Donat que un grup d’alumnes de l’IES Torredembarra estan llegint aquesta magnífica novel·la, us apuntem aquí algunes dades sobre l’obra i la tertúlia que vam fer a la biblioteca, el 2006.Podeu consultar també el post que vam preparar quan el Bookclub va llegir-la en anglès:
Aquesta és una novel·la que no amaga les tragèdies de la vida, que les treu a la llum, per poder afrontar-les amb dignitat, amb valentia.
És un llibre singular, sobretot pel punt de vista escollit per narrar la història: la veu en primera persona d’un noi autista de quinze anys. L’escriptor aconsegueix en aquesta novel·la que vegem el món amb uns altres ulls, que el descobrim amb una altra perspectiva, més innocent, més estranya, dotada d’una lògica elemental que el despulla i ens descobreix els seus artificis i mentides. El llibre ens ajuda a veure algunes actuacions incorrectes que considerem normals, a desemmascarar les nostres impostures, a enfrontar-nos als nostres temors.
El protagonista és un dels més originals del panorama de la narrativa internacional
dels darrers anys.
“Si una cosa m’interessa de veritat, com fer exercicis de matemàtiques o llegir un llibre sobre les missions de l’Apollo, o els taurons blancs, no me n’adono de res més [...]”, diu en Christopher, el protagonista de la novel·la.Mark Haddon (Northampton, Anglaterra 1963)
Sobre l’autor, us recomano la visita del seu lloc web, que ha dissenyat ell mateix: http://www.markhaddon.com/
Il·lustrador, pintor, poeta i professor d’escriptura creativa, Mark Haddon és autor de quinze llibres per a infants. Després de llicenciar-se en Literatura Anglesa a la Universitat d’Oxford, va treballar durant un temps amb persones que patien deficiències físiques i mentals. Ha treballat així mateix com a guionista per a la televisió, mitjà en el qual ha guanyat dos premis BAFTA. El llibre que llegim aquest mes, “El curiós incident del gos a mitjanit”, és la seva primera novel·la, obra que ha obtingut els premis següents: 2003 Whitbread Book of the Year i Commonwealth Writers’ Prize Overall Best First Book.
Haddon és un home de lletres original. Després d’haver escrit i il·lustrat llibres infantils que han guanyat diferents premis, aquesta és la seva primera novel•la. A les biblioteques catalanes podem trobar contes seus com: “L’agent z i el croat emmascarat”
Hi ha qui diu que, òbviament, el nom de Haddon és una invenció, un joc de paraules amb els mots en anglès “have someone on”, que significa “posar algú en”. Un escriptor contínuament s’ha de posar a les sabates d’algú altre, per poder caracteritzar bé cadascun des personatges i de les situacions. Com fa Haddon, que escriu com un jove amb molt especial.
Segons declaracions de la pròpia dona de Haddon, el seu marit és un adult amb ànima de nen, que te un baix centre de gravetat, que fa la marató i kaiak perquè te la forma ideal per a vogar sense bolcar. Haddon afirma que el model per a “El cuiros incident...”. va ser “Orgull i prejudici” perquè Jane Austen escrivia "sobre gent avorrida amb vides desesperadament limitades però, l’empatia amb què escrivia fa que aquestes vides esdevinguin fascinants. El seu primer acte d’empatia va ser escriure el model de llibres que les seves heroïnes haguessin llegit: la novella romàntica".
Haddon també escriu el llibre que el seu personatge llegiria: una novel·la de misteri amb assassinat: a la primera pàgina.
Només me queda dir que, “El curiós incident...” s’ha traduït a 35 idiomes, esdevenint un dels llibres més venuts a molts països.
Si t’ha agradat, t’agradarà també:
- Una conxorxa d’enzes
- El millor que li pot passar a un croissant (disponible a la Biblioteca: N(TUS)MIL).- Lo peor de cada casa
Tertúlia 27
Gràcies a l’Annabel, una habitual de la biblitoeca, aquella nit de la tertúlia del 2006 vam gaudir de tenir entre nosaltres al psicopedagog Arturo Márquez Caro, que portava aleshores 42 anys en el camp de la docència, treballant a tots els nivells. Va treballar als EAPs del Tarragonès i del Baix Penedès fent assessorament, té anys d’experiència clínica a Tarragona i aleshores era el Cap del Seminari de Psicopedagogia a l’IES Baix Penedès. Ens va ajudar a entendre una mica més el protagonista de la novel·la. Preguntes per fomentar el diàleg:
Quina síndrome té Christopher? Autisme o Asperger? Haddon es també genial perquè mai afirma realment que Christopher Boone tingui la síndrome d’Asperger, enlloc, diu el mot malaltia, però el lector descobreix que és autista i tots els comentaristes diuen que és autístic.- Gràcies a la veu narrativa, al llenguatge, ens descobreix els seus mecanismes mentals? Christopher és un narrador que mai explica massa, però explica que no entén de metàfores ni de sentiments humans.
No pot dir mentides. No entén les mentides. No pot expressar res que no hagi viscut. - Christopher descriu: Alguns detalls sorprenents dels rostres de la gent, perquè la gent amb síndrome d’Asperger usa una part diferent del cervell per a processar informació sobre els rostres? Detalls a l’atzar. Descripcions que resulten brillants?Li costa entendre bé les emocions de les altres persones?
Descobrirà facetes de la seva família difícils d’encaixar per qualsevol, i menys per a la seva ment estructurada. - Creieu que, si el coneguéssim en la realitat, seríem incapaços d’entendre’l?
- Geni? Luke Jackson té la síndrome d’Asperger i n’ha escrit un llibre. Opina que és molt incòmode que tothom relaciona el tema de l’autisme o l’Asperger en la pel·lícula Rain Man. En realitat, la majoria de la gent amb síndrome d’Asperger no te grans poders. De fet, el promig de genis és com amb qualsevol.
- Quin és el tema de la novel·la? Parla de la vida, de les dificultats de comunicació dels humans i de com expressem les emocions. Sobre les maneres absurdes i sovint pernicioses amb què els adults manegem els conflictes.
- No és una novel·la sobre l’autisme ni sobre los nois "diferents”?
- Fil Narratiu: Quina és la trama? Decideix emprendre una investigació a imatge del seu ídol Sherlock Holmes i utilitzant com a referència, “El gos dels Baskerville”.
- La trama es va embolicant, partint de l’excusa de l’assassinat del Wellington, qüestionarà ben aviat el sentit comú i el comportament dels adults que l’envolten.
- Diuen els crítics que: “Cada paso de la investigación lo lleva al descubrimiento de los secretos de su familia y su barrio; cae el velo de mentiras que los adultos han levantado para protegerlo y el adolescente, sólo armado con su endeble armamento de horarios y rituales, debe enfrentarse a una nueva realidad que lo desestructura. Los capítulos en que Christopher descubre la verdad sobre sus padres se encuentran entre lo más conmovedor que ha ofrecido la literatura contemporánea en los últimos tiempos, al igual que su desolador viaje a Londres en tren y subterráneo, solo. Lo que comienza como un original policial de enigma se convierte en un drama familiar muy triste pero nunca sentimental, sin clisés, sin golpes bajos. Si su viaje iniciático, su rito de pasaje, se parece mucho al de Holden Caulfied en “El cazador oculto”, su respuesta emocional es tan limitada como la del mayordomo de "Lo que queda del día de Kazuo Ishiguro”.
- Ha agradat l'estrucutra narativa? Intercala temes científics. Capítols curts.
- I del Narrador? El relat impressiona pel distanciament entre el narrador i els esdeveniments? "The voice happened by accident. I started with the image of the dead dog, then realised that (in my own slightly twisted opinion) it sounded funny if it was described in a very deadpan, factual manner. Only then did I start to wonder who that deadpan, factual voice might belong to. maintaining the voice was relatively easy (like Christopher himself, you just follow the rules). What was far harder was constructing the plot. I wanted the book to seem as if it could have been written by Christopher, and yet if Christopher were real he would have absolutely no idea how to entertain a reader. Then I stumbled on the idea of making him a fan of Sherlock Holmes stories..."
- Què opineu d'aquesta afirmació: "Un libro desvergonzadamente emotivo pero con una cuidada economía de recursos".
- Creieu que l´us de lñes il·lustracions és adequat? "La narración se alterna con dibujos, gráficos y problemas matemáticos, desde el metro de Londres hasta la constelación de Orión, y todos ellos son procedentes, en absoluto arbitrarios o caprichosos: el personaje los necesita para explicarse y explicar el mundo, y para el lector funcionan como una guía al universo del adolescente, como mapas de su desamparo".
- Què opineu del llenguatge emprat? Amb males paraules, com en la majoria de realitats familiars. Llenguatge planer que es pot entendre en l’original anglès.
Ens explica com es relaciona el narrador amb les paraules, mostrant que el llenguatge no és només un instrument de comunicació o una eina, sinó que el llenguatge manté forts vincles amb la constitució de cada individu. En el cas del protagonista, veiem que entén el llenguatge en la seva funció identificatòria, però no existeix, pel contrario, camp de la paraula. - Quins personatges! És el món que envolta Christopher el que està malalt? Convenç per l'habilitat de l'autor en mantenir-se al marge del relat aconseguint un protagonista completament versemblant.
"Haddon no condena a quienes rodean a Christopher: no hay ningún villano, sólo personajes que intentan hacer lo mejor posible, pero con demasiada frecuencia se equivocan". - I dels pares, què en penseu? "El comportamiento de los padres, incapaces de entender los mensajes de su hijo, despierta sentimientos contradictorios en el lector"·
- Però... és un heroi? "Christopher es comparable a Holden Caulfield o Ignatius Reilly (La conjura de los necios), una voz única destinada a convertirse en un héroe literario gracias al don de la empatía del autor; está tan cerca de Christopher que logra el ideal de invisibilidad".
- Com és el pare? L’ha deixat la seva dona. Pacífic, però quan s’enfada té molt geni, crida i pot ser violent, fins a matar el gos. Però s’estima el seu fill, el comprèn molt, el necessita, i es comunica amb ell.
- I la Sra Shears? La veïna, separada del Sr. Shears. Poca paciència, diu i fa el que pensa.
- HUMOR? "Nos hace sonreír en unas páginas llenas de ternura."
Resulta difícil trobar còmiques les situacions que viu Christopher? Ni tan sols els seus raonaments més delirants? Sembla cruel qualificar aquest llibre com a novel·la d'humor perquè és injust riure’s de la incapacitat del que no entén la comicitat dels seus actes? Això sí, és una novel·la diferent, original si cap, un exercici de creació distint al que actualment es publica. Una curiositat. - Hi qui diu que és divertidíssim: "Los malentendidos en que cae el protagonista cuando su literalidad le impide cualquier interpretación, sus problemas con la policía y la relación insólita que establece con su padre son momentos de comedia pura".
- Què penseu del final? "Aunque el muchacho no cambie al final, consigue una victoria al restablecer el orden en su propio mundo, siendo así que las personas que le rodean seguirán luchando con los mismos problemas".
- Como constata en Christopher: "lo bueno de las matemáticas es que no son como la vida, “porque al final, en la vida, no hay respuestas sencillas”.
- El seu somni favorit és l’aniquilament de la raça humana per una sort de virus informàtic del que només sobreviuen els que com ell no aconseguixen comunicar-se amb ningú.
Curiositat: "La crítica literaria le enseña es que, los escritores son perezosos y reciclan las mismas ideas en sus libros. He leído otros libros de Mark Haddon, y es verdad. En el libro del perro atravesado por un tenedor, el sigue tratando de salirse de su propia cabeza, como astronauta en un viaje espacial, que cruza el universo, se encuentra con orificios negros, extraterrestres y esas cosas (como en las páginas 11-13, 42, 65-66,86-87,95,112, 156-157, 193-194, y en todas partes), que es como otro libro escrito por Haddon, acerca de un niño que tenía el sistema solar en la pared de su habitación y fue a la luna, como un astronauta. (Este niño, realmente es Haddon. Lo dice después en el libro, cuando ya es mayor). Hay muchas escenas en el Perro atravesado por un tenedor, que se parecen mucho a las cosas que suceden en Gridzbi Spudvetch, escrito por Haddon, donde dos niños tratan de detectar algo raro, que están haciendo sus maestras, pero las maestras son realmente extraterrestres y se van en una nave espacial. Mientras lo niños detectan cosas raras, entran en la casa de una de sus maestras, pero ella regresa. Entonces, los niños se esconden y es como cuando C. J. F. Boone encuentra las cartas escondidas entre la ropa de su madre y su padre, cuando regresó su padre y casi lo atrapa (páginas 118-19)".
Fonts d’interès:
http://www.diariparlem.com/content/view/478/30/
http://www.eitb.com/pompas/lib_com.asp?id=39256
http://www.elcultural.es/html/20040909/LETRAS/LETRAS10173.asp
http://www.lacasagiratoria.com/archivos/2005/10/02/el-curioso-incidente-del-perro-a-medianoche.php
http://www.nodo50.org/tortuga/article.php3?id_article=2287
http://xoroi.com/a-NUDAMIENTOS3/Perro.htm
0 comentarios:
Publica un comentari