30 març, 2012

Resum tertúlia sobre Venècia.

El dia 23 de març ens vam trobar uns quants amants dels viatges i de la bona lectura, per tal de parlar sobre Venècia.

Tots els presents havíem visitat aquesta ciutat situada a una llacuna, al mateix Adriàtic.
La majoria vam coincidir en classificar-la com un dels centres turístics més importants i més visitats de tot el món.
És una ciutat romàntica però al mateix temps decadent, envoltada de lluentons i d’acolorits mosaics però també grisa i tèrbola.
Quan arribes a Venècia, totalment recomanat fer-ho via marítima, és com si entressis en un gran escenari dominat pel Gran Canal, ple de majestuosos palaus, de ponts i carrerons, de botigues plenes de souvenirs, de caríssims establiments hotelers ... tot una ciutat que viu del turisme, que viu de dia i esdevé trista, fosca i solitària durant la nit.
Vam tenir la sort de comptar amb la presència d’una parella que acabava d’arribar del Carnaval de Venècia, ens vam divertir posant-nos les decorades màscares que d’allà van portar, i veient les seves fotografies ens vam deixar endur per l’esperit luxós i senyorial.

En defensa, podríem dir que la ciutat té la situació única i privilegiada, entre canals, només amb vehicles marítims, i envoltada de palaus i palauets. En atac, potser parlaríem de la massificació de turistes i que és un dels llocs més cars, sobretot la Plaça de Sant Marcos (un cafè pot costar més de 10 €).

Tenint en compte tots els aspectes comentats, a Venècia li vam donar una puntuació de 8 sobre 10.




Una cosa va quedar clara, tots volem tornar a Venècia, i si pot ser per carnaval.
Bon viatge !

Alícia Solé.

22 març, 2012

L’Eneida, de Publio Virgilio Marón. Ibant obscuri sola sub nocte per umbram

Segons Joan Bellès, “poques obres han tingut en la cultura occidental un reconeixement tan unànime i continuat com l’Eneida”.
Per acompanyar als estudiants en la comprensió d'aquesta obra, avui farem tertúlia amb el Dr. Jesús Carruesco, professor de Filologia Clàssica de la URV, a les 19h, a la biblioteca.

Però...erquè han de llegir obligatòriament l’Eneida, els estudiants? Borges ho diu clarament en un dels pròlegs de la seva “Biblioteca personal”:

Eneida
Publio Virgilio Marón
Una parábola de Leibniz nos propone dos bibliotecas: una de cien libros distintos, de distinto valor, otra de cien libros iguales todos perfectos. Es significativo que la última conste de cien Eneidas. Voltaire escribe que, si Virgilio es obra de Homero, éste fue de todas sus obras la que le salió mejor. Diecisiete siglos duró en Europa la primacía de Virgilio; el movimiento romántico lo negó y casi lo borró. Ahora lo perjudica nuestra costumbre de leer los libros en función de la historia, no de la estética.
La Eneida es el ejemplo más alto de lo que se ha dado en llamar, no sin algún desdén, la épica artificial, es decir la emprendida por un hombre, deliberadamente, no la que erigen, sin saberlo, las generaciones humanas. Virgilio se propuso una obra maestra; curiosamente la logró.
Digo curiosamente; las obras maestras suelen ser hijas del azar o de la negligencia.
Como si fuera breve, el extenso poema ha sido limado, línea por línea, con esa ciudadosa felicidad que advirtió Petronio, nunca sabré por qué, en las composiciones de Horacio. Examinemos, casi al azar, algunos ejemplos.
Virgilio no nos dice que los aqueos aprovecharon los intervalos de oscuridad para entrar en Troya; habla de los amistosos silencios de la luna. No escribe que Troya fue destruida; escribe Troya fue. No escribe que un destino fue desdichado; escribe De otra manera lo entendieron los dioses. Para expresar lo que ahora se llama panteísmo nos deja estas palabras: Todas las casas están llenas de Júpiter. Virgilio no condena la locura bélica de los hombres; dice El amor del hierro. No nos cuenta que Eneas y la Sibila erraban solitarios bajo la oscura noche entre sombras, escribe:
Ibant obscuri sola sub nocte per umbram
No se trata, por cierto, de una mera figura de la retórica, del hipérbaton; solitarios y oscura no han cambiado su lugar en la frase; ambas formas, la habitual y la virgiliana, corresponden con igual precisión a la escena que representan.
La elección de cada palabra y de cada giro hace que Virgilio, clásico entre los clásicos, sea también, de un modo sereno, un poeta barroco. Los cuidados de la pluma no entorpecen la fluida narración de los trabajos y venturas de Eneas. Hay hechos casi mágicos; Eneas, prófugo de Troya, desembarca en Cartago y ve en las paredes de un templo imágenes de la guerra troyana, de Príamo, de Aquiles, de Héctor y su propia imagen entre las otras. Hay hechos trágicos; la reina de Cartago, que ve las naves griegas que parten y sabe que su amante la ha abandonado. Previsiblemente abunda lo heroico; estas palabras dichas por un guerrero: Hijo mío, aprende de mí el valor y la fortaleza genuina; de otros, la suerte.
Virgilio. De los poetas de la tierra no hay uno solo que haya sido escuchado con tanto amor. Más alla de Augusto, de Roma y de aquel imperio que a través de otras naciones y de otras lenguas, es todavía el Imperio. Virgilio es nuestro amigo. Cuando Dante Alighieri hace de Virgilio su guía y el personaje más constante de la Comedia, da perdurable forma estética a lo que sentimos y agradecemos todos los hombres.

Si voleu saber si està disponible a la vostra biblioteca, el llibre on es troba és:
Obras completas. 4, 1975-1988 / Jorge Luis Borges.
http://elmeuargus.biblioteques.gencat.cat/record=b1500983~S129*cat
Si voleu llegir altres notes de lectura extraordinàries coma aquesta, entrei al bloc d'Enric Iborra professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Lluís Vives de Valènci: http://laserpblanca.blogspot.com.es/

En el següent enllaç teniu un resum acurat i uns enllaços interessants, com per exemple els viatges d’Eneas al Google Maps:
http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/litterae/aeneis.htm
L'Eneida a la xarxa:
http://www.xtec.cat/~mespuna/troia/html/eneida/eneixar.htm
Aquí teniu la selecció de textos de l’Eneida per a la prova de les PAU 2012:
http://evphorvia.discendo.com/?p=222
La conferència es realitza gràcies a la col·laboració del Centre d'Estudis Sinibald de Mas. 
Ana Merino Mir

05 març, 2012

Venècia i Donna Leon

Una de les novel.les que us recomanem pel Club de lectura de la Viatgeteca és Mort a La Fenice, de l'escriptora Donna Leon.
Aquesta escriptora va néixer a Nova Jersey i ,després de deixar els Estats Units als vint-i-tres anys per veure món i conèixer altres cultures, es va instal.lar a la ciutat  de Venècia.
Admiradora de Henry James, Jane Austen, Dickens i Shakespeare, és coneguda per les seves novel·les protagonitzades pel comissari venecià Guido Brunetti, personatge central de tota la seva obra i que Donna Leon va crear al començament de la dècada del 1990. Els seus llibres, traduïts a vint-i-tres idiomes, són un fenomen de crítica i vendes a Europa i als Estats Units. Des de 1981 resideix a Venècia. No vol que les seves obres es tradueixin a l'italià, i prefereix que en el seu barri venecià la segueixin tractant de tu.
Pel què fa a premis rebuts, d'una banda, l'any 2000, la seva novel·la Friends in High Places (Contactes a les altes esferes) va ser guardonada amb el premi Daga de Plata de la Crime Writers Association. Per altra banda, Death at La Fenice (Mort a La Fenice) va rebre el premi Suntory per la millor novel·la d'intriga.

Mort a La Fenice.

Un famós director d'orquestra alemà apareix mort durant un descans de la representació de La Traviata, al famisíssim teatre de l'òpera venecià La Fenice.
El comissari Guido Brunetti intentarà esbrinar què ha passat, descobrint les poques simpaties que el director d'orquestra inspirava a les persones que l'envoltaven.
Tot plegat portarà al comissari a passejar-se per la seva estimada Venècia, recorrerà carrers i carrerons de la laberíntica ciutat, creuarà ponts i "campos" ( antics cementiris convertits en places i situats al costats de les esglésies ), redescobrirà vells "palazzos" totalment reformats i agafarà "vaporettos" que el duran als espais més freds i grisos de la ciutat.


Foto de Quim Grillo
 Per tal d'adquirir més informació sobre el difunt director d'orquestra, el comissari Brunetti assistirà a una festa convocada per una de les més antigues famílies venecianes, que casualment és la família de la seva esposa Paola. Allà ens desvetllarà el cinisme, les enveges i la corrupció que es respira en aquells ambients.

Ens trobem amb un llibre entretingut, que té tots els ingredients de la novel.la negra, i que ens passeja per una Venècia grisa i corrupta.
És la Venècia que recordeu els que l'heu visitada?

Us esperem al Club de lectura de la Viatgeteca, el divendres 23 de març, a les 7 de la tarda, a la Biblioteca Mestra Maria Antònia, per parlar de llibres i de Venècia.

Trobareu aquest i altres títols a les Maletes de la Viatgeteca de la biblioteca i de la biblioplatja.


Podreu llegir un resum d'aquest article al Diari de La Torre del febrer 2012.
Alícia Solé.

01 març, 2012

Quantum of Solace: the complete James Bond short stories - Ian Fleming

FilmClub: 26 de març a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

BookClub: 27 de març a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

Excerpt of an article in The Guardian (05/10/2008) by Charlie Higson:

Fleming was essentially no different [to Bond] –although he did know how to pose for a photograph; he was never snapped without a lit cigarette in his hand, his sardonic features wreathed in clouds of photogenic smoke (how he would have railed against the ban, even though the fags probably killed him). Plus, of course, there was the reflected glamour of Bond. Fleming posed several times with a gun and played up to the idea that there was only a thin line dividing him from his fictional hero. (…) For a start, Fleming didn't like guns and hated shooting, even though, as part of a wealthy Scottish family, he should have liked nothing more than tramping over the moors blasting away at small birds. It was ironic, then, that he died on August 12 –the glorious 12th– start of the grouse shooting season.
Fleming enjoyed gambling, but was cautious and none too successful. He loved fast, powerful cars, but, unlike Bond, was stopped for speeding in the United States, and his most serious accident was when he reversed into a milk float. So did he share Bond's taste in food? The books are filled with mouth-watering descriptions of lavish and exotic meals, but Fleming was a conservative and undiscerning eater who liked nothing more than a plate of scrambled eggs. His tastes in women were closer to Bond's. Fleming was certainly a womaniser, charming and witty but callous. Ben Macintyre quotes one of his conquests as saying: "For Ian women were like fishcakes. Mind you, he was very fond of fishcakes, but he never pretended there was any mystique about eating them."

Read the rest here.

The Film: For Your Eyes Only
Director
  • John Glen
Cast
  • Roger Moore ... James Bond
  • Carole Bouquet ... Melina
  • Topol ... Columbo
  • Lynn-Holly Johnson ... Bibi
  • Julian Glover ... Kristatos

Other books by the same author that you can find in English at the Public Libraries of Catalonia (link):


  • Casino Royale
  • Doctor No
  • For Your Eyes Only
  • From Russia With Love
  • Goldfinger
  • Lionel Constable
Other 007 films that you can find at the Public Libraries of Catalonia (link):