28 febrer, 2012

Maria Antònia Hernández, mestra republicana

S’apropen la data de la dona treballadora (el 8 de març) i el 4rt aniversari de la biblioteca (que serà el proper 16 de març). Per celebrar-ho, entre altres activitats, volem rescatar l’escrit que va presentar en el seu moment la seva filla, Trini Mir, també mestra, al nostre consistori, amb arguments per defensar que la biblioteca es diguès Mestra Maria Antònia:
Unes notes biogràfiques:
-1930 Acaba Magisteri a Segovia on vivia.
-1930 Guanya les oposicions amb el nº 2. No obté l’1 degut a que el seu pare és un represaliat polític. (estem parlant de l’època de la dictadura d’en Primo de Rivera)
-1931 Amb l’arribada de la República, el pare és rehabilitat i es trasllada a Tarragona.
-1932 s’incorpora com a mestra de l’escola pública de Torredembarra ( l’escola acabava de passar a titulació pública)
En aquell moment a l’escola es parla català, llengua que ella aconsegueix dominar en un temps rècord per tal de poder ensenyar-la als seus alumnes. De fet hi ha molta gent que creu que ella era d’aquí.
-1953 El seu pare torna de l’exili a on l’ha portat el seu desacord amb el règim franquista.
-1961 Li concedeixen l’ingrés en l’Ordre d’Alfons X “el Savi” en atenció als seus mèrits en el desenvolupament de la seva tasca.
-1968 És nomenada Directora de l’Escola Àngel Guimerà del Vendrell.
-1970 (08-10) More en un accident de cotxe.
-1970 (04-11) l’Ajuntament de Torredembarra acorda per unanimitat donar-li el seu nom a un carrer de la Vila.
Potser caldria destacar:
Interès per defensar allò que és patrimoni de la comunitat.
Donar la importància que té la lectura creant la primera biblioteca d’aula (a Torredembarra) i millorant la biblioteca general dels centres en els que va treballar.
Creació d’un taller de treballs manuals on les nenes (i no tan nenes) feien nines de drap, llums de sobretaula, bosses de pa..., que després venien per aconseguir diners per a llibres per l’aula o per pagar excursions.
Creació d’un Grup de Teatre Infantil per tal de poder treballar amb els nens i les nenes junts.
Desenvolupar el millor sistema per tal d’aconseguir l’aprenentatge de tots, sense discriminació per qualsevol qüestió recolzant la creació del centre d’educació especial al Vendrell quan ella era la directora de l’Àngel Guimerà (aquest centre avui es diu Garbí però aleshores crec que tenia el nom d’un sant, no ho recordo bé).
Fer classes de cuina, de teixits, de pirogravat, de repussat, de teneduria de llibres (allò que en deien Comerç), de francès, dibuix ... per tal de millorar els coneixements dels alumnes.
Implicar-se no sols amb els alumnes sinó també amb les famílies per millorar les seves condicions aconseguint per molts d’ells/elles beques o ajudes econòmiques.
Creació d’una aula d’alfabetització, fora d’hores d’escola, que després va haver de traslladar a casa seva per la negativa de les autoritats “competents”
Potser caldria dir:
En ella es reuneixen tota aquella munió de mestres amb vocació per damunt de tot que, un cop perduda la guerra, van haver de fer mans i mànigues per tal de donar a les criatures allò que els es degut, es a dir, una bona educació.
També cal destacar l’arrelament tant a Torredembarra com a la cultura d’aquí, fet que queda palès amb el seu domini del català i els costums de la Torre.
Una curiositat. No us crida l’atenció que a una senyora que va morir als 58 anys se la recordi com a “senyoreta”? Potser és que aquells i aquelles que la van tenir com a mestra la van considerar com d’allò millor en la professió i la recorden amb devoció.
I per últim:
Un poble tant ple de vegetals, vents, comarques, etc. potser caldria homenatjar a una dona que ha esta capaç de ser d’aquí sense haver-hi nascut.
No sé quantes coses hi ha amb nom de persones (carrers, places, institucions, centres educatius, ...) però, hi ha alguna amb nom de dona? Tampoc estaria malament ser el primer consistori de la Torre que fa un reconeixement a la dona en la persona de la Senyoreta, ara que parlem tant de paritat. I potser també cal dir que si poses noms de persones sempre tindràs algú en qui emmirallar-te, si és el nom d’una cosa, doncs ... Discriminació inversa.

El nostre agraïment a Trini Mir.

17 febrer, 2012

Club de lectura de la Viatgeteca: Venècia

Aprofito aquest espai dins del bloc de la Biblioteca Mestra Maria Antònia per donar les gràcies a les persones que la setmana passada, dies 9 i 10 de febrer, em van acompanyar durant la presentació del Club de Lectura de la Viatgeteca.

Biblioplatja


Així mateix, us recordo que teniu temps fins el proper divendres 23 de març, dia de la primera tertúlia, per triar i remenar llibres sobre Venècia, i que els podreu trobar dins de la maleta de la Viatgeteca, tant a la biblioteca com a la biblioplatja.
El dia de la tertúlia ens trobarem tots els lectors i amants dels viatges que vulgueu, i posarem en comú els nostres coneixements de Venècia, parlarem de la ciutat que hem descobert en les lectures dels llibres proposats, o bé podrem explicar anècdotes del nostre viatge, i donar i rebre consells sobre la romàntica i misteriosa Venècia.



Aquí us deixo un parell de links on podreu trobar informació de Venècia:
Que passeu un divertit cap de setmana de Carnestoltes.
Alícia Solé


                               

15 febrer, 2012

“Espanya i la Segona Guerra Mundial”, Dr. Joan Maria Thomàs i Andreu

El Dr. Joan Maria Thomàs i Andreu ens ha parlat sobre el paper d'Espanya a la Segona Guerra Mundial.
Aquest dijous 16 de febrer a les 18h, a la Sala de Formació de la Biblioteca.
Tenim la sort d’escoltar a un historiador català que treballa com a professor d'història contemporània a la Universitat Rovira i Virgili, i ha estat professor visitant a la Universitat de Wisconsin, i a altres universitats d’Austràlia, Nova Zelanda, índia, Xina, Israel i diferents països europeus. És especialista en Franquisme, falangisme i en Història dels Estats Units.
Obres:
• Falange, Guerra Civil, franquisme. FET y de las JONS de Barcelona en els primers anys del Régim Franquista (1992), premi crítica Serra d'Or
• José María Fontana Tarrats: biografia política d'un franquista català (1997)
• Lo que fue la Falange (1999)
• La Falange de Franco: fascismo y fascistización en el régimen franquista : (1937-1945) (2001)
• Ramón Serrano Suñer (2003)
• Roosevelt y Franco. De la guerra civil a Pearl Harbor (2007)
• Feixistes! Viatge a l'interior del falangisme català (2008)
• La batalla del Wolframio. Estados Unidos y España de Pearl Harbor a la Guerra Fría (2010)
• Los fascismos españoles (2011)

Sobre el tema de la conferència us recomanem 4 documentals en DVD que teniu a la biblioteca:
• Serrano Suñer. La División Azul. España: historia inmediata : los hechos que cambiaron a todo un país, 1800-1982 / RTVE.
• Capitulo 1: El exilio. Las Ilusiones perdidas / guión y dirección: Eugenio Monesma ; una producción de Pyrene P.V.
• 6. Los bunkers secretos de Churchill; La superciudad de Hitler; Las ciudades secretas de la bomba atómica. Mundos perdidos: secretos de la Historia.
• II Guerra Mundial/ un documental de Frank Capra.
I aquests 4 llibres:
• La Segona Guerra Mundial: configuració del món actual / Ramon Alquézar.
• La Segona Guerra Mundial / Winston S. Churchill.
• L'Holocaust nazi / Florencio Jiménez Burillo.
• El Holocausto de los republicanos españoles : vida y muerte en los campos de exterminio alemanes : 1940-1945 / Eduardo Pons Prades.
D’altres biblioteques de la província, el Dr. Thomàs us recomana aquests llibres:
• Garbo, l'espia català que va derrotar a Hitler/ Javier Juárez
• Franco y Mussolini : la política española durante la segunda guerra mundial/Javier Tusell Gómez:
• La Guerra secreta de Franco (1939-1945)/ Manuel Ros Agudo
També aquesta pel·lícula:
• Garbo: el espía, el hombre que salvó el mundo / Edmon Roch
I aquest monogràfic que teniu a la URV:
• Franco, España y la II Guerra Mundial : entre el eje y la neutralidad / Javier Tusell
Més informació:
• Catàleg de les biblioteques: http://elmeuargus.biblioteques.gencat.cat/
• Espai el centre d’Estudis on hi trobareu tota la informació necessària per conèixer l'associació, les seves activitats, les publicacions, de l’Aula de la Gent Gran etc. www.sinibald.cat
Organitza: Centre d’Estudis Sinibald de Mas i Biblioteca Mestra Maria Antònia.

08 febrer, 2012

Viatgeteca: Venècia, ja arriba el carnaval!

Hola de nou,
ara que s'acosta Carnaval, què us sembla si  anem a fer un tomb per la màgica i romàntica Venècia?, o potser preferiu viatjar a una altra Venècia, la més misteriosa i fins i tot decadent?.
Per començar us convidem a tafanejar per La Maleta de la Viatgeteca, plena a vessar de novel·les, de guies i d'altres documents amb un element comú, aquesta ciutat italiana, capital del Carnaval.
Andiamo ...

Alguns dels llibres que hi trobareu són els següents:
La Mort a Venècia, de Thomas Mann, N(MAN) MOR / N(MAN) MUE / N XL MAN / P-N MAN
Los turbantes de Venecia, de Nedim Gürsel, N(GUR) TUR
El somni d'un cartògraf: les meditacions de Fra Mauro, cartògraf a la cort de Venècia, de James Cowan, N(COW) SOM / P-N(COW) SOM.
Enigma Vivaldi, de Peter Harris, P-JN(HAR) ENI
O qualsevol de les novel.les policíaques de l'escriptora nord americana Donna Leon, on el protagonista, el comissari Brunetti, investiga cada cas passejant-se per la seva Venècia natal:
Mort a le Fenice, N(LEO)MOR /N LEO o Veneno de cristal, N(LEO)VEN

                                                               
Aprofito aquest espai per fer-vos una recomanació:
El Teatre Nacional de Catalunya té programat "El Mercader de Venècia" per aquest febrer i març ... serà que tots tenim esperit carnavalesc?. Els actors són Àlex Casanova com el mercader Antonio i Ramon Madaula com Shylock.
El DVD d'aquesta obra també el teu a la vostra disposició a la nostra biblioteca.
* Imatges cedidas pel Quim Grillo.
Alícia Solé

01 febrer, 2012

Inaugurem el Club de lectura de la Viatgeteca

De seguida serem de ple al Carnaval, els diaris publicaran les habituals notícies sobre el de Rio de Janeiro, el de Cádiz, etc., i ens trobarem imaginant-nos tombant per Venècia. Doncs aquest any serà més fàcil que mai, perquè, com sabeu, a la Biblioteca i a la Biblioplatja tenim la maleta de la Viatgeteca on s’exposen una selecció de llibres i revistes per a viatjar. Ara hi teniu els millors llibres relacionats amb la capital del carnaval romàntic i misteriós.
Però no ens aturem aquí, els dies 9 i 10 de febrer a les 6 de la tarda presentarem el Club de lectura de la Viatgeteca, amb una nova línia de tertúlies relacionades amb viatges i repartirem llibres sobre Venècia.
I com serà la dinàmica del Club de la Viatgeteca?
En lloc de llegir un títol tots alhora, com fem en altres clubs, convidem a tothom qui vulgui a llegir el que vulgui sobre un lloc en concret.
Podrem comentar el que hem llegit de la ciutat a novel·les, guies de viatge, blocs, etc.
A banda del que triem lliurement, l’Alícia Solé, la gestora del Club, ens farà unes recomanacions al bloc i ens presentarà uns llibres i revistes a la maleta de la Viatgeteca. 
L’Alícia és tècnica en turisme, ella conduirà les tertúlies. Va estar treballant a la biblioteca l’any passat i continua fent molta feina, tot i que ara de forma voluntària.
A qui va dirigit?
Les tertúlies poden interessar a les persones que han llegit sobre aquell lloc, o hi han viscut, o l’han visitat, o bé planifiquen un viatge, o han llegit les novel·les proposades. Sigueu tots benvinguts.
Quan són les tertúlies?
Cada penúltim divendres del mes, a les 19h.
La primera tertúlia serà el 23 de març.
De quins llocs parlarem?
Cada mes es parlarà d’un lloc del món diferent, entre les propostes dels lectors.
Podrien ser: El Camí de sant Jaume, Els Pirineus, Girona, Nova York, Egipte, Àfrica Sahariana, Aràbia, Països Baixos, París, Europa Central, Ruta 66, Japó i la Xina, Austràlia, etc.
Comencem per Venècia, esperonats pel carnaval i seguirem a partir de les propostes dels tertulians. 
D'entrada, l’Alícia us recomana la novel·la “La mort a Venècia” de Thomas Mann, on un escriptor alemany fuig cap a Venècia, a la recerca d'una bellesa nova i d'aire fresc que li serveixi per recarregar-se física i intel·lectualment i, en lloc d'això, hi troba una ciutat ben diferent, decadent i bruta, gairebé malaltissa. Però llavors coneix a Tadzio, un jove que li farà trontollar allò més íntim i més profund del seu ésser.
I, si us agrada la novel·la negra, teniu a la biblioteca “Muerte en la Fenice” de Donna Leon, que ens ofereix inquietants descripcions de la ciutat, gràcies a la investigació que realitza el comissari Brunetti per la laberíntica criminalitat de Venècia.
Quins són els objectius del projecte?
Servirà per donar a conèixer el material turístic de la biblioteca i per a crear un punt de trobada entre viatgers.
Si en voleu saber més, i llegir més recomanacions, no deixeu de seguir a la Viatgeteca.
(Una versió d'aquest escrit s'ha publicat al Diari de la Torre)
Alícia Solé i Ana Merino

2001: a Space Odyssey - Arthur C Clarke

FilmClub: 27 de feberer a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.
BookClub: 28 de febrer a les 19 h a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

Excerpt of an article in The Guardian (11/26/2000):

He made his fortune from seeing into the future, and his fame from getting it right. He's written more than 60 books, and sold more than 50 million copies of them. He's been nominated for both an Oscar and the Nobel Prize, and won countless other awards. The world's best selling science-fiction writer now has just one more ambition left. And he only has to wait a few more weeks till he achieves it.

Sir Arthur Charles Clarke has long nurtured the aspiration to see in the year that made him a household name: 2001. 'I want to exercise to keep my strength up so I can make it through the year 2001 - this is my real aspiration now,' he said in 1995. In three weeks he turns 83, and two weeks after that the world turns 2001.

He has good reason to want to see the year in. Confined to a wheelchair by post-polio syndrome, and having difficulty travelling from his technopolis compound in Sri Lanka, 2001 won't be a space odyssey for him, more an odyssey of the ego. For a man who impresses on his visitors his boundless but remarkably inoffensive love of adulation, next year will be almost an ante-chamber to heaven. Celebrations of the film and book 2001: A Space Odyssey, are set to explode across the planet.

Read the rest here.

Read “The Sentinel”, the story that originated the book and film, here.

The Film
Director
  • Stanley Kubrick
Cast
  • Keir Dullea as Dr. David Bowman
  • Gary Lockwood as Dr. Frank Poole
  • William Sylvester as Dr. Heywood R. Floyd
  • Douglas Rain as the voice of the HAL 9000
  • Daniel Richter as the chief man-ape Moon-Watcher
  • Leonard Rossiter as Dr. Andrei Smyslov
  • Margaret Tyzack as Elena
  • Robert Beatty as Dr. Ralph Halvorsen
Other books by the same author that you can find in English at the Public Libraries of Catalonia (link):
  • The City and the Stars
  • Of Time and Stars
  • Songs of Distant Earth
  • Tales of Ten Worlds

31 gener, 2012

El millor de 2011 al Club no ha estat Werfel. Novetats d'aquest 2012.

Amb el canvi d’any, al Club ens preguntem quines han estat les lectures més interessants de tot el 2011 i, claríssimament, l’autor més ben valorat ha estat Narcís Oller. D’ell hem llegit La febre d’Or i L'Escanyapobres, que han estat puntuats amb un 8,5 i un 8, respectivament. El segueixen de ben a prop els Contes de Txèkhov i Una lletra femenina de color blau pàl·lid de Werfel. Aquest últim va recollir un 7,5, com Afirma Pereira, de Tabucchi.
L’obra de Werfel la vam comentar al desembre i l’hem definit com un petit llibre amb una gran història. Permet fer una lectura fluïda i, com és breu, resulta doblement bona. La seva descripció de l’Europa hipòcrita ens recordava La dona justa de Sándor Marai. Va ser molt entretingut despullar a Leònides, el protagonista, un pobre home, sense escrúpols, que perd el seu veritable amor, la sensual i poètica Vera, per la comoditat d’un matrimoni ric en diners, erm en fills i en sinceritat. En Leon hereta un frac d’un suïcida i, aquest vestit, com una màscara que evidencia la superficialitat de la societat, li serveix per explotar la seva habilitat com a ballarí i anar als grans balls de l’època.
El nus de la trama és la subtil venjança que Vera fa arribar a Leònides mitjançant una carta amb què trastoca les seves emocions i els seus valors. Leònides, per un dia, creu que té un fill de Vera, un fill per qui lluitar i per qui pren sentit la vida.
La novel·la està plena d’eufemismes, analitza les baixeses humanes, el racisme, l’egoisme, la necessitat de cadascú d’assumir les pròpies responsabilitats. És un llibre recomanable. Tot i que hem pogut entendre que Leònides triés l’estabilitat abans que l’emoció, cap dels tertulians aniríem a sopar amb ell, potser sí a ballar, i potser sí amb la seva dona, que pagaria un bon restaurant. En canvi, a tots ens hauria agradat compartir taula amb la Vera.
I com es presenta el 2012, al Club?
Tenim diverses novetats per a aquest any: Mirarem d’anar coincidint amb les lectures dels instituts i seguim amb la col·laboració amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas, que ens aporta professionals per aprofundir més en les obres durant la tertúlia.
Destaquem que els tertulians ens reunirem també el segon dijous del mes, per debatre sobre temes col·laterals que sovint no ens dóna temps d’analitzar a les sessions de l’últim dijous. Esteu més que convidats a participar-hi.
Aquestes línies han estat publicades al diari El Mònic.
Ana Merino

La vegetació natural de les comarques de Tarragona

L'Aula de la Gent Gran del Centre d’Estudis Sinibald de Mas organitza una xerrada sobre La vegetació natural de les comarques Tarragonines, a càrrec del biòleg Sr. Josep Maria Llorach.
Serà aquest dijous, 2 de febrer, a les 6 de la tarda, a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

El Sr. Llorach és molt més que un biòleg. Segons el que diu al seu bloc: és consultor en geobiologia, educador i interpretador ambiental, naturalista de vocació, il·lustrador, fotògraf, videògraf, i unes quantes coses més, per exemple, l'any 1981 va crear l'Escola de Natura Cel Rogent , de la qual ha estat director 25 anys.
És autor d’una bibliografia prou extensa en temes de natura, itineraris, reciclatge...
Acaba de publicar la seva millor obra, una guia que teniu a la biblioteca: El parc natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades. Hi proposa deu rutes perquè el lector i excursionista descobreixi el paisatge, la vegetació i la fauna que s'amaguen en aquest espai tan singular. El llibre incorpora indicacions molt concretes de les espècies habituals que poden observar-se en aquest paratge, amb fotografies i dibuixos originals. I és que Josep Maria Llorach ha escrit i elaborat la guia sobre el terreny...
Teniu a la biblioteca una exposició de llibres, d’altres autors, sobre aquest tema:
Novetats de l’editorial Piolet: mapes, guies de muntanya del Tarragonès i especialment del Baix Gaià:
• Mapes del Baix Gaià (Ronda verda, ruta de castells i pic de la Mola), de l’Alt Gaià, de Poblet, de Prades i de Vandellós.
• El DVD Els Muntanyans que sovint trobareu que exhibim al monitor del taulell de la biblioteca.
• Revista del Gepec de 1998: Platja Natural Els Salats i Els Muntanyans.
• Els Reculls de treballs del Centre d’Estudis Sinibald de Mas: 
Núm. 4, La vegetació dels muntanyans. Iris Gual.
Núm. 5, Les plantes més humils. Iris Gual, Dibuixos Núria Riambau
Núm. 8, La vegetació i la freqüentació de l’espai Natural dels Muntanyans. Accèssit del Premi de Treball de Recerca de Batxillerat 2005. Rosalia Gil i Papiol.
Núm.11, Les plantes del roquer. Iris Gual i Núria Riambau.
• Col·lecció de 5 volums. A peu per les comarques de Tarragona. Arola Editors.
• Excursions pel Tarragonès. Per fer a peu amb BTT.
Per a infants:
• Els nostres boscos.
• La naturaleza explicada a los niños
• Aventuras y descubrimientos en la naturaleza.
De la bibliografia de Llorach us recomanem, a d’altres biblioteques:
- Nou anys d'educació ambiental al Camp de Tarragona.
- Itineraris naturals de les nostres comarques. A més del text, les fotografies són seves.
Però en té molts més, que podeu demanar també en préstec bibliotecari:
- Itinerari pel Garxal. Hi ha realitzat el text, els dibuixos i el disseny. Escola de Natura Cel Rogent, 1990.
- Itinerari pel Riu Brugent. Escola de Natura Cel Rogent, 1984.
- Itinerari pel Tossal de la Baltasana. On ha realitzat el text, dibuixos i disseny.
- Itinerari per Mas Bové.
- Itineraris per Valls: Proposta didàctica per al coneixement de l'ecosistema urbà
- Els residus i el reciclatge
- Els Sistemes naturals de Salou: proposta didàctica sobre l'estudi del medi.
- La Vegetació.
A més és coautor de:
- Guia de les fonts de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. Amb Teo Castillo.
- Amb l’Escola de Natura Cel Rogent ha fet : Material de l'alumne Parc Natural del Delta de l'Ebre i La Platja: crèdit variable.
- 10 sortides per la Catalunya Sud.
- L'Alt Camp: marc físic, marc humà.
Més informació:
Bloc de l’autor: http://entre-cel-i-terra.blogspot.com/
Espai el centre d’Estudis on hi trobareu tota la informació necessària per conèixer l'associació, les seves activitats, les publicacions, etc. http://www.sinibald.cat/
Ana Merino Mir i Josep Maria Huguet.

27 gener, 2012

"Carta al pare” de Kafka, al febrer

L’últim dijous de febrer farem tertúlia sobre Carta al pare de Franz Kafka. Comptarem amb la participació de la Sra. Anna Maria Vila, professora del Departament de Filologia Catalana de la URV. Coneixem bé a la Sra. Vila perquè va ser professora dels cursos de català de Normalització que fem a la biblioteca i perquè va venir a parlar-nos de les Memòries d’Adrià de Yourcernar i, per cert, ens va encantar la seva manera propera de comunicar-nos curosment tants detalls.

En l’edició que llegim, la traducció i l’estudi preliminar és a càrrec de Ricard Torrents. Aquesta introducció és gairebé tan llarga com l’obra mateixa, així que, encara que poca informació més cal afegir, us volem recomanar que mireu aquest vídeo a Youtube:
És un monogràfic on s'explica les unions entre la psicologia de l'autor i les seves obres (La metamorfosi i Carta al pare)
http://www.youtube.com/watch?v=5eNYeFoqLa4&feature=youtube_gdata_player
Ens interessa, però, destacar les obres de Kafka que podeu trobar a la biblioteca:
En català:
• Carta al pare / Franz Kafka ;.
• La Metamorfosi i altres contes / Franz Kafka ; introducció i notes Eustaquio Barjau ; propostes de treball: Paco Antón, Eustaquio Barjau ; traducció: Joan Fontcuberta ; il·lustració: Tino Gatagán.
• Narracions / Franz Kafka ; traducció de Joan Fontcuberta.
• El Procés / Franz Kafka ; traducció de Gabriel Ferrater.
• La Transformació : la metamorfosi / Franz Kafka ; traducció i introducció Jordi Llovet.
En castellà:
• La Metamorfosis / Franz Kafka ; ilustraciones: Luis Scafati ; traducción: César Aira.
• Altres idiomes:
• The Complete short stories of Franz Kafka / edited by Nahum N. Glatzer.
• Der Prozess : roman / Franz Kafka.
• Die Verwandlung : Leipzig 1916 / Franz Kafka ; herausgegeben von Joseph Kiermeier-Debre.
A més, a la Cepse tenim la seva bibliografia (que podeu demanar en préstec interbibliotecari gratuïtament, al taulell o per correu-e):
• A la colònia penitenciària i altres narracions / per Franz Kafka ; traducció de Josep Murgades.
• Aforismes de Zürau / Franz Kafka ; edició a cura de Roberto Calasso ; traducció de Feliu Formosa.
• Amèrica / Franz Kafka ; traducció de Joan Fontcuberta i Gel.
• El Castell / Franz Kafka ; traducció de Lluís Solà.
• Diaris : 1910-1923 / Franz Kafka ; traducció de Francesca Martínez.
• Els Fills / Franz Kafka ; pròleg d'Enrique Vila-Matas ; traducció de Pilar Estelrich.
• Un Metge rural / Franz Kafka ; traducció de Josep Murgades.
• El Buitre / Franz Kafka ; selección y prólogo de Jorge Luis Borges ; [traducción: Jorge Luis Borges ... [et al.]].
• Cartas a Felice y otra correspondencia de la época de noviazgo. 1, 1912 / Franz Kafka ; edición de Erich Heller y Jürgen Born ; [traductor: Pablo Sorozábal Serrano].
• La Condena / Franz Kafka.
• Consideraciones acerca del pecado, el dolor, la esperanza y el camino verdadero / Franz Kafka ; traducción: Elisabeth Shelley ; prólogo y presentación: Francesc Ll. Cardona.
• El Libro del hambre / Franz Kafka ; selección y nota introductoria de Gustavo Martín Garzo ; [traductores: Joan Parra, Rodolfo Häsler].
• La Metamorfosis ; La condena ; La muralla china ; Un experto del trapecio ; Un virtuoso del hambre / Franz Kafka ; traducción de R. Kruger ; prólogo y cronología de Mauro Armiño.
• Drucke zu Lebzeiten / Franz Kafka ; Herausgegeben von Wolf Kittler, Hans-Gerd Koch und Gerhard Neumann
I a la Cepse també tenim Audiollibres:
• En la colonia penitenciaria [Enregistrament sonor] / Franz Kafka.
• Informe para una academia [Enregistrament sonor] / Franz Kafka.
• Josefina la cantora, o, El pueblo de los ratones [Enregistrament sonor] / Franz Kafka.
• Un Médico rural [Enregistrament sonor] / Franz Kafka.
• La Metamorfosis [Enregistrament sonor] / Franz Kafka ; narrado por Ramón V. Pascual.

SOS lectura obligatòria: TRES SOMBREROS DE COPA

Ahir vam fer tertúlia sobre "Tres sombreros de copa", acompanyats de Ramón García, que ens va situar perfectament l'obra en el seu context històric, ajudant-nos a entedre la importància que té per a la literatura i per al teatre del segle XX.
Dijous vinent, 2 de febrer a les 5 de la tarda, projectarem l'adaptació cinematogràfica de RTVE d'aquesta obra teatral. Us esperem...

Properament us presentarem un resum dels comentaris de la tertúlia, però aquí us avancem uns retalls que hem realitzat gràcies a la col·laboració de Federico Merino Tapia:

PERSONATGES:
MAGARITA:
DON ROSARIO. Son unas bellísimas personas... Y su novia de usted es una virtuosa señorita... Y, a pesar de ser de una familia de dinero, nada orgullosa...

PAULA:
una maravillosa muchacha rubia, de dieciocho años

BUBY. Yo, en cambio, a ti te adoro, Paula... Tú sabes que te adoro y que conmigo no vas a jugar... ¡Tú sabes que te adoro, flor de la chirimoya!...

MADAME OLGA SAGRA:
EL GUAPO MUCHACHO. Sí, señor... Pero ¿por qué no se afeita usted la barba?
¡Donde esté una mujer con una buena barba rubia...!
A él sólo le gustaban las bellas mujeres con barba negra... Tipo español, ¿no? ¡Andalusa! ¡Gitana! ¡Viva tu padrrre!

DIONISIO:
DON ROSARIO. Parece usted tonto, don Dionisio.
DON ROSARIO. No sea tonto
DON ROSARIO. Vamos. No sea usted bobo
DON ROSARIO. Le ayudaré, capullito de alhelí
DON ROSARIO. ¿Me deja usted que le dé un beso, rosa de pitiminí?
DON ROSARIO. Se ha dormido... Es un ángel..
capullito de azucena!

BUBY:
PAULA. ¡No! (A DIONISIO.) Es muy feo y muy tonto
DIONISIO. (Para romper, galante, el violento silencio.) ¿Y hace mucho tiempo que es usted negro?
BUBY. No sé. Yo siempre me he visto así en la luna de los espejitos..
DIONISIO. ¡Vaya por Dios! ¡Cuando viene una desgracia nunca viene sola! ¿Y de qué se quedó usted así? ¿De alguna caída?...
Eres un negro insoportable, como todos los negros. Y te aborrezco..

PAULA. ¿Y qué? ¿Tú crees que yo puedo enamorarme de ti? ¿Es que tú crees que yo puedo enamorarme de un negro? No, Buby. Yo no podré enamorarme de ti nunca... Hemos sido novios algún tiempo... Ya es bastante. He sido novia tuya por lástima... Porque te veía triste y aburrido... Porque eres negro... Porque cantabas esas tristes canciones de la plantación... Porque me contabas que de pequeño te comían los mosquitos, y te mordían los monos, y tenías que subirte a las palmeras y a los cocoteros... Pero nunca te he querido, ni nunca te podré querer... Debes comprenderlo... ¡Quererte a ti! Para eso querría a este caballero, que es más guapo... A este caballero, que es una persona educada... A este caballero, que es blanco...

PAULA. (A DIONISIO.) ¿Verdad, usted, que de un negro no se puede enamorar nadie?
DIONISIO. Si es honrado y trabajador..

Es que este negro es un idiota...
No es un idiota.. Es que como es negro, pues tiene su geniecillo... Pero el pobre no tiene la culpa... Él, ¿qué le va hacer, si se cayó de una bicicleta?... Peor hubiera sido haberse quedado manquito..
EL ODIOSO SEÑOR. ¿Y es de pasar por tantos túneles de lo que se ha quedado usted así de negro? ¡Ja, ja!
¿Ha reñido usted con ese negro? ¡Debemos linchar al negro! ¡Nuestra obligación es linchar al negro!
PAULA. Para linchar a un negro es preciso que se reúna mucha gente...

DON ROSARIO:
DIONISIO. Pero, sin embargo, exagera usted... No está bien que cuando hace frío nos meta usted botellas de agua caliente en la cama; ni que cuando estamos constipados se acueste usted con nosotros para darnos más calor y sudar; ni que nos dé usted besos cuando nos marchamos de viaje. No está bien tampoco que, cuando un huésped está desvelado, entre usted en la alcoba con su cornetín de pistón e interprete romanzas de su época, hasta conseguir que se quede dormidito... ¡Es ya demasiada bondad...! ¡Abusan de usted...!

DON SACRAMENTO:
Entra DON SACRAMENTO, con levita, sombrero de copa y un paraguas
DON SACRAMENTO. La niña se desmayó en el sofá malva de la sala rosa..
DON SACRAMENTO. ¡Las personas decentes no salen por la noche a pasear bajo la lluvia...! ¡Usted es un bohemio, caballero!
DON SACRAMENTO. Las personas decentes deben llevar siempre patatas en los bolsillos, caballero...
Sólo los asesinos o los monederos falsos son los que no tienen cuadros en las paredes.
DON SACRAMENTO. Nada de cines, ¿eh?... Nada de teatros. Nada de bohemia... A las siete, la cena

EL ODIOSO SEÑOR:
EL ODIOSO SEÑOR. Yo soy el señor más rico de toda la provincia... ¡Mis campos están llenos de trigo!

OBJECTES:
DON ROSARIO. No sé. Es una bota
DON ROSARIO. Sí, señor. Un teléfono.
DIONISIO. Un sombrero de copa,
Yo me subo el cornetín y toco
Yo voy a tocar mi cornetín y usted se dormirá...
FANNY. ¿Y para qué quiere usted tanta cruz?
(DIONISIO, distraído, coge la carraca.
Y ahora pone el extremo del cordón del teléfono, que lleva en la mano, junto al corazón de PAULA y escucha por el auricular, «como el sabio doctor».
Cama y el biombo, armario

ANIMALS:
Salamandra, vaca, caballo, gorrioncillo, quetzal, elefantes.
Primero quitó usted las moscas de la cocina y se las llevó al comedor. Después las quitó usted del comedor y se las llevó a la sala. Y el otro día las sacó usted de la sala y se las llevó de paseo, al campo, en donde, por fin, las pudo usted dar esquinazo..
¿En esta habitación hay pulgas?
EL CAZADOR ASTUTO. Yo no consigo pescar nunca plátanos. Yo sólo consigo pescar conejos.
¡Silencio! ¡Oh! ¡Una linda mariposa!
EL CAZADOR ASTUTO, con cuatro perros atados,
¡Vaya caballitos blancos

FRASES:
DIONISIO. ¡Claro! De día se verán más lucecitas...
DON ROSARIO. Pero no importa, porque en su lugar se ve la montaña, con una vaca encima muy gorda que, poquito a poco, se está comiendo toda la montaña...
DON ROSARIO. Pero ¿de salamandra española o de salamandra extranjera?
DIONISIO. Sí. Era militar. Pero muy poco
PAULA. ¿El caballo y la abuelita?
DIONISIO. Sí. Los dos tenían un genio terrible... Pero el caballo decía muchas más picardías..
DIONISIO. (Para romper, galante, el violento silencio.) ¿Y hace mucho tiempo que es usted negro?
FANNY. ¿Un pobre? ¿Y cómo se llama?
DIONISIO. Nada. Los pobres no se llaman nada
DIONISIO. Sí. Los pobres estos lo oyen todo.
¡Y Buby estaría más alegre que el gorrioncillo en la acacia y el quetzal en el ombú!
EL ODIOSO SEÑOR. Sí. Pero todos los años me voy a Niza.
PAULA. ¿Y se lleva usted el trigo o lo deja aquí?
PAULA. Me gustan más los elefantes.
EL ODIOSO SEÑOR. Yo, en la India, tengo cuatrocientos... Por cierto que ahora les he puesto trompa y todo. Me he gastado un dineral..
¡Casarse es ridículo! ¡Tan tiesos! ¡Tan pálidos! ¡Tan bobos! Qué risa, ¿verdad...? ¿Tú piensas casarte alguna vez?
DIONISIO. Regular.
DIONISIO. En los hoteles modestos siempre hay cadáveres.
DIONISIO. Sí. Me caso, pero poco.

VOCABULARI:
chaquet, ballet, debutamos, Music-Hall, girls, ukelele, biscuit, Oui, sioux, «Papillons de Printemps», partenaire, «chaquet», confetti!

TEMPS:
DIONISIO. Las once y cuarto. Quedan apenas nueve horas.
DIONISIO. ¿Qué hora es?
PAULA. Deben de ser cerca de las seis...
II Acto Han transcurrido dos horas
ACTO TERCERO Continúa la acción del segundo acto, un minuto después en que éste quedó interrumpido.
(Mira el reloj.) Son las seis cuarenta y tres.
DON ROSARIO. (Dentro.) ¡Son las siete, don Dionisio! ¡

PENSAMENTS:
BUBY: Y, sin embargo, a alguna cosa se tienen que dedicar las bonitas muchachas soñadoras cuando no quieren pasarse la vida en el taller, o en la fábrica, o en el almacén de ropas.
BUBY. Sería triste que te enamorases de él. Las muchachas como vosotras no deben enamorarse de aquellos hombres que no regalan joyas ni bonitas pulseras para los brazos..
BUBY. ¡Ay, mi Paula...! Los caballeros os quieren a vosotras, pero se casan con las demás...
Pero ahora veo que en mi novia no está la alegría que yo buscaba.
DIONISIO. Yo tendré paciencia y lograré tener cabeza de vaca y cola de cocodrilo...

PAULA. Eso cuesta aún más trabajo... Y después, la cola molesta muchísimo cuando se viaja en el tren...
Dionisio, ¿por qué se casan todos los caballeros...? ¿Y por qué, si se casan, lo ocultan a las chicas como yo...?
Dionisio, ¿por qué se casan todos los caballeros...? ¿Y por qué, si se casan, lo ocultan a las chicas como yo...?

OPINIONS:
Un recurso escénico: La acumulación y proliferación
de objetos y su disfuncionalidad.
Con frecuencia los objetos que aparecen en escena en la comedia del disparate no son usados apropiadamente y además tienden a acumularse de forma caótica, hasta invadir, a veces, el escenario. Ésta es también una característica de algunas obras del teatro del absurdo, especialmente del de Ionesco;
Los ejemplos de ese tipo abundan en la comedia del disparate. En Tres sombreros de copa, Mihura explota de forma sistemática el efecto que podríamos llamar de “caja de sorpresas”: En el primer acto, Dionisio saca de su bolsillo una bota (que Don Rosario le había dado, tras sacarla de debajo de la cama), y trata de justificar su presencia diciendo que la usa como encendedor. En el segundo acto, el Odioso Señor ofrece a Paula múltiples objetos que saca de sus bolsillos: unas ligas, dos pares de medias de seda, un ramo de flores de trapo, una bolsa de bombones, un bocadillo de jamón, otro de caviar, una carraca. El Cazador Astuto lleva colgando de la cintura cuatro conejos, con la etiqueta del precio, que va arrojando debajo de la cama de Dionisio porque le molestan para bailar: en el tercer acto, Dionisio convence a Don Sacramento de que los conejos bajo su cama son ratones del hotel, numerados por el hostelero para distraer a los huéspedes con concursos de cacería. Don Sacramento decide llevarse los “ratones”, envueltos en un papel por Dionisio, a sus “sobrinitos para que jueguen”. La carraca que el Odioso Señor regala a Paula, para seducirla, reaparece en manos de Dionisio más tarde, como contrapunto grotesco en una escena romántica con Paula, y termina en poder de Don Sacramento, en la escena “seria” en que expone a su futuro yerno la vida de obligaciones y renuncias que le espera.
En ocasiones los objetos son usados de forma totalmente inapropiada o no tienen utilidad alguna. Dionisio, por ejemplo, intenta escuchar los latidos de Paula con el auricular del teléfono; antes grita al teléfono, pero sin descolgarlo; en el primer acto, mira por el auricular para ver quién llama.
El conflicto que se desarrolla en la obra es el encuentro entre dos mundos antagónicos y contrapuestos.
Por un lado, se nos muestra el universo de la cerrada burguesía provinciana en la que no hay nada positivo. Es una sociedad que presume de decencia, rectitud principios morales, altos ideales, en fin, de un ejemplar modo de vida. En realidad, solo hay rutina, poder material, inautenticidad, convenciones ridículas, hipocresía. Por otro lado, el mundo del espectáculo parece un mundo mágico, de libertad, de felicidad, de alegría y autenticidad. Eso es lo que percibe Dionisio al principio. Después se revela un mundo atado a la pobreza que lleva al interés y a la frivolidad. Tras el brillante espejo del espectáculo sólo hay mediocridad, conflicto y fracaso.

COMICITAT:
Se han señalado tres tipos de comicidad: Comicidad de caracteres, de situaciones y de lenguaje.
Observad la impresión que produce en el espectador el sombrero de copa y el pijama, el cornetín , el cruce de personajes en la escena, lo que aparece debajo de la cama, los personajes que salen del armario- literalmente hablando-, los objetos que el Odioso señor extrae de sus bolsillos.
No dejéis de atender a las conversaciones telefónicas y a cierta pulga que nos recordará a Charlot. El auricular y sus utilidades variadas nos acercan a los hermanos Marx. También fijaos el el zapato que le entregan a Dionisio, los conejos del Cazador, la carraca. Y por supuesto, en los tres sombreros de copa.
El lenguaje lleva la marca de la tendencia a lo irracional. Nos conduce a la transgresión de lo establecido por la lógica, a lo imposible, al absurdo, pero un imposible o un absurdo que provocan risa. En un principio, el lenguaje va hilvanando la serie de mejoras que hay en el hotel con el paseo de las moscas, una ruptura con lo que establece la experiencia. Aparecen restricciones con respecto a conceptos que no las admiten: “ ser militar, pero poco” “ Me caso, pero poco”.
En otras ocasiones hay un desvío con respecto al sentido común, como el hecho de no saber hablar inglés y la solución que se propone o una pura incongruencia como la respuesta de Dionisio cuando Fanny le dice que tiene unos ojos muy bonitos. Otros efectos se apartan de los comportamientos normales como lo que don Rosario dice que harán al despedir a Dionisio cuando se salga de la pensión. La caricatura y sátira de las costumbres aparece también en determinados apelativos afectivos que Dionisio destina a su novia o el lenguaje paródico de la Sonatina de Rubén Darío cuando don Sacramento dice cómo se encuentra la joven. Muy curiosas son ciertas expresiones que don Rosario destina a Dionisio y que proceden de canciones de la época.
Junto al patetismo y la comicidad habría que hablar de poesía. Estamos ante una farsa en la que lo poético y lo cómico se equilibran en un calculado contrapunto. Es evidente en el momento en que Paula despliega su sueño de ir con Dionisio a la playa y, a su vez, él hace sonar la carraca. El efecto patético de algunas situaciones se disuelve cuando surgen otros personajes en la escena que distraen ese momento.
El quiebro cómico del final de la obra, alivia la tensión emocional en el diálogo entre Paula y Dionisio y en el ¡Hoop! que cierra la obra. Por encima de sus abundantes efectos cómicos, es una obra maestra del humor, de un humor poético; tras la risa o la sonrisa, apunta una lágrima. Un buen precedente del teatro del absurdo, un teatro de audacias dispersas, de transgresiones con respecto a la lógica pero carente de una ideología existencial a la manera de Ionesco o Beckett.
Situaciones cómicas
Un recurso escénico: La acumulación y proliferación de objetos y su disfuncionalidad
Con frecuencia los objetos que aparecen en escena en la comedia del disparate no son usados apropiadamente y además tienden a acumularse de forma caótica, hasta invadir, a veces, el escenario. Ésta es también una característica de algunas obras del teatro del absurdo, especialmente del de Ionesco.