Indignat, l’home de l’any!

Ja sabeu que la revista “Time” cada any proposa el personatge de l’any i aquesta vegada dedica la portada al protestant anònim, des de la primavera d’Atenes fins a Moscow gelat.

A la biblioteca creiem que tots podem ser el personatge de l’any, i us animem a que us indigneu, a que compartiu la vostra opinió de forma simple, com en algunes acampades han fet, penjant un post-it al tauler d’usuaris crítics que teniu al costat de la prestatgeria de llibres del Club. Aquí us apuntem algunes de les frases famoses de les pancartes del 15-M: “Em sobra mes a final del sou”, “No és una crisi. És una estafa”, “No som anti-sistema, el sistema és anti-nosaltres”, “No hi ha pa per a tant xoriço”, “On és l’esquerra? Al fons, a la dreta” “Si no ens deixeu somniar, no us deixarem dormir”, “Els meus somnis no caben en les teves urnes”, “Això no és esquerra contra dreta; és els de sota contra els de dalt”, “No falten diners: sobren lladres”, Mans amunt! Això és un contracte de treball”.

La nostra recomanació per a documentar-vos sobre el fenomen dels Indignats és el documental “#Indignados”, dirigit pel cineasta Antoni Verdaguer i produït per l’advocat Josep Jover sota la llicència de Creative Commons . Trobareu el vídeo per veure’l complet al següent enllaç:

http://www.youtube.com/watch?v=09iNIIuqMB4

Un dels comentaris en la tertúlia del Club entorn de les obres d’Oller va ser “Si et deixes prendre el pèl, te’l prendran.”
Al Club de lectura ens hem entretingut amb aquest tema, hem canviat una mica els nostres hàbits, perquè hem llegit dues novel·les d’un mateix autor, Narcís Oller, relacionant-la amb una tercera d’un altre autor, Stéphane Hessel. D’aquest últim hem triat un dels llibres més importants dels nostres temps, que es titula “Indigneu-vos”. Segur que us sona, perquè ha encès els ànims a moltes persones a reivindicar uns canvis socials, que entenen necessaris.
Les novel·les d’Oller ens ha encantat, són “La Febre d’Or” i “L’escanyapobres” . Hem llegit sobre una crisi de fa cent anys, tot un clàssic. El més enriquidor de tot plegat és que les tres obres es complementen i, relacionant-les, podem extreure una opinió i una proposta per sortir-nos d’aquesta crisi econòmica que ens afecta. Potser seria tornar a l’economia productiva, com va fer el fuster després d’arruïnar-se en la borsa de la Febre d’Or.
Un dels tertulians, l’Esteve, ens va enviar un recull de diversos autors que es titula “Hay alternativas. Propuestas para crear empleo y bienestar social en España”, trobareu exemplars a la biblioteca.

Però no penseu que ens hem entristit, no pas, perquè a més vam anar de visita a l’Exposició del CaixaFòrum, que es titula també La Febre d’Or i, que, com diu el Joan, un dels tertulians, va ser “com llegir la novel·la en veu alta”.

Al Club de lectura sempre hem llegit literatura, novel·les, però vam optar per aquest al·legat contra la indiferència que ens proposa Hessel, perquè és una obra de rabiosa actualitat. Sovint programem lectures d’actualitat, ara tocava analitzar el moviment dels indignats al món...
Part d’aquest post el llegireu a el Diari El Mònic, desembre 2011