A l’autor li van oferir diverses vegades per ser el president del seu paí
s. I sempre va dir que no.
“Un relat de misteri, eròtic-amorós, trufat amb retalls de la crisi de Kosovo, i crítiques a la Albània actual.” (Lola Galán, El País)s. I sempre va dir que no. Biografia:
Entrevista:http://www.laopinioncoruna.es/cultura/2009/10/25/ismail-kadare-enver-hoxha-planidera/329444.html
Crítica:
http://www.elcultural.es/version_papel/LETRAS/26021/El_accidente
Retall:
Per la tertúlia:
Opineu com l’autor que “el mecanisme policial és inherent a la naturalesa de la literatura: com a Èdip, Dostoievski,...?”.
Com valoreu l’obra (de l’1 al 10)?
Amb quin personatge aniríeu a sopar?
Què us ha descobert de l’autor? I d'Europ?
Quin és el millor moment? En algun us punt heu avorrit?
Quins sentiments us ha desvetllat? Us ha agradat el final?
1 comentarios:
L’accident literari d’Ismail Kadaré...
Aquest llibre ha suspès estrepitosament. L’hem puntuat amb un insignificant 3 sobre 10.
Em sap molt greu haver-lo ofert al Club i haver robat aquest temps de lectura a cadascun dels lectors. Ja sé que he de llegir les novel•les abans de proposar-les, però em va semblar que aquesta era de confiança. Em van enganyar les primeres pàgines, les aparences, la intriga de l’estranya mort en accident dels dos amants, la contraportada, el premi Príncep d’Astúries i les pròpies ganes de llegir literatura albanesa i, si era de la bona, millor.
Sort en tinc de la paciència dels tertulians, que no em van tirar pel cap el llibre en la darrera trobada. Crec que tots vam arribar aquella tarda a la biblioteca amb la humilitat i l’esperança de pensar que, tot i que no ens havia agradat gens, potser durant la tertúlia els companys ens desvetllarien els secrets amagats de la novel•la, com si d’una obra críptica es tractés, perquè contínuament fa sentir despistat al lector, com si calgués major concentració, perquè és reiteratiu i les línies que acabes de llegir et sona haver-les llegit ja.
Però no, finalment podem afirmar que ens ha disgustat perquè és un rotllo de novel•la.
Com diu la Lola, a mesura que vas passant les pàgines veus que només són un conjunt de pensaments i converses que no diuen res d’interés, no tanquen res. Com a la Lola, a tots els tertulians ens ha semblat que l’autor vol quedar bé amb tothom i això és impossible quan treus temes tan diversos com ha fet ell. Que per escriure bé no s’ha d’adoptar una imatge tan pessimista de tot.
L’únic moment que salvem és quan els amants comenten la novel•la “El curioso impertinente” de Cervantes. És una escena dolça, on veiem com la parella comparteix la lectura. Què bo seria que totes les parelles del món parlessin de literatura al llit, oi? Amb tot, critiquem que Kadaré no hagi tret més suc a aquest capítol, que amb l’ajut de Cervantes hauria pogut estirar més del fil, que realment el que té pes és l’antiga trama d’infidelitat i el parangó amb l’afer dels dos albanesos.
Potser no hem arribat a entendre-la, tot i el quòrum en la valoració negativa, així que, si algú ens la vol explicar, estarem atents a les respostes en aquest bloc...
Aquest comentari el podreu llegir també al diari El Mònic.
Publica un comentari