La biblioteca Mestra Maria Antònia és una fàbrica de persones lliures i creatives.
Aquí informem del que fem i reflexionem sobre el món de les biblioteques i la lectura.
La memoria se fragmenta en mil imágenes, como si pudiésemos mirar al pasado a través de un caleidoscopio pop. Los recuerdos se reflejan en un espejo vintage, intencionadamente roto en pedazos segmentados, desiguales y gaudinianos, ilustrando las vivencias de toda una generación mediante una identidad gráfica propia: múltiple, vital y colorista.
Así es el universo creativo de la pintora Imma Vallmitjana: un mosaico íntimo que nos invita con cariño a asomarnos a sus imágenes más personales. Un puzzle de sensaciones instantáneas, ensamblado mediante iconos gráficos muy reconocibles: portadas de viejas revistas de los años 50, carátulas de discos, imágenes de la contracultura, mitos del underground, sketches de películas de la infancia, álbumes de fotos en sepia, billetes de exóticos viajes que invitan a soñar... Una mirada cómplice que nos propone compartir sensibilidades para participar con ilusión en el juego más hermoso: la vida.
Toni Monne
Periodista
MIL HISTÒRIES
història. Ciència especialitzada a exposar cronològicament, i àdhuc críticament,
cadascun dels diversos àmbits de la realitat.
Vet-ho aquí una vegada una nena que volia ser artista. De ben petita tafanejava l’enorme casa pairal on el pare acumulava centenars de llibres, revistes, fotografies familiars… Tot era testimoni, res era insignificant en la seva infància i li fascinava cada cop més aquell imaginari domèstic. De més gran va saber que tot allò formava part de la seva identitat, que eren imatges suculentes que calia retenir. Es passava hores i hores dibuixant i pintant tots els racons d’aquella casa de forma quasi malaltissa.
Deien rumors que les seves pintures emanaven vida pròpia, altres veus afirmaven que parlaven màgicament del passat d’aquell casalot a tots aquells que les contemplaven.
Una vegada pintats tots els indrets de l’habitacle es va fixar en aquella muntanya d’imatges que escopien tots aquells mobles colonials i plens de milers de records: la Marilyn, les Life del pare, els Tintin dels quals aprengué a llegir tot gaudint i imaginant, els primers discos de l’època hippy que es va comprar… la història en estat pur ressorgia de les seves creacions. La jove va ser pacient en enregistrar tot allò, com si la seva història personal s’esfumés si no ho feia. Tenia la necessitat d’analitzar cada fotografia familiar, cada personatge de còmic que es trobavés a les estanteries i caixes de cartó, tot identificant les fotos de la mare i pintant-les amb encara més devoció.
Jugava a elaborar constel·lacions amb aquestes imatges, trencadissos i collage per no perdre’n ni una de sola.
Finalment va aconseguir ser artista, però no va deixar de ser mai una nena… o que no fos al revés el final d’aquesta història?
BookClub: 13 de desembre a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.
(Extracte del punt de lectura.)
About the book In light of the uprisings of the 1970s Nadine Gordimer presented a very bleak and cynical prophecy to white and black South Africa. That prophecy suggested no solution to problematic race relations but foresaw an inevitable overthrow of the apartheid system of the Afrikaner Nationalists. With the declaration of independence by the neighboring nations of Angola, Mozambique, and Zimbabwe, the demise of white rule in South Africa was anticipated. July's People takes place during a future revolution in South Africa. Amid such chaos, traditional roles are overturned and new ones must be forged. In that sense, the novel exists in Antonio Gramsci's (the source of the novel's epigraph) interregnum—between the explosion of the old but before the birth of the new. July's People captures the mood of a South Africa expecting revolutionary violence just like that experienced by neighboring countries. Instead of writing about a revolution, however, the novel assumes such an event will happen and imagines what affect it might have on a liberal white family. In this case, the family decides to accept their servant's offer of refuge and flee to his village. There, with all the awkwardness of Friday nursing Robinson Crusoe, they hope to wait out the war. Gradually, all the family's accoutrements of civilization are given up, stolen, or proven to be completely useless. Simultaneously, the power relations of society are revealed as hollow. However, there is hope in that self-awareness and in the children's immersion in village life as a possible route to the construction of a new South Africa.
The author A Nobel Prize winner, an outspoken critic of apartheid, a frequently controversial public figure in her native South Africa, and one of the leading novelists of her age, Nadine Gordimer has been writing since her teens. Her first short story, written for children, was published when she was thirteen; her first story for adults appeared two years later, in 1939. Celebrated for the precision of her writing and the evocative accuracy of her depictions, she has been associated with a realistic technique since her earliest work. Her irony and accuracy produce compassionate indictments of the folly and tyranny of the apartheid state in which she lived since its inception in 1948. During the period of its dismantling and in the early years of the democratically elected nonracial government, she remained a recorder, both of the at-times violent dissolution of the old order and of the wasteful legacy of the years of white rule by force.
Partial Bibliography Novels
The Lying Days (1953)
A World of Strangers (1958)
Occasion for Loving (1963)
The Late Bourgeois World (1966)
A Guest of Honour (1970)
The Conservationist (1974)
Burger's Daughter (1979)
July's People (1981)
A Sport of Nature (1987)
My Son's Story (1990)
None to Accompany Me (1994)
The House Gun (1998)
The Pickup (2001)
Get a Life (2005)
Other books by the same author that you can find in English at the Public Libraries of Catalonia (link):
