios y los acontecimientos cruciales que moldearon el siglo XX en Europa, una tarea para la que ha echado mano de la “libertad y la creatividad” de la memoria. PREGUNTA.- ¿Son estos cuentos una reivindicación de la memoria?RESPUESTA.- Sí, se puede decir, entre comillas, que es una reivindicación de la memoria, pero más bien de sus infinitos juegos. La memoria subjetiva posee una gran libertad y por tanto una gran creatividad. Hoy, en los tiempos de la posmodernidad, vivimos en un presente eterno, como lo ha llamado Marc Augé, en el que la memoria está en encefalograma plano. P.- Dice que el ser humano es un 80% de agua y el resto memoria. R.- Sí, pero si el mundo sigue así acabaremos siendo todo agua, el 100%.P.- ¿Siente que su tiempo ha envejecido demasiado deprisa?R.- Yo tomo el título de un misterioso fragmento de un filósofo presocrático, que dice que 'persiguiendo la sombra el tiempo envejece deprisa'. Es difícil saber a qué se refiere con esa sombra: ¿las ilusiones?, ¿los deseos?, ¿falsas imágenes?... La verdad es que el tiempo nos envejece a todos deprisa, porque todos realizamos estas persecuciones. Más si cabe a los que hemos vivido el siglo XX, que algunos historiadores denominan el siglo breve, por ser el de las ilusiones perdidas y el de las grandes tragedias. La verdad es que todos los personajes del libro, aunque viven en este siglo, en realidad pertenecen y miran al anterior.P.- ¿Escribir no es, en cierto modo, perseguir sombras? R.- Sin duda. La literatura, como cualquier arte, es una forma de ilusión, porque es una realidad paralela. Sus personajes tienen la fuerza del símbolo, pero no son tangibles ni concretos. No se puede abrazar a Madame Bovary, ni llevarle flores a su tumba... Ella sólo vive en nuestra memoria, y ahí goza de una vida eterna.P.- ¿Algún doctor, como le ocurre a uno de los personajes de sus cuentos, le ha llegado a diagnosticar la enfermedad de la literatura?R.- [Risas]Todos los escritores estamos enfermos de literatura, igual que los músicos de música y lo pintores de pintura. Son enfermedades ontológicamente profesionales.P.- También se reflexiona mucho sobre la guerra y sobre si tiene sentido diferenciar entre aquellas que presuntamente son justas y las que no los son. ¿Tiene sentido esta distinción?R.- Todas las guerras son éticamente injustas porque niegan la belleza de la vida, sólo conducen a la muerte. Pero hay algunas que son flagrantemente injustas porque violan las normas internacionales establecidas para la convivencia. El militar italiano de mi cuento, que estuvo en misión de paz en los Balcanes y allí sufrió las radiaciones del uranio, siente el deber de explicar a la niña la inutilidad de tal distinción.P.- ¿El logro literario del que se siente más satisfecho ha sido que una novela suya sirviera para revisar el proceso de Damasceno Monteiro?R.- Soy muy escéptico sobre la capacidad de la literatura para incidir sobre la realidad. Puede ser un marco para la reflexión, pero no es ni una manifestación callejera ni una investigación periodística, que sí pueden tener una influencia directa e inmediata sobre la realidad. La literatura, en cambio, tiene menos fuerza en este sentido.P.- Ya, pero usted, al menos una vez, consiguió cambiar el curso de la realidad con un libro...R.- Creo que fue una coincidencia, y por eso no tiene valor normativo y general. Es verdad que un testimonio siempre es importante. Si la realidad, por ejemplo, fuera un tribunal, la literatura sería el testigo, pero nunca el juez, que es quien tiene la última palabra.P.- ¿Qué se le pasa por la cabeza cuando cada mes de octubre su nombre aparece en las quinielas como favorito?R.- No le concedo demasiados pensamientos. Hay muchos escritores que también aparecen en esos vaticionios, mayores que yo, y que lo merecen mucho más. No lo digo por falsa modestia, de verdad, lo veo así.Intimidación del poderP.- ¿Ve el proceso que ha abierto el presidente del Senado contra usted por una presunta vulneración en su derecho al honor una especie de escarmiento público para el resto de escritores y periodistas críticos con el Gobierno de Berlusconi?R.- La intimidación es una vieja estrategia de, digámoslo así, los sistemas fuertes. Es evidente la denuncia contra mí es una intimidación. Schifani, uno de los muchos brazos derechos de Berlusconi, ha tenido la astucia de denunciarme sólo a mí, no al periódico[L'Unitá] en el que publiqué el artículo para aislarme. Este asunto me hace perder mucho dinero, porque los abogados son caros, y mucho tiempo valioso para mi trabajo. Él seguro que no pierde ninguno, porque tendrá por lo menos diez abogados que le asisten, mientras que yo me tengo que encargar personalmente. P.- Usted ya ha declarado ante el tribunal. ¿En qué situación se encuentra el proceso ahora?R.- El próximo 28 de octubre se celebrará otra audiencia que en principio debe ser conclusiva. Yo espero que ese día los periódicos italianos e internacionales se hagan eco de mi situación. P.- ¿Podía imaginar que aquel artículo que escribió en defensa del periodista Marco Travaglio, que había relacionado a Schifani con la Mafia, podría despertar una reacción tan contudente?R.- El primer fastidio para un sistema totalitario es la literatura. Está muy claro en la correspondencia entre Beria y Stalin, donde queda patente la obsesión de éste por los escritores. Y especialmente hacia aquellos -no lo digo por mí- de mirada más incisiva hacia la realidad. Si escribes Peter Pan, no te pasará nada. O si escribes una novela de fantasía, tampoco. P.- ¿Se siente desprotegido al enfrentarse a los hombres más poderosos de su país?R.- Bueno, he tenido un gran apoyo de Gallimard y de Le Monde, que han conseguido recabar miles de firmas, entre ellas las de muchos escritores y artistas muy relevantes. Creo que ellos tienen más miedo que yo y están más tensos, porque tienen el afán de controlar todo un país, y eso es muy complicado. Lo cierto es que todos estamos desprotegidos en este mundo, porque todos estamos bajo el mismo cielo.P.- ¿Y confía que el juez será razonable y no le exija pagar una cifra tan desorbitada?R.- Más que en el juez, confío sobre todo en la falta de dinero para pagar [Risas]. No, en serio, debo decir que esta no es mi principal preocupación, tengo otras muchas cosas más importante en que pensar. Esto es incidente, diría que un consecuencia lógica para un escritor como yo en un país como Italia.
Pregunta: Usted es un enamorado de la literatura española. ¿Cómo ve el panorama actual?
-Respuesta: Sobre la actualidad me resulta muy difícil hablar. Prefiero hablar sobre los muertos, ellos nunca protestan. Pero si hablamos de los escritores de ahora, tengo dos grandes amigos a los que estimo mucho: Enrique Vila Matas y Manuel Rivas. De los otros no hablo, porque no los conozco personalmente. De Enrique admiro su manera muy moderna de narrar, su grandísima imaginación, la capacidad de falsificar la realidad para llegar a una realidad paralela, más profunda, que a veces acompaña a la realidad visible.
De Manuel Rivas admiro su compromiso, su coraje y también que tiene una manera muy poética y muy lírica de contar que hace de él un narrador muy especial.
-P: Es conocida la fascinación que ejerció sobre usted la obra de Pessoa…
-R: En realidad se ha mitificado esta fascinación mía por Pessoa. Yo soy adoptivamente portugués, y los portugueses me preguntaban mucho sobre él. Soy profesor de literatura portuguesa y soy filólogo y profesor durante muchos años de la Universidad de Siena. He traducido y he escrito ensayos sobre Pessoa, pero también he escrito sobre muchos escritores que han acabado perteneciendo a mi maleta de escritor.
Pessoa me fascinó mucho, porque es un gran novelista que escribió en poesía. Su obra es una comedia humana, pero sus personajes son poetas. La alteridad, inventarse personajes, pertenece a la idea de la literatura. Ya lo hicieron Cervantes, Shakespeare, Balzac… P: Y qué otros escritores lleva en la maleta Tabucchi?
-R: Por ejemplo Conrad, y también muchos poetas, releo mucho a Emily Dickinson, a Pirandello, a Borges lo leo continuamente… Y también, claro, a Pessoa, que me parece uno de los genios del siglo XX, una de las mayores figuras. Pessoa es un universo.
-P: Aparte de esa maleta de escritores que usted arrastra, tienen algo en común los libros de Tabucchi?
-R: Deben tener un ADN semejante, pero yo no sería capaz de encontrarlo. Para observar su propia obra es necesario un microscopio que el autor no tiene nunca.Se observa mejor desde fuera. Los críticos dicen que mis temas son lo errante, el desasosiego, los personajes que tienen una vida incompleta, los vagabundos de la vida, los perplejos. Creo que en mi obra hay muchos personajes semejantes, aunque se encuentren en situaciones distintas.
-P: ¿Y qué hay de Tabucchi en la obra de Tabucchi?
-R: Nunca escribí poniendo un yo personal, nunca fui un personaje de mis novelas, pero, inevitablemente, los personajes acaban por semejarse a un autor. Existe semejanza entre ellos, porque los escritores ponemos siempre un poco de nosotros mismos en nuestros personajes.
Ya Cervantes decía que él era Don Quijote y Sancho Panza.
Pessoa escribió: Vivir es no conseguir. ¿Cierto?
“Considero que ésta es una meditación muy personal de Pessoa. Como ya le dije, la vida es ilusión, pero también es libro y escritura. Sin embargo, mi vida está hecha principalmente por las personas que encontré, las opciones que preferí y los hijos que hice. Los libros son parte importante de mi vida, pero recuerde, no son la vida. La vida es ilusión. Ilusiones que, quien las pierda, hombre incierto será, como el de hoy, como el de ayer. Cuidado con eso, hay que evitar siempre perder las ilusiones”.
Son las que nos ‘sostienen’.
Así es. Ya estoy tranquilo. Ya no espero nada.
Ya sobre mi vacío corazóndesciende la inconsciencia agraciadade no querer una ilusión.
Pessoa, 1935
cites

...sin embargo sentía una gran nostalgia, de qué no podría decirlo, pero era una gran nostalgia de una vida pasada y de una vida futura, sostiene Pereira.
Sostiene Pereira
Si el hombre es capaz de nutrir sus ilusiones,ése es todavía un hombre felizAntonio Tabucchi

“Portugal para mí son muchas cosas. Mi mujer, la familia, los amigos, tanta gente… y, sobre todo, su literatura, que fue mi primer reclamo y, dentro de ella, naturalmente y qué duda cabe, Fernando Pessoa”.

La literatura llega más allá de lo que somos capaces de mirar.

WEBS

http://ca.wikipedia.org/wiki/Antonio_Tabucchi
http://www.vilanova.cat/blog/armandcardona/?p=700
http://bruel.bloc.cat/post/13753/205543
http://herodoto-platon.blogspot.com/2009/07/sostiene-pereira-de-antonio-tabucchi.html
http://gonzalezcastro.bloc.cat/archives/7021/201003
http://www.elcultural.es/noticias/LETRAS/307/Antonio_Tabucchi-_Nuestra_memoria_hoy_esta_en_encefalograma_plano
http://www.youtube.com/watch?v=32G5p6NXYM4
http://www.youtube.com/watch?v=2jB4Gf8m_Qk&feature=related
http://es.wikipedia.org/wiki/Sostiene_Pereira
http://www.elpais.com/todo-sobre/persona/Antonio/Tabucchi/76/
http://www.que-leer.com/8657/antonio-tabucchi-la-vida-da-para-mucho.html
http://www.um.es/campusdigital/entrevistas/Tabucchi/Tabucchi.htm
http://www.analitica.com/va/arte/documentos/5532043.asp

Literatura italiana

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0118055

Vídeos

http://www.youtube.com/watch?v=2jB4Gf8m_Qk
http://www.youtube.com/watch?v=32G5p6NXYM4&feature=related

film http://www.divxclasico.com/foro/viewtopic.php?f=1015&t=41907&start=0
Recull de webs http://www.webmii.es/Result.aspx/Antonio/Tabucchi

Club lectura Adults © Biblioteca Municipal Altafulla
novembre 2010

Viatgeteca

2011-01-26T16:58:00.002+01:00

Aprofiteu la Biblioplatja per organitzar les vostres vacances

El Tallafoc, de Henning Mankell

2011-01-24T16:56:00.003+01:00

Tertúlia: El proper 27 de gener a les 19 h a la biblioteca.

Uns dels més enginyosos autors de novel·la negra de món. Magnífics en els personatges, argument i atmosfera. Molt recomanable.
Peter Gutteridge, Observer.

SINOPSIS

Ystad, Suècia, tardor de 1997. Un vespre, apareix el cos inert d’un home davant d’un caixer automàtic. Al cap de pocs dies, dues noies assassinen amb crueltat el conductor d’un taxi. Les traslladen a comissaria, i les dues adolescents sorprenen tothom per l’agressivitat i l’absoluta indiferència que mostren davant el crim que han comès. Per error, un agent permet que una de les noies s’escapi. Un dia més tard, una apagada general deixa a les fosques gran part de la regió d’Escània. Quan el tècnic de manteniment arriba a l’estació del transformador, situada als afores de la ciutat, es troba amb una sorpresa molt desagradable. Davant de tots aquests fets, aparentment inconnexos, l’inspector Kurt Wallander intentarà trobar el mòbil que els uneix, si és que n’hi ha cap. Però no li serà gens fàcil treure’n l’entrellat.

The Road - Corma McCarthy

2011-01-01T16:11:00.005+01:00

FilmClub: dilluns 24 de gener a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

BookClub: dimarts 25 de gener a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

(Extracte del punt de lectura.)

About the book
Set sometime in the future after a global catastrophe, the Pulitzer Prize winner novel, The Road, chronicles a father and a son—maybe the last of the “good guys”—as they tread along a forsaken patch of highway peopled by marauders and cannibals. The novel can be read in a variety of ways.
The Road is perhaps the most chilling commentary of the post-9/11 world. The post-apocalyptic setting plays upon the public’s fear of terrorism, pandemics, genocide, and weapons of mass destruction. Other readers hear the poetic passages of desolation and think of Dante’s descent into hell or T. S. Eliot’s The Waste Land. Michael Chabon, in his essay “Dark Adventure,” says the novel is both horror and epic adventure, that McCarthy deftly blends the Southern Gothic of William Faulkner and the extreme naturalism of Jack London. Still others see McCarthy continuing to wrestle with the existence of God, as the father tells the boy, “There is no God and we are his prophets.” The novel certainly plays upon a parent’s worst fears, but because its father-son relationship is crafted so tenderly, the overall effect is, ironically, anything but morbid.
The Road is McCarthy at the height of his powers. The father and son’s journey to “carry the fire” is not only a testament to McCarthy’s love for his son but his faith in humanity.

The author
Cormac McCarthy was born in Rhode Island. After university, he joined the US Air Force. When he returned, he won the Ingram-Merrill Award for creative writing twice. Next, he went to Chicago, where he worked as an auto mechanic while writing his first novel, The Orchard Keeper. William Faulkner’s editor published it in 1965. After receiving two grants, he traveled around Europe and settled in Eivissa (Spain) where he completed revisions of his next novel, Outer Dark.
In 1967, he moved to Tennessee. The next year, Outer Dark was published, and the year after received the Guggenheim Fellowship for Creative Writing. His next novel, Child of God, was published in 1973. In the ’70, he worked on the screenplay of The Gardener's Son (1977).
In the late 1970s, moved to Texas, and published his fourth novel, Suttree, a book that had occupied his writing life on and off for twenty years. He received a MacArthur Fellowship in 1981, and published his fifth novel, Blood Meridian, in 1985.
All the Pretty Horses, the first volume of The Border Trilogy, was published in 1992. It won both the National Book Award and the National Book Critics Circle Award and was later turned into a feature film. The Stonemason, a play that McCarthy had written in the mid-1970s and subsequently revised, was published in 1994. Soon came the second volume of the trilogy, The Crossing; the third volume, Cities of the Plain, was published in 1998.
No Country for Old Men was published in 2005. This was followed in 2006 by a novel in dramatic form, The Sunset Limited, originally performed by Steppenwolf Theatre Company of Chicago. McCarthy's most recent novel, The Road, was also published in 2006.

The Film
Director

John Hillcoat

Cast

Viggo Mortensen as the Man
Kodi Smit-McPhee as the Boy
Charlize Theron as the wife
Michael K. Williams as the Thief
Robert Duvall as Ely, the Old Man
Guy Pearce as the Veteran
Molly Parker as the Motherly Woman, the Veteran's wife

Other books by the same author that you can find in English at the Public Libraries of Catalonia (link):

All the pretty horses (film adaptation by William Robert Thornton)
No country for old men (film adaptation by Joel & Ethan Coen)

Exposició: Imma Vallmitjana

2010-12-20T17:33:00.005+01:00

MOSAICO

La memoria se fragmenta en mil imágenes, como si pudiésemos mirar al pasado a través de un caleidoscopio pop. Los recuerdos se reflejan en un espejo vintage, intencionadamente roto en pedazos segmentados, desiguales y gaudinianos, ilustrando las vivencias de toda una generación mediante una identidad gráfica propia: múltiple, vital y colorista.
Así es el universo creativo de la pintora Imma Vallmitjana: un mosaico íntimo que nos invita con cariño a asomarnos a sus imágenes más personales. Un puzzle de sensaciones instantáneas, ensamblado mediante iconos gráficos muy reconocibles: portadas de viejas revistas de los años 50, carátulas de discos, imágenes de la contracultura, mitos del underground, sketches de películas de la infancia, álbumes de fotos en sepia, billetes de exóticos viajes que invitan a soñar... Una mirada cómplice que nos propone compartir sensibilidades para participar con ilusión en el juego más hermoso: la vida.
Toni Monne

Periodista

MIL HISTÒRIES
història. Ciència especialitzada a exposar cronològicament, i àdhuc críticament,
cadascun dels diversos àmbits de la realitat.

Vet-ho aquí una vegada una nena que volia ser artista. De ben petita tafanejava l’enorme casa pairal on el pare acumulava centenars de llibres, revistes, fotografies familiars… Tot era testimoni, res era insignificant en la seva infància i li fascinava cada cop més aquell imaginari domèstic. De més gran va saber que tot allò formava part de la seva identitat, que eren imatges suculentes que calia retenir. Es passava hores i hores dibuixant i pintant tots els racons d’aquella casa de forma quasi malaltissa.

Deien rumors que les seves pintures emanaven vida pròpia, altres veus afirmaven que parlaven màgicament del passat d’aquell casalot a tots aquells que les contemplaven.

Una vegada pintats tots els indrets de l’habitacle es va fixar en aquella muntanya d’imatges que escopien tots aquells mobles colonials i plens de milers de records: la Marilyn, les Life del pare, els Tintin dels quals aprengué a llegir tot gaudint i imaginant, els primers discos de l’època hippy que es va comprar… la història en estat pur ressorgia de les seves creacions. La jove va ser pacient en enregistrar tot allò, com si la seva història personal s’esfumés si no ho feia. Tenia la necessitat d’analitzar cada fotografia familiar, cada personatge de còmic que es trobavés a les estanteries i caixes de cartó, tot identificant les fotos de la mare i pintant-les amb encara més devoció.

Jugava a elaborar constel·lacions amb aquestes imatges, trencadissos i collage per no perdre’n ni una de sola.

Finalment va aconseguir ser artista, però no va deixar de ser mai una nena… o que no fos al revés el final d’aquesta història?

Enric Llevat.

Noel

2010-12-01T10:05:00.000+01:00

El Bookclub, club de lectura en anglès, vol celebrar el Nadal veient:

Noel

Miracles are closer than you think

Director

Chazz Palminteri

Cast

Susan Sarandon — Rose Harrison
Penélope Cruz — Nina Vasquez
Paul Walker — Michael (Mike) Riley
Alan Arkin — Artie Venizelos
Marcus Thomas — Jules
Chazz Palminteri — Arizona
Robin Williams — Charles (Charlie) Boyd

Us hi convidem.

Dimarts 21 de desembre a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

La pel·lícula serà en VO.

July's People - Nadine Gordimer

2010-12-01T10:00:00.000+01:00

BookClub: 13 de desembre a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

(Extracte del punt de lectura.)

About the book
In light of the uprisings of the 1970s Nadine Gordimer presented a very bleak and cynical prophecy to white and black South Africa. That prophecy suggested no solution to problematic race relations but foresaw an inevitable overthrow of the apartheid system of the Afrikaner Nationalists. With the declaration of independence by the neighboring nations of Angola, Mozambique, and Zimbabwe, the demise of white rule in South Africa was anticipated.
July's People takes place during a future revolution in South Africa. Amid such chaos, traditional roles are overturned and new ones must be forged. In that sense, the novel exists in Antonio Gramsci's (the source of the novel's epigraph) interregnum—between the explosion of the old but before the birth of the new.
July's People captures the mood of a South Africa expecting revolutionary violence just like that experienced by neighboring countries. Instead of writing about a revolution, however, the novel assumes such an event will happen and imagines what affect it might have on a liberal white family. In this case, the family decides to accept their servant's offer of refuge and flee to his village. There, with all the awkwardness of Friday nursing Robinson Crusoe, they hope to wait out the war. Gradually, all the family's accoutrements of civilization are given up, stolen, or proven to be completely useless. Simultaneously, the power relations of society are revealed as hollow. However, there is hope in that self-awareness and in the children's immersion in village life as a possible route to the construction of a new South Africa.

The author
A Nobel Prize winner, an outspoken critic of apartheid, a frequently controversial public figure in her native South Africa, and one of the leading novelists of her age, Nadine Gordimer has been writing since her teens. Her first short story, written for children, was published when she was thirteen; her first story for adults appeared two years later, in 1939. Celebrated for the precision of her writing and the evocative accuracy of her depictions, she has been associated with a realistic technique since her earliest work. Her irony and accuracy produce compassionate indictments of the folly and tyranny of the apartheid state in which she lived since its inception in 1948. During the period of its dismantling and in the early years of the democratically elected nonracial government, she remained a recorder, both of the at-times violent dissolution of the old order and of the wasteful legacy of the years of white rule by force.

Partial Bibliography
Novels

The Lying Days (1953)
A World of Strangers (1958)
Occasion for Loving (1963)
The Late Bourgeois World (1966)
A Guest of Honour (1970)
The Conservationist (1974)
Burger's Daughter (1979)
July's People (1981)
A Sport of Nature (1987)
My Son's Story (1990)
None to Accompany Me (1994)
The House Gun (1998)
The Pickup (2001)
Get a Life (2005)

Other books by the same author that you can find in English at the Public Libraries of Catalonia (link):

Get a Life