L'edifici Iaqubian, d'Alaa Al Aswani

El dijous 30 d'Abril parlarem sobre el llibre "L'edifici Iaqubian", d'Alaa Al Aswani.

El llibre és una fascinant immersió en la cultura egípcia. Darrere dels murs de l’edifici Iaqubian, al Caire, l’autor desplega davant nostre la sorprenent història dels seus veïns. Un relat punyent pel seu realisme, apassionat pel seu sentimentalisme i definitivament sorprenent per la multiplicitat de caràcters i biografies que hi trobem. Un petit mosaic d’individus que donen forma i permeten entendre quina realitat hi ha darrere de la complexa i desconeguda societat egípcia.
En aquest llibre hi circulen lliurement l’hedonisme, l’homosexualitat, la passió, la tensió entre una societat creixentment islamitzada i el rerefons cultural de l’ocupant francès i anglès.
També es desvela la violència inherent a una societat masclista, classista i autoritària; la lluita soterrada entre un règim pseudodictatorial i corrupte i una alternativa religiosa igualment violenta i revolucionària. En aquest escenari, com a la vida, els bons no sempre guanyen. La posició social dels personatges i la capacitat de lluitar per la supervivència determinen qui tirarà endavant i qui quedarà enrere.
Tot plegat explicat amb pèls i senyals i formant un quadre fabulós de familiars cobejosos de riqueses, noies humiliades i assetjades, traficants de drogues, polítics corruptes, policies violents, islamistes il·luminats, hedonistes selectes i homosexuals humiliats.
Una mirada crua i tendra, hàbilment convertida en paraules.

Sobre l'autor
Alaa Al Aswani va néixer el 1957.
Dentista de professió al Caire. Parla anglès, francès i castellà. Va créixer en una família intel·lectual. El seu pare, Abbas al-Aswany, és també escriptor. Es va graduar com a dentista a la Universitat d’Illinois, a Chicago. Ha col·laborat assíduament amb diaris de l’oposició i es manté pròxim als intel·lectuals d’esquerra. S’ha autodefinit com a independent dels partits polítics, però és un dels membres fundadors del moviment d’oposició Kifaya, que reclama unes eleccions presidencials clarament lliures.

Guanyar-se la vida fent de dentista
Al Aswani no és un escriptor corrent. La literatura no dóna per menjar en aquella part del món, i ell es guanya la vida fent de dentista. Cap problema. Els seus pacients són font d’inspiració per als seus personatges.

He tingut sort de ser dentista: treballo per a mi, i això vol dir que tinc molta llibertat i que la professió em permet de conèixer gent de procedències socials ben diferents.

L’edifici Iaqubian s’erigeix en una radiografia incisiva, alhora cruel i divertida, d’un queixal corcat: l’Egipte sota el règim de Mubarak.

Jo, que he estudiat medicina, sé que s’ha de distingir entre la malaltia i els símptomes. És molt important de conèixer bé i tractar degudament l’una cosa i l’altra. La malaltia del món àrab són les dictadures, i els símptomes són la pobresa, la corrupció, la manca de justícia i l’integrisme.

Bibliografia

El 1990 i el 1998 va publicar dos primers reculls de relats.
La seva novel·la, L’Edifici Iaqubian, ha remogut la societat egípcia. Amb més de deu edicions en àrab i més de cent mil llibres venuts, l’obra, incorporada al cinema i la televisió i exhibida al festival de Cinema de Berlín, ha estat traduïda a més de vint llengües. Tant el llibre com la pel·lícula han sortit sorprenentment indemnes de la censura i han estat molt ben acollits per la crítica. El llibre és un autèntic best-seller del món àrab, i la pel·lícula, la més cara de la història del cinema egipci.
El 2006 va publicar la seva segona novel·la, Chicago, sobre la vida d’un grup d’egipcis (estudiants i professors, les seves companyes i dones, els seus amics i enemics) que enceten a Chicago, cadascú al seu ritme, una nova vida... Són als Estats Units, i el contrast entre el que són i el que hi troben es dispara.