Maria Antònia Hernández, mestra republicana

S’apropen la data de la dona treballadora (el 8 de març) i el 4rt aniversari de la biblioteca (que serà el proper 16 de març). Per celebrar-ho, entre altres activitats, volem rescatar l’escrit que va presentar en el seu moment la seva filla, Trini Mir, també mestra, al nostre consistori, amb arguments per defensar que la biblioteca es diguès Mestra Maria Antònia:

Unes notes biogràfiques:

-1930 Acaba Magisteri a Segovia on vivia.
-1930 Guanya les oposicions amb el nº 2. No obté l’1 degut a que el seu pare és un represaliat polític. (estem parlant de l’època de la dictadura d’en Primo de Rivera)
-1931 Amb l’arribada de la República, el pare és rehabilitat i es trasllada a Tarragona.
-1932 s’incorpora com a mestra de l’escola pública de Torredembarra ( l’escola acabava de passar a titulació pública)
En aquell moment a l’escola es parla català, llengua que ella aconsegueix dominar en un temps rècord per tal de poder ensenyar-la als seus alumnes. De fet hi ha molta gent que creu que ella era d’aquí.
-1953 El seu pare torna de l’exili a on l’ha portat el seu desacord amb el règim franquista.
-1961 Li concedeixen l’ingrés en l’Ordre d’Alfons X “el Savi” en atenció als seus mèrits en el desenvolupament de la seva tasca.
-1968 És nomenada Directora de l’Escola Àngel Guimerà del Vendrell.
-1970 (08-10) More en un accident de cotxe.
-1970 (04-11) l’Ajuntament de Torredembarra acorda per unanimitat donar-li el seu nom a un carrer de la Vila.
Potser caldria destacar:
Interès per defensar allò que és patrimoni de la comunitat.
Donar la importància que té la lectura creant la primera biblioteca d’aula (a Torredembarra) i millorant la biblioteca general dels centres en els que va treballar.
Creació d’un taller de treballs manuals on les nenes (i no tan nenes) feien nines de drap, llums de sobretaula, bosses de pa..., que després venien per aconseguir diners per a llibres per l’aula o per pagar excursions.
Creació d’un Grup de Teatre Infantil per tal de poder treballar amb els nens i les nenes junts.
Desenvolupar el millor sistema per tal d’aconseguir l’aprenentatge de tots, sense discriminació per qualsevol qüestió recolzant la creació del centre d’educació especial al Vendrell quan ella era la directora de l’Àngel Guimerà (aquest centre avui es diu Garbí però aleshores crec que tenia el nom d’un sant, no ho recordo bé).
Fer classes de cuina, de teixits, de pirogravat, de repussat, de teneduria de llibres (allò que en deien Comerç), de francès, dibuix ... per tal de millorar els coneixements dels alumnes.
Implicar-se no sols amb els alumnes sinó també amb les famílies per millorar les seves condicions aconseguint per molts d’ells/elles beques o ajudes econòmiques.
Creació d’una aula d’alfabetització, fora d’hores d’escola, que després va haver de traslladar a casa seva per la negativa de les autoritats “competents”
Potser caldria dir:

En ella es reuneixen tota aquella munió de mestres amb vocació per damunt de tot que, un cop perduda la guerra, van haver de fer mans i mànigues per tal de donar a les criatures allò que els es degut, es a dir, una bona educació.

També cal destacar l’arrelament tant a Torredembarra com a la cultura d’aquí, fet que queda palès amb el seu domini del català i els costums de la Torre.

Una curiositat. No us crida l’atenció que a una senyora que va morir als 58 anys se la recordi com a “senyoreta”? Potser és que aquells i aquelles que la van tenir com a mestra la van considerar com d’allò millor en la professió i la recorden amb devoció.

I per últim:

Un poble tant ple de vegetals, vents, comarques, etc. potser caldria homenatjar a una dona que ha esta capaç de ser d’aquí sense haver-hi nascut.
No sé quantes coses hi ha amb nom de persones (carrers, places, institucions, centres educatius, ...) però, hi ha alguna amb nom de dona? Tampoc estaria malament ser el primer consistori de la Torre que fa un reconeixement a la dona en la persona de la Senyoreta, ara que parlem tant de paritat. I potser també cal dir que si poses noms de persones sempre tindràs algú en qui emmirallar-te, si és el nom d’una cosa, doncs ... Discriminació inversa.

El nostre agraïment a Trini Mir.