El millor de 2011 al Club no ha estat Werfel. Novetats d'aquest 2012.

Amb el canvi d’any, al Club ens preguntem quines han estat les lectures més interessants de tot el 2011 i, claríssimament, l’autor més ben valorat ha estat Narcís Oller. D’ell hem llegit La febre d’Or i L'Escanyapobres, que han estat puntuats amb un 8,5 i un 8, respectivament. El segueixen de ben a prop els Contes de Txèkhov i Una lletra femenina de color blau pàl·lid de Werfel. Aquest últim va recollir un 7,5, com Afirma Pereira, de Tabucchi.

L’obra de Werfel la vam comentar al desembre i l’hem definit com un petit llibre amb una gran història. Permet fer una lectura fluïda i, com és breu, resulta doblement bona. La seva descripció de l’Europa hipòcrita ens recordava La dona justa de Sándor Marai. Va ser molt entretingut despullar a Leònides, el protagonista, un pobre home, sense escrúpols, que perd el seu veritable amor, la sensual i poètica Vera, per la comoditat d’un matrimoni ric en diners, erm en fills i en sinceritat. En Leon hereta un frac d’un suïcida i, aquest vestit, com una màscara que evidencia la superficialitat de la societat, li serveix per explotar la seva habilitat com a ballarí i anar als grans balls de l’època.

El nus de la trama és la subtil venjança que Vera fa arribar a Leònides mitjançant una carta amb què trastoca les seves emocions i els seus valors. Leònides, per un dia, creu que té un fill de Vera, un fill per qui lluitar i per qui pren sentit la vida.

La novel·la està plena d’eufemismes, analitza les baixeses humanes, el racisme, l’egoisme, la necessitat de cadascú d’assumir les pròpies responsabilitats. És un llibre recomanable. Tot i que hem pogut entendre que Leònides triés l’estabilitat abans que l’emoció, cap dels tertulians aniríem a sopar amb ell, potser sí a ballar, i potser sí amb la seva dona, que pagaria un bon restaurant. En canvi, a tots ens hauria agradat compartir taula amb la Vera.

I com es presenta el 2012, al Club?

Tenim diverses novetats per a aquest any: Mirarem d’anar coincidint amb les lectures dels instituts i seguim amb la col·laboració amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas, que ens aporta professionals per aprofundir més en les obres durant la tertúlia.

Destaquem que els tertulians ens reunirem també el segon dijous del mes, per debatre sobre temes col·laterals que sovint no ens dóna temps d’analitzar a les sessions de l’últim dijous. Esteu més que convidats a participar-hi.

Aquestes línies han estat publicades al diari El Mònic.

Ana Merino