L’últim dijous de gener, a les 7 del vespre, al Club de lectura analitzarem “Tres sombreros de copa”, una lectura obligatòria per als alumnes de batxillerat de l’institut Torredembarra i de la que han de fer l’examen al febrer. Així que, animem als estudiants i lectors en general a venir a fer tertúlia.
En la tertúlia comptarem amb els coneixements del Sr. Ramón García, de l'Antena de Cambrils . Ha participat i conduït d'altres sessions de clubs de lectura, és professor literatura a l'Ins titut i ha estat professor de la URV durant anys, i molt bon comunicador!
El dijous següent, 2 de febrer, a les 17h, projectarem l’adaptació cinematogràfica que va realitzar RTVE, amb Ma José Goyanes, Luis Varela, Antonio Iranzo, Mara Goyanes, Florinda Chico, entre d’altres.
Sabem que entre els tertulians tenim un parell que ha portat a escena aquesta obra, per tant, se la coneixen al peu de la lletra...
I perquè llegim ara les obres de lectura obligatòria dels instituts?
Gràcies a la col·laboració del Sergi Caballé Llima i la Lola Galván, amb qui vam fer néixer la idea, i a la bona predisposició dels membres del Club a llegir clàssics i aportar els seus coneixements als estudiants.Per animar-vos a llegir-la, pròleg de l’autor a la primera edició (1947):
Tres sombreros de copa es la comedia de las muchachas pelirrojas que no tienen madres y adoran la música de los gramófonos.
Es la comedia que los negros no deben ver. Su autor derramó lágrimas muy amargas cuando tuvo que inventar el negro más falso de la Negrería.
Es la comedia de los quince viejos extraños. Es muy importante no olvidarlo.
En todos los personajes hay algo de locos, algo de extraño que no sabemos lo que es. Únicamente Paula se salva de todo lo ridículo, de todo lo imbécil que la rodea.Es la comedia cuya protagonista resultó tan cursi, que el autor, avergonzado, no se atreve a presentarla en escena en toda la obra.
Es la comedia donde más tontamente se malogra, para toda la vida, una estupenda felicidad.
Crítiques:
Eugène Ionesco diu:
L'estil "irracional" d'aquesta obra pot revelar, molt millor que el racionalisme formal o la dialèctica automàtica, les contradiccions de l'esperit humà, l'estupidesa, l'absurd.
Per Lázaro Carreter:
No necessita adscriure’s al "teatre de l'absurd" per ser una extraordinària comèdia.
Us recomanem els següents enllaços:
- Interessant pròleg i edició de Fernando Valls:
- Presentació amb la biografia, bibliografia, context històric i un bon anàlisi molt ben estructurat:
- Aquest bloc neix amb la intenció de convertir-se en un pràctic instrument que acompanyi la lectura. Està realitzat pel profesor Soldevilla, que s’ha fet càrrec de l’edició de l’obra de Vicens Vives de 2010. Hi trobareu uns vídeos molt didàctics:
- La música té un paper fonamental en l'acció. Serveix per diferenciar els dos mons representats en l'obra. D'una banda, la burgesia gris i encotillada pels convencionalismes, i l'altre, l'univers poètic i alegre dels artistes. Els gustos musicals dels personatges ajuden a subratllar la distància entre els dos mons contraposats que representen Dionís i Paula. Mihura utilitza les preferències musicals dels personatges per caracteritzar i marcar les diferències entre ells. Entreu en el següent enllaç:
- Estudi de l’autor i de l’obra:
Si us voleu submergir en un món més profund, entreu en el bloc de Joaquina Canoa Galiana:
0 comentarios:
Publica un comentari