22 desembre, 2011

“Una lletra femenina de color blau pàl·lid” de Franz Werfel

Veniu avui dijous 22, comentarem la novel·la i acomiadarem l’any amb un brindis de cava (ens convida el nostre tertulià, el Sr. Marino, gràcies!)
Tertúlia 89 del Club Lectura.
Precisa i perfecta, aquesta obra mestra de Werfel és la història d’un trasbals i d'una traïció vienesa, de 1936.
Un alt funcionari, respectable i casat, rep una carta escrita amb tinta blau pàl·lid. La lletra és femenina. Demana ajut per un noi. Sota la petició dirigida a l’home acomodat, revifen els records d’un amor antic que el trasbalsa amb la possibilitat d’un fill.
Una història molt ben explicada i ben resolta, que t’atrapa, que manté l’interès fins al final, que es pot llegir en una tarda i és molt recomanable.
"Després va remenar com un jugador de cartes la prop d'una dotzena de sobres i els va examinar amb la rutina del funcionari que en té prou amb una llambregada per a comprovar la importància del correu. Eren exactament onze cartes, deu de les quals escrites a màquina. Això feia destacar de manera encara més monitòria entre la monotonia de la resta l'escriptura de color blau pàl·lid de l'onzena. Era una escriptura femenina una mica grandiloqüent, severa i allargada." (pàg. 14)
El llibre:
Un matí agradable d'octubre. Un home satisfet d'ell mateix. Entre la correspondència, una carta escrita a mà. Una lletra coneguda capaç de fer-ho trontollar tot. Sol i pluja, records i tribulacions.
Pàgina a pàgina, mesuradament, llegim un dia en la vida d'un alt funcionari. Marcat per un frac i una carta, l'home es mira al mirall. S'enfronta a ell mateix. Davant seu, l'èxit i la comoditat, però també la culpa i la mala consciència. Les seves inquietuds s'agiten. Imagina, improvisa i es deixa dur pels esdeveniments. Una oportunitat i la por.
El protagonista Leònides:
Què diu d’ell la Montserrat Berron? Que és un poll...
És la història d’una persona ambiciosa, egoista, covarda, casada amb una dona rica, que li proporciona moltes facilitats, contactes i una posició social. Però amb la carta es planteja confessar-ho tot i assumir-ne les conseqüències. La vida del buròcrata trontolla i especula sobre la solució adequada per no perdre el seu estatus ni decebre la seva dona, jove, bonica i incondicional. Tots els fantasmes s’escamparan com foc per la fràgil personalitat del protagonista, víctima–com altres criatures de Werfel– de la hipocresia i la doble moral.
Actualment, el nostre context de crisi ens permet acostar-nos a la novel•la, pel retrat demolidor d'un trepa excepcional com és Leònidas, casat amb la insubstancial hereva d'una rica família vienesa "de milionaris esnobs i presumits", el capital de la qual "ha estat absorbit pels grans bancs" quan arrenca el relat. Werfel ens situa poc després del cinquantè aniversari de Leònidas, en un punt que no pot ser sinó l'inici de la seva davallada -vital, però també moral. El retorn d'una dona del passat, anterior a la irrupció de Leònidas en l'alta societat vienesa, que l'ha portat a una còmoda i poderosa situació com en un ministeri, desferma una tempesta que el trasbalsa i el posa a ell, "corromput pels diners i per l'agradable costum de no haver d'estar-se de res", davant del dilema de trencar amb tot per recuperar "l'única passió amorosa autèntica de la seva vida".
Mentre l’Holocaust s’acosta, la petita burgesia il•lustrada atén atònita els seus privilegis sense creure’s el que comença a passar. La novel·la explica una història particular i pronostica la tragèdia que faria esclatar el món.
Estil:
Werfel escriu amb una prosa fluïda, un realisme ple de detalls, descripcions magistrals i unes tècniques tan modernes que fan que el llibre es llegeixi ara amb plena actualitat, com si fos una de les històries que ens explica la televisió en els programes de safareig.
Com diu la Montserrat París Werfel demostra un gran domini del substantiu i de l’adjectiu. Fa vibrar el lector gràcies a una prosa precisa, gràfica i sensorial.
Narrador:
El diàleg s’alterna amb la narració i la descripció, i el punt de vista oscil·la entre la primera i la tercer persona en un exercici d’omnisciència travat i natural. Només pels apunts sobre els funcionaris ja paga la pena llegir-lo:
“Com diu un escriptor de comèdies vienès, el funcionari no té res, però això ho té segur” i “No era incumbència dels funcionaris allò de lluitar a la descoberta. Més aviat s’adaptaven hàbilment als corrents del món i es deixaven arrossegar amb cautela per esquivar els esculls indesitjables i arribar als ports desitjats”.
Què diuen de la novel·la?
Intentar descriure una obra mestra sense pal·liatius com aquesta no és senzill, perquè tens la sensació que tot el que en puguis dir resulta parcial. Sí, és un retrat metafòric de la societat que va gestar el nazisme, però això no és tot. També fas curt si afegeixes que és el relat impecable d'un triangle amorós en el marc de la Viena d'entreguerres. En realitat, així definim el tema o la melodia de la novel·la, però sembla no res sense la interpretació que en fa l'autor, que posa en joc unes dots formidables i uns recursos ajustadíssims perquè tot soni de primera.
Recomanable:
Sens dubte és un relat absorbent, que genera i dosifica amb un gran domini la intriga sentimental i que sorprèn.
Biografia de Franz Werfel:
(Praga, 10 de setembre de 1890 - Beverly Hills, 26 d'agost de 1945)
“Per a qui creu no és necessària cap explicació: per a qui no creu tota explicació sobra”
Poeta, novel·lista, dramaturg i assagista, és autor d’una obra extensíssima, que va escriure en alemany. Se li sol englobar dins del corrent literari de l’expressionisme. Durant les dècades dels anys 1920 i 1930 els seus llibres foren grans èxits. Va fundar la seva popularitat amb les obres narratives i dramàtiques. L'escriptor mateix, però, considerava més important la seva obra poètica. Potser haurem de llegir-la...
Franz Werfel provenia d’una família jueva de parla alemanya. Conegué i va ser amic d'altres escriptors de la seva ciutat, com Max Brod, Franz Kafka i Oskar Baum. Va treballar per a l'editorial Kurt-Wolff-Verlag a Berlín, i esdevingué amic de Rainer Maria Rilke, Walter Hasenclever i Karl Kraus. Va ser soldat de l'exèrcit austrohongarès en la Primera Guerra Mundial i després va viure Viena durant vint anys, on va conèixer a Alma Mahler, amb qui es va casar el 1929. A finals de la dècada dels anys 20 va fer un viatge a l'orient on trobà supervivents del Genocidi Armeni durant la Gran Guerra. Aleshores ja era un autor de renom, però la seva fama internacional va arribar el 1933 quan va publicar “Els Quaranta Dies de Musa Dagh”, una novel·la esgarrifosa que és considerada una de les més importants de la seva obra literària. El llibre narra el destí de cinc mil persones armènies que van fugir de l invasió turca al mont Musa Dagh. Werfel va aconseguir captar l'atenció de l’opinió mundial sobre el Genocidi Armeni.
Identificat com a jueu, Werfel va fugir d’Àustria després del Anschluss, el 1938, i es va refugiar a França. Amb la invasió alemanya i l'ocupació del país gal en la Segona Guerra Mundial i la deportació de jueus als camps d'extermini nazis, Franz Werfel va fugir de nou. Amb l'ajuda del periodista americà Varian Fry a Marsella, ell i la seva esposa van arribar als Estats Units.
Abans, però, havia fet una visita al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, on va rebre ajuda i bondat de les ordes catòliques que atenen el santuari. Va prometre escriure sobre aqesuta experiència i, una vegada a Estats Units, el 1941, va publicar “La cançó de Bernadette”. Mentre vivia a Califòrnia va escriure la seva última obra de teatre: “Jacobowsky und der Oberst”.
Werfel va morir a Los Angeles el 1945, quan corregia les galerades dels poemes escrits d’ençà del 1908. Més tard va ser exhumat i retornat a Viena per ser enterrat en el Zentralfriedhof.
Referència bibliogràfica de les seves obres en castellà o català:
(En trobareu moltes al catàleg Argus)
• La cançó de Bernadette: història de les aparicions de la Verge de Lourdes; Madrid: Edicions Paraula, 1984, 2ª ed. (abans com: El cant a Bernadette; Buenos Aires: López & Etchegoyen, 1947.
• Els quaranta dies del Musa Dagh; Buenos Aires: Editorial Inter-Americana, 1945; Madrid: Losada, 2003.
• El cel a bon preu; Madrid: Edicions Paraula, 1992
• Escolteu la veu; Madrid: Trobada, 2000
• Una lletra femenina de color blau pàl·lid; Barcelona: Anagrama, 1994
• La mort del petit burgès; La casa del dol; Montblanc, Tarragona: Igitur, 2003
• La novel·la de l'òpera; Madrid: Espasa, 2001
• Reunió de batxillers: història d'una culpa juvenil; Barcelona: Minúscula, 2005
• Franz Werfel; Barcelona : Yunque, cop. 1940. (al Catálogo de la Red de Bibliotecas Públicas de Castilla-La Mancha)
Obra (com molts de vosaltres llegiu alemany...):
Novel·les
• 1924 Verdi. Novel·la de l'òpera.
• 1928 Der Abituriententag
• 1929 Barbara oder die Frömmigkeit
• 1931 Die Geschwister von Neapel
• 1933/47 Die vierzig Tage des Musa Dagh
• 1937 Höret die Stimme
• 1939 Der veruntreute Himmel
• 1941 Das Lied von Bernadette
• 1946 Stern der Ungeborenen
Relats curts
• 1920 Nicht der Mörder, der Ermordete ist schuldig
• 1927 Der Tod des Kleinbürgers
• 1927 Geheimnis eines Menschen
• 1931 Kleine Verhältnisse
• 1939 Weißenstein, der Weltverbesserer
• 1941 Eine blaßblaue Frauenschrift
• 1943 Géza de Varsany
Teatre
• 1911 Der Besuch aus dem Elysium
• 1912 Die Versuchung
• 1914 Die Troerinnen des Euripides
• 1919 Mittagsgöttin
• 1920 Spiegelmensch
• 1921 Bocksgesang
• 1922 Schweiger
• 1925 Juarez und Maximilian
• 1926 Paulus unter den Juden
• 1930 Das Reich Gottes in Böhmen
• 1936 Der Weg der Verheißung
• 1937 In einer Nacht
• 1944 Jacobowsky und der Oberst
Poesia
• 1911 Der Weltfreund
• 1913 Wir sind
• 1915 Einander - Oden, Lieder, Gestalten
• 1917 Gesänge aus den drei Reichen
• 1919 Der Gerichtstag
• 1923 Beschwörungen
• 1928 Neue Gedichte
Assaig
• 1940 Der jüdische Geist ist stark. Unser Weg geht weiter.
Distincions i premis
• 1926 Grillparzer-Preis
• 1927 Premi de la Txecoslovàquia
• 1930 Schiller-Preis
• 1937 Österreichisches Ehrenzeichen für Wissenschaft und Kunst
• 2006 Pòstumament esdevingué fill honorari d'Armènia
Webs
Guia realitzada gràcies al Club lectura Adults © Biblioteca Municipal Altafulla, setembre 2010
Etiquetes:

0 comentarios:

Publica un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)